Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat, etc La persona…
patrimoni
Economia
Dret
Conjunt de béns, valors i crèdits que posseeixen una persona o una institució.
Hom parla de patrimoni net si n'han estat deduïts els deutes totals la seva valoració equival al concepte de capital net de l’empresa, mentre que el patrimoni brut es correspon amb el concepte d’actiu
veu activa
Política
Dret
Dret de votar pròpia dels membres d’una junta o assemblea, vot actiu.
balanç de l’economia nacional
Economia
Dret
Registre de tots els actius nets de les unitats econòmiques d’un país que, en conjunt, en formen el capital nacional.
Aquest és constituït pels béns físics del país cases, fàbriques, eines, terrenys, carreteres, estocs de productes acabats, etc i per la diferència entre els drets de les unitats econòmiques del país sobre béns d’altres països i els drets d’estrangers sobre béns del país Les posicions deutores i creditores entre ciutadans del país bitllets en circulació, deute públic interior, títols de propietat, préstecs, etc no formen part del capital nacional, puix que en efectuar el balanç consolidat constitueixen partides del signe contrari, que resten cancellades El balanç del capital nacional,…
balanç
Dret
Comptabilitat
Document comptable que resumeix les dades referents a operacions administratives d’un patrimoni d’acord amb un sistema de comptes determinat.
Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç periòdicament, que té…
Xavier Domènech i Sampere
Política
Dret
Polític i historiador.
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor d’història contemporània, es doctorà amb la tesi Petits grans canvis Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta , que obtingué el premi Ciutat de Barcelona Duran i Sanpere 2006 En l’àmbit acadèmic és autor de treballs sobre els moviments socials en l’antifranquisme i la Transició Clase obrera, antifranquismo y cambio político 2008, Quan plovien bombes Els bombardeigs de Barcelona i la Guerra Civil 2008, Lucha de clases, dictadura y democracia 2011 i Hegemonías Crisis, movimientos de resistencia y…
responsabilitat
Dret
Capacitat que té tot subjecte actiu de dret de conèixer i d’acceptar les conseqüències d’un acte propi conscient i lliure.
balanç de situació
Economia
Dret
Síntesi del balanç general en la qual hom presenta els comptes en grans grups patrimonials i normalment ordenats en l’actiu i en el passiu segons llur major o menor disponibilitat i llur exigibilitat més o menys immediata, respectivament.
principi de nacionalitat
Política
Dret
Principi jurídic i polític segons el qual hi ha d’haver la plena identitat entre nació i estat, i pel qual els grups nacionals concrets tenen dret a constituir-se estat independent.
És la fórmula establerta al s XIX d’allò que, al s XX, ha estat més conegut amb el nom de principi de l’autodeterminació o d’autogovern dels pobles Representa, doncs, bàsicament, l’aspecte dinàmic, en l’ordre polític, del reconeixement de l’existència de la nació o del fet nacional Malgrat la importància pràctica d’aquest principi, que domina la reestructuració política de l’Europa del s XIX, fins i tot a la independència de l’Amèrica del Sud, i que esdevé molt actiu al s XX, tant a l’hora de la reestructuració subsegüent a la Primera Guerra Mundial com reflecteix el tractat de…
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça,…