Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
calendari litúrgic
Cronologia
Calendari segons el qual és ordenat l’any litúrgic cristià.
Històricament és el resultat de combinar les festes commemoratives de la vida de Crist, mòbils i fixes, i les dels sants, totes fixes Bàsicament començà als temps apostòlics, amb la commemoració setmanal de la resurrecció, que obligà a passar la festa del dissabte jueu al diumenge La celebració cristiana del dia de la Pasqua deu ésser una mica posterior la de l’Epifania fou originada probablement als cercles gnòstics del s II Al s III començaren a formar-se el cicle pasqual i el de l’Epifania el de Nadal es formà a partir del s IV Aviat sorgí la necessitat d’indicar els dies de les memòries…
Teodor Tomàs i Palomar
Cristianisme
Canonge de la catedral de València, mecenes i editor.
Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…
dret aragonès
Dret
Dret aplicat a Aragó.
Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer fur general d’…
Màrius Torres i Perenya
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’ Humbert Torres i Barberà El 1926 inicià estudis de medicina a la Universitat de Barcelona El 1933 es doctorà a Madrid i començà a exercir de metge a Lleida El 1935 emmalaltí de tuberculosi i al final d’any ingressà al sanatori de Puigdolena, on residí els darrers set anys de la seva vida i on establí una estreta amistat amb Mercè Figueras, inspiradora de les Cançons a Mahalta L’educació que rebé de jove es fonamentà, d’una banda, en el republicanisme catalanista, i, de l’altra, en una concepció espiritual de l’existència que influí decisivament en la seva lírica Entre el 1934 i el…
,
les Piles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda nord-oriental de la comarca, gairebé al bell mig de la subcomarca de Santa Coloma de Queralt Confronta amb els termes de Bellprat, a l’Anoia E, de Pontils SE i S, de Sarral, en el seu agregat de Vallverd SW, de Conesa W i de Santa Coloma de Queralt N El territori, molt accidentat, és limitat en el seu sector sud-oriental i en sectors meridionals pels vessants de la tossa de Montclar 948 m dins la serra que separa les valls del Gaià E dels rius de Vallverd i d’Anguera W És a la banda meridional on hi ha les majors altituds…
fòrum
© Eulàlia Rius
Arqueologia
Centre de les ciutats romanes, on hi havia el mercat i la seu de les actuacions públiques.
Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus , tot i que de vegades era excèntric Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats A Roma, el fòrum fou una creació lenta els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC Ja aleshores era a la intersecció del decumanus Via Sacra i el cardo vicus Tuscus, punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat Inicialment lloc de mercat,…
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
estructura
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conjunt dels elements resistents d’una edificació tenint en compte llur configuració i disposició, les quals són determinades per la manera de sostenir i construir la coberta i els sostres dels pisos que ha de tenir.
Els entramats de pis han d’ésser plans i horitzontals, mentre que la coberta ha de fer pendent per tal que s’hi escorri l’aigua de la pluja En les construccions més antigues, formades per dues parets separades uns 4 o 5 m i per bigues de fusta que van d’una paret a l’altra, hom obtenia el pendent afegint sobre les bigues mestres unes bigues inclinades l’extrem alt de les quals recolzava sobre un pilar d’obra o de fusta Aquesta construcció no era encara un cavall , però permeté de descobrir que les bigues inclinades es podien unir rígidament entre elles i a l’horitzontal formant un triangle En…
calendari
Cronologia
Sistema de distribució del temps en grups originats per les llunacions (els mesos), les fases de la Lluna (les setmanes) i el moviment aparent del Sol (els anys), prenent com a unitat de base el dia, determinat pel moviment diürn aparent del Sol.
El fenomen de les llunacions és la base del calendari lunar , determinat per les agrupacions anomenades mesos el moviment anual del Sol ho és del calendari solar , en el qual les agrupacions principals són els anys i les estacions La setmana pot ocupar un lloc, en tots dos calendaris, sense vinculació, però, amb el mes o l’any Com a múltiple de l’any, en el calendari solar, hi ha el segle Ambdós calendaris, el lunar i el solar, són inclosos dins el concepte d'era Els primers calendaris foren els lunars La durada de la llunació, o interval mitjà de temps que transcorre entre dues llunes plenes…
Santa Maria del Mar
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga església parroquial i arxidiaconal de la ciutat de Barcelona, construïda al segle XIV.
És el model més destacat de l’arquitectura religiosa gòtica catalana remarcable per la severitat de línies, harmonia de proporcions, simplicitat d’estructura i absència d’ornamentació supèrflua És obra del mestre de cases de Barcelona Pere de Montagut i del seu collaborador Ramon Despuig, que la començaren el 1329 sobre el solar que ocupava des d’abans del 998 l’església de Santa Maria de les Arenes, o de la Mar, construïda prop de l’antic port, a la Vilanova de la Mar barri de la Ribera aquesta fou edificada sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l’existència d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina