Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
vasos lucans
Art
Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges, però amb uns caràcters estilístics particulars.
La producció, iniciada probablement per ceramistes d’origen grec, actius a Turis o a Heraclea a la fi del segle V aC, es distingeix per la composició de les figures, que són més primes i allargades, amb expressions patètiques Representen personatges amb un colom a la mà i també amorets amb les ales desplegades Dintre aquest grup cal incloure també l’escola de Paestum
escola empordanesa
Art
Conjunt d’artistes actius a l’Empordà al segle XX que participen d’unes característiques comunes.
Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre Bonaterra Una…
Giulio Carlo Argan
Art
Crític d’art italià.
Un dels més actius exegetes de la plàstica contemporània El 1963 fou elegit president de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Publicà molts llibres i articles sobre estètica general, metodologia, crítica, urbanisme, disseny, pedagogia de l’art i museologia Escriví monografies importants sobre Fra Angelico 1955, Botticelli 1958, Brunelleschi 1955, Boccioni 1951 i l’arquitectura barroca italiana 1958, així com sobre Moore 1948, Gropius 1951, Breuer 1958, Gardella 1959 i Fautrier 1960, entre d’altres També publicà, a més d’estudis sobre artistes contemporanis, la síntesi L’…
Associació Catalana de Crítics d’Art
Art
Associació que agrupa professionals actius en els àmbits de la crítica, la difusió i l’estudi de l’art.
L’ACCA és una associació de caràcter professional amb presència activa en la vida artística i cultural catalana Fundada l’any 1978, és la secció catalana de l’Associació Internacional de Crítics d’Art AICA, una ONG integrada per 4200 membres i més de 60 seccions arreu del món Des del 1982 concedeix els premis ACCA de la Crítica d’Art per l’Assemblea General a partir d’un debat obert i lliure sobre les exposicions, les iniciatives i els fets més remarcables de la temporada artística El símbol de l’ACCA fou creat expressament per Joan Miró i donat a l’associació l’any 1979
centre d’art
Art
Institució cultural dedicada a la producció i difusió de la creació artística contemporània.
A diferència d’un museu, la seva funció principal no és generar una collecció ni patrimonialitzar la contemporaneïtat, sinó promoure activitats públiques al seu entorn Les activitats principals que s’atribueixen al centre d’art són les exposicions, però al mateix temps la majoria de centres promouen altres línies com ara el suport a la producció, la recerca, la formació, la documentació de les pràctiques artístiques des de l’actualitat mateixa i a partir dels agents actius de la creació, la crítica, l’educació o la investigació El model pren com a referència les Kunsthalle del…
escola romana
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
paisatge
Art
Pintura, dibuix o gravat que representa un lloc natural o urbà com a tema principal o bé com a fons o ambientació.
Aquest gènere aparegué en el món hellenístic i romà decorant els fons de pintures Les tendències orientals i el cristianisme el reduïren a símbols i a abstraccions decoratives, i no tornà a sobresortir com a tal en l’art d’occident fins al naturalisme i el realisme del segle XIV La miniatura, en àmbits del gòtic cortesà, li donà una nova puixança, preludi de les minucioses visions dels Van Eyck Així, assolí progressivament un alt grau de perfecció, de primer a Florència i després, al segle XV, a tot Itàlia, arran de la nova concepció humanística de l’espai que la perspectiva artificialis…
neoclassicisme
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Moviment estètic de base intel·lectual originat pel cansament davant les fórmules del barroc final o l’esgotament de la seva capacitat creadora a la segona meitat del segle XVIII.
Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…
art romànic
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…
art català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat als Països Catalans.
Primeres manifestacions Cal esmentar com a precedents més antics conservats les pedres decorades del període solutrià o les del Magdalenià plaques de la cova del Parpalló i especialment les pintura rupestre , abundoses al País Valencià Bicorb, cova del Roure, barranc de la Valltorta i més rares al Principat el Cogul, amb figures humanes i d’animals, esquematitzades i de gran mobilitat, en escenes de caça o de combat La influència dels pobles de la Mediterrània, visible en la cultura dels talaiot , a les Balears, ha donat peces importants com els braus de Costitx, de bronze, les colonitzacions…