Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Juan de Torquemada
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador castellà.
Franciscà, fou provincial de l’orde a Mèxic Inspirat en Bernardino de Sahagún i en Mendieta —suavitzant-ne les acusacions per tal de defugir el Consell d’Índies—, publicà Monarquía indiana 1615, en defensa dels indis, font principal per a conèixer la cultura totonaca
Francisco Soto y Marne
Literatura
Cristianisme
Escriptor franciscà castellà.
Lector del convent de l’orde de Ciudad Rodrigo, fou cronista de l’orde i autor d’un recull de sermons Florilegio sacro , 1738 Es féu famós per la seva defensa de Llull contra les acusacions de BJFeijoo Reflexiones crítico-apologéticas sobre las obras del P Feijoo en defensa de la pureza de la fe y santidad de doctrina de RLulio 1749, contestat el mateix any pel mateix Feijoo en la seva Justa repulsa de inicuas acusaciones La polèmica fou acabada per ordre reial Fou ridiculitzat pel seu barroquisme i ampullositat per JFIsla en el seu Fray Gerundio de Campazas 1758
Josep Panyella
Cristianisme
Eclesiàstic, missioner franciscà.
Ingressà a l’orde franciscana, a Barcelona, on professà el 1776 Destinat a Amèrica, arribà al Colegio de San Fernando Mèxic, collegi apostòlic de missions, des d’on marxà a San Francisco el 1797 Anà a la missió de San Diego, on romangué fins el 1803, any en el qual tornaria al Colegio de San Fernando La seva experiència missional no tingué èxit acusat de maltractaments pels neòfits de San Diego, Fermín Francisco de Lasuén, president de les missions californianes, tot i no admetre les acusacions, separà Panyella de les tasques missionera El 1809 tornà a Catalunya
filioque
Cristianisme
Afegitó que l’Església llatina incorporà al símbol nicenoconstantinopolità per explicar la procedència de l’Esperit Sant del Pare i del Fill com d’un principi únic.
El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert…
José María Setién Alberro
Cristianisme
Bisbe basc.
Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació, donà lloc a polèmiques i…
Jaume Reixach i Felipe
Cristianisme
Eclesiàstic i periodista.
Estudià al seminari de Girona i fou ordenat prevere el 8 de juliol de 1962 Director rector del Collegi Diocesà del Collell 1970-87, on des del 1964 desenvolupà diverses responsabilitats, i rector de Sant Martí de Riells des del 1997 i de Viabrea 2007-11 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou professor a l’Institut Vicens Vives de Girona Collaborà habitualment al programa Signes dels temps , als diaris Avui , El Punt i La Vanguardia , a revistes com Foc Nou , El Ciervo o Recull i a la ràdio Publicà Funció de titelles per a gent gran premi Recull de…
Pius IX
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Maria Mastai Ferretti en esdevenir papa (1846-78).
Curial, acompanyà a Amèrica monsenyor Muzzi 1823-25 bisbe de Spoleto 1827 i d’Imola 1832, s’hi mostrà obert i modern Ja papa, la seva actitud moderadament oberta a la reforma dels Estats Pontificis , que el féu aparèixer com un possible cap del moviment d’unitat italiana sota el signe neogüelf, fou estroncada quan, en negar-se a declarar la guerra a Àustria, com li demanava Carles Albert del Piemont, esclatà la revolta a Roma 1848 amb la proclamació de la república romana En tornar de Gaeta, on s’havia refugiat gràcies a la intervenció armada francesa, el seu pontificat s’endurí Ocupada Roma…
Thomas Becket
Cristianisme
Arquebisbe de Canterbury (1162-70).
Era d’origen normand Es formà a Merton Priory Survey i a París Fou nomenat canceller reial per Enric II Plantagenet 1154 En aquest càrrec confirmà els seus dots de diplomàtic i d’administrador El 1162 el rei el féu elegir, en contra de la seva voluntat, per a la seu primada anglesa, de la qual ja era ardiaca El canvi de vida que es produí en ell l’enfrontà amb el rei per la llibertat de l’Església i rebutjà les constitucions de Clarendon 1164 Malgrat la manca de base de totes les acusacions, en el sínode de Northampton els bisbes, forçats pel rei, el condemnaren, però el papa…
Joan Baptista Anyes
Literatura
Cristianisme
Teòleg i poeta en llatí i en català, de família originària de Gènova.
Format a la naixent Universitat de València Estigué molt vinculat a la casa dels comtes d’Oliva — preceptor de l’hereu i predicador dels vassalls moriscs de la vall d’Aiora — i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la guerra de les Germanies escrites vers el 1521, no publicades fins el 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d’aquesta convulsió social Saludà…
Pau Claris i Casademunt
© Fototeca.cat
Cristianisme
Política
Polític i eclesiàstic.
D’una família d’homes de lleis originària de Berga, es doctorà en dret canònic i civil Nomenat canonge de la seu d’Urgell 1612, inicià la seva vida pública com a defensor dels privilegis eclesiàstics Prengué part, com a síndic del capítol, a les corts de Barcelona del 1626 —fou un dels constitucioners— i hi secundà el canonge de Vic, Enric d’Alemany, i els síndics dels altres capítols catedrals en llur actitud intransigent davant la demanda reial de 16 00 homes per a la guerra El 1627 —fixada ja la seva residència a Barcelona— fou nomenat visitador de la generalitat Síndic del seu capítol a…