Resultats de la cerca

Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i a Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura Amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià , el 1851 publicà una sèrie de poesies catalanes de to festiu i humorístic Escriví també Elements de poètica catalana i diccionari de la rima 1852 i una Gramática de la lengua catalana 1857, a més de peces teatrals en castellà i estudis mèdics sobre la hidrofòbia

Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou director de la “Gaceta del Comercio”, del periòdic satíric “La Flaca” i de “La Ilustración Artística” Pertanyia al partit republicà de Castelar i figurà en la comissió que rebé els voluntaris catalans acabada la guerra d’Àfrica La seva obra en llengua castellana fou extensa, i obtingué gran acceptació amb novelles històriques o socials Los misterios del pueblo español durante veinte siglos , 1858-60 El pendón de…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i director artístic de l' Enciclopedia universal ilustrada Espasa Publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint, i algunes narracions en català El Ton de la Muga, 1905, premiada als jocs florals del 1905 Collaborà, amb texts i illustracions, a Catalunya  i a Illustració Catalana Fou el pare d’ Eudald , Estanislau , Raimon i Francesc Duran i Reynals

Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’intallà a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país féu també un anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927,…

Metge, abandonà la professió per dedicar-se a la política Milità en partits de tendència republicana, dins la qual dirigí el diari El Universo , a València Finalment, es lliurà a la literatura i als estudis històrics Soci fundador de Lo Rat Penat, i president 1889-91, participà assíduament en els seus Jocs Florals, on el 1880 li fou premiada una biografia de Francesc de Ribalta i el 1882, un catàleg de fills illustres de la província de Castelló, escrit en collaboració amb Vicent del Cacho El 1892 en fou mantenidor S’interessà pel folklore valencià en escrits com el pròleg a l’…

Doctor en medicina 1871, exercí a Lleida, on es distingí en diverses epidèmies 1878 fou cronista de la ciutat Començà la seva producció lírica a El Trovador de Barcelona i després collaborà en nombroses publicacions de Lleida i Barcelona Lo Gai Saber , La Renaixença Participà als jocs florals —fou premiat diverses vegades i mantenidor el 1865 i el 1872—, fou membre de nombroses corporacions culturals i mantingué amistat amb Mistral Publicà Poesies 1864, Los fanalets de Sant Jaume, Celajes 1881 i la interessant…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector 1875-76 El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana Des del 1849 collaborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios 1860, on atacava l’estat centralista liberal El matrimonio civil y la libertad de cultos 1869, contra el divorci El criterio conservador 1872 i un elogi fúnebre de R Martí i d’Eixalà

Advocat El 1866 fundà a Barcelona el periòdic obrerista La Asociación i el 1867 es traslladà a Madrid Membre del partit republicà federal, fou diputat a corts 1871, 1873 Després de la Restauració s’afilià al Partido Posibilista de Castelar i fundà a Barcelona el diari La Publicidad 1878 Conreà la poesia catalana, i composicions seves —una oda a Barcelona i un poema èpic sobre la conquesta de Mallorca— foren recollides als volums Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns El 1863 fou mantenidor i secretari dels…