Resultats de la cerca

Notari Síndic de la ciutat de Mallorca davant de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga 1487 Les seves cartes, en bella prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, així com la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada 1850 de la sèrie Recuerdos y bellezas de España

Dominicà, fou prior del convent de Sant Onofre i del de València i finalment provincial de la Corona d’Aragó A partir del 1786 fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles És autor d’una comèdia Amor destrona monarcas, Barcelona 1778, de diversos elogis panegírics circumstancials, d’una Breve descripción de las fiestas que hizo el Real Convento de Predicadores de Valencia en la beatificación del Beato Juan de Ribera València 1797 i de poesies i cançons religioses —algunes foren musicades— en català i en castellà

Era, sens dubte, parent dels altres poetes del mateix cognom, però no ha estat atestat documentalment d’una manera certa La seva producció, sis poesies, es pot datar entre el 1410 i el 1430 Digne i elegant en les composicions religioses, principalment les marianes, les poesies d’amor són d’un to cortesà, dintre la tradició trobadoresca, i en alguna es refereix a la reina Margarida de Prades, vídua de Martí I de Catalunya-Aragó Assajà —cosa no usual en els poetes del seu temps— diversos metres i estrofismes Les seves obres foren editades el 1934 i el 1949 —amb traducció francesa—…

Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d’amors És autor de dos tractats preceptius en prosa Compendi de la conexença dels vicis que's podon esdevenir en los dictats del Gay Saber , que dedicà a Dalmau Rocabertí, resum parcial de les Leys d’amors del consistori tolosà, i Glosari 1241, comentari crític i incisiu al Doctrinal de trobar 1324 de Ramon de Cornet i, com aquest, dedicat a l’infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó Les poesies conservades, onze en total, recullen tots…

Cavaller El 1473 fou capità de la cavalleria valenciana que s’uní a l’infant Ferran després Ferran II de Catalunya-Aragó en l’expedició d’ajuda a Perpinyà, assetjada pels francesos A petició de l’estament militar de València, escriví, entre el 1479 i el 1493, Lo cavaller València, 1493, 1532, un tractat o reglamentació dels torneigs, com a exclusiu exercici de destresa, que influí en les diverses ordinacions de la confraria de Sant Jordi de Barcelona Acurat en l’expressió, dins l’estil de valenciana prosa, dóna un relleu especial a la vistositat i a la bellesa de l’exercici de…

Pertanyia probablement a l’orde de l’Hospital Premiat en justes poètiques, n'han estat conservades vint composicions inèdites trobadoresques, en les quals barreja retoricisme i despreocupació Les seves poesies religioses, llaors a la Mare de Déu — Dansa de Nostra Dona, Dansa e llaor de Nostra Dona , etc—, se cenyeixen, així com les amoroses, a les fórmules de l’amor cortès, i constitueixen amb aquestes el millor de la seva obra Destaquen també Vers lauda i Vers clus, composicions que tracten del cisma d’Occident, com l’artificiós Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa el cardenal…

Era notari Concorregué assíduament a concursos poètics així, el 1457 guanyà, amb una composició retòrica i poc original, la joia de desconeixença oferta pel cirurgià Martí Bellit al consistori de Barcelona, malgrat haver fet ell mateix la convocatòria d’aquest premi El 1474 encara participà en un altre certamen celebrat a València Se'n conserven en total més de vint composicions, la majoria adreçades a monges La més notable és l’anomenada Sort , feta en lloança de les monges de Valldonzella, en la qual són nombroses les referències mitològiques És autor també de diversos escondits, i…

Cortesà, segons Lluís del Milà, amic seu, de la cort dels ducs de Calàbria Cavaller Ja gran, Ferran d’Aragó, el duc de Calàbria, li encarregà la traducció al castellà de l’obra poètica d’Ausiàs Marc Las obras del famosísimo filósofo y poeta mossén Osias Marco 1539, reeditada a Sevilla el 1553 Comprèn, en edició bilingüe, quaranta-set poesies sense la tornada càntics, d’amor, morals, de mort, espirituals Intentà d’adaptar al castellà el decasíllab català, fet que dona a la versió, bastant lliure i deformada en algun cas conceptualment si creia que els conceptes eren irreverents,…

És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i…

Durant el regnat de Pere I de Castella participà en les lluites civils entre el rei i el seu germà Enric de Trastàmara i en les guerres contra la corona d’Aragó, i fou alcalde de Toledo De primer al costat del rei, passà després al servei d’Enric, i fou fet presoner per Pere a la batalla de Nájera 1367 Victoriós Enric Enric II de Castella, tingué càrrecs governamentals durant el seu regnat i el de Joan I fou canceller A la batalla d’Aljubarrota 1385 fou fet presoner dels portuguesos Durant la seva captivitat escriví el Rimado de palacio , de caràcter didacticomoral, algunes…