Resultats de la cerca

Trajectòria professional i càrrecs Germà de l’historiador Àngel Duarte i Montserrat Llicenciat en filologia catalana 1984, fou secretari dels Cursos de Llengua Catalana i de la Comissió Sociolingüística de la Universitat de Barcelona 1978-81, i treballà a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 1981-89, i ha estat director 1983-2003 de la Revista de Llengua i Dret , publicada per aquesta institució Ha estat també cap del Servei d’Assessorament Lingüístic, subdirector general de Formació d’Adults, cap de l’àrea d’Imatge Institucional i director general de Difusió i secretari general de…

A diferència del taoisme filosòfic, prometia als seus seguidors la immortalitat física i una llarga longevitat, i considerava la salut del cos com a conseqüència de la purificació de l’ànima La presidència de la secta fou hereditària, i el seu net creà, al cap d’uns quants anys, un estat teocràtic a Sizhuan i a Shanxi, que estigué a la base de la revolta dels “turbants grocs” distintiu dels taoistes religiosos davant la creixent refeudalització del camp, als darrers temps de la dinastia han 184-185

Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda  o els cosins de…

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat

L’activitat docent començà al garatge d’una clínica veterinària de Perpinyà, el 16 de setembre de 1976, amb 7 alumnes Posteriorment s’obriren els centres educatius a Nyils 1977, al mateix Perpinyà Sant Galdric, 1978 el Vernet, 1999, el Soler 1993 i 2003, respectivament els dos centres que en actiu al municipi, Sant Esteve del Monestir 1998 i Canet 2022, al Rosselló, i Prada 1990 i Pessillà 2017, al Conflent, i Càldegues 2001, a la Cerdanya Des de l’any 1983 les escoles de La Bressola acullen alumnes de dos a onze anys El 2010 mantenia vuit centres educatius de maternal i primària, dels quals …

El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla  d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalan s 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserra t i Orfeó Lleidatà 1985…

A part el dubtós Yangzhu , els dos clàssics del taoisme són el Laozi o Lao-Tse i Zhuangzi Laozi, en la seva obra homònima, més coneguda per Daodejing o Tao-teking substitueix l’antiga deïtat xinesa Shangdi pel tao, misteriós principi de l’Univers, diferent del món però immanent en ell per la seva virtut De Tao ho produeix tot, ho regeix tot, ho vivifica tot la seva absència és la mort La seva acció, però, es realitza sense activitat, i el no-fer és la llei de la natura Per això el savi que està en acord amb el tao, sense fer res, tot ho perfà el bon governant, sense forçar, harmonitza l’…

En sentit originari vol dir “camí” i, usat com a verb, “conduir” i “dir” En el confucianisme, el tao del cel és la llei divina, i el tao del príncep és el guiatge del poble vers el tao del cel Clàssic de la història en el Clàssic dels canvis és l’ordre còsmic del yin-yang En el taoisme és l’inefable principi del tot en aquest cas hom l’escriu en majúscula