Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
llengües nòrdiques
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües germàniques que comprèn totes les llengües escandinaves actuals i les llengües matrius.
Són llengües matrius el vell nòrdic , que cap al segle VIII s’escindí en dos grups, l’ oriental , amb el danès i el suec , i l’ occidental , amb l’ islandès , el feroès i el noruec , ja ben diferenciats a partir del segle XVI el tronc originari, o protonòrdic , que és conegut gràcies a les runes escriptura rúnica Una esplèndida literatura marcà l’estadi arcaic d’aquest grup, a base dels cants de l’Edda èpica, els dels escalds lírica passional i les sagues història mítica literatura islandesa
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi
haussa
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup txadià estesa, com a llengua de cultura i de comerç, al Sudan central i occidental.
Constitueix la llengua materna d’uns 15 milions d’individus i és emprada com a segona llengua, després de l’anglès, a Nigèria Modernament és escrita en caràcters llatins boko , bé que l’antiga escriptura àrab ajami és utilitzada encara en obres religioses, i en l’ús privat Les manifestacions literàries, de clara influència musulmana iniciades al s XVIII, són, en general, cants religiosos, tractats de teologia i de dret islàmic Dels literats actuals cal destacar sobretot Alhaji Abubakar, autor de Magana jarice , collecció de contes a imitació de Les mil i una nits
algonquí
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües, ara totes en camí d’extinció, que forma un dels grups més importants de les llengües ameríndies nord-americanes; de les actualment parlades les més importants són l’algonquí,l’ojibwa i el cree.
Les llengües algonquines són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, i en general són, d’entre les llengües americanes, de les menys distants del tipus indoeuropeu Relativament a la ciència lingüística, la importància de l’algonquí és molt gran, gràcies als treballs de Leonard Bloomfield, que, a partir del 1925, aplicà a quatre llengües del grup els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran mesura el protoalgonquí És la primera reconstrucció d’aquest tipus feta sobre…
danès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava del grup oriental, parlada per uns cinc milions de persones, a l’estat de Dinamarca i a les províncies sueques de Skane, Halland i Blekinge.
Els principals trets que la caracteritzen i la diferencien de la resta de llengües escandinaves són la simplificació dels antics diftongs tret que comparteix amb el suec, com en els mots sten ‘pedra’, øje ‘ull’, enfront del noruec stein, auga la sonorització de les oclusives sordes intervocàliques, com gabe ‘badallar’, aede ‘menjar’, kage ‘galeta’, que en suec mantenen l’ensordiment gapa, äta, kaka l’afebliment o caiguda de les vocals àtones, com en borger ‘burgès’, skomager ‘sabater’, enfront del suec borgare , skomakare stød , o cop de glotis, enfront de l’accent musical del suec i del…
substrat
Lingüística i sociolingüística
Llengua que, en un territori determinat, és substituïda per una altra a conseqüència d’una conquesta o colonització.
Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ < Bisuldunum ,…
copte
Lingüística i sociolingüística
Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.
Posseeix un alfabet propi alfabet copte Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte sahídic Al-Sa'id, akhmímic Akhmīm, subakhmímic Asyūt, faiyúmic el Faium, tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric Al-Buḥayra, al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia eclesiàstica al…
suec
Lingüística i sociolingüística
Llengua germànica del subgrup septentrional o escandinau oriental, parlada per uns 8.000.000 d’individus, val a dir per la quasi totalitat de suecs, uns 300.000 finlandesos i per grups, ja molt afeblits o negats, a Estònia i als EUA.
Hi ha una notable distància entre la llengua estàndard, l’escrita i la parlada per les persones cultes, i els dialectes, d’ús colloquial el sverikès i el västergotlandès base, ambdós, de la llengua literària, el meridional, l’oriental, el gútnic i el norlandès Històricament, i a partir de l’instant que les llengües escandinaves comencen d’aparèixer individuades cap al segle IX, el suec se sol dividir en suec antic 800-1526 i suec modern L’estat de la llengua anterior al segle XIII és conegut gràcies als texts rúnics , on ja apareix la seva tendència a la monoftongació Durant els segles XIV-…
baix alemany
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup dels parlars germànics occidentals —amb exclusió de l’anglofrisó— que no han sofert la segona mutació consonàntica que ha donat lloc a la diferenciació de l’alt alemany.
Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no coincideixen d’una manera absoluta quan hom les refereix a posicions…
xurro
Lingüística i sociolingüística
Parlar de l’àrea de llengua castellana del País Valencià, especialment de l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Els parlars xurros actuals són essencialment un aragonès castellanitzat, i contenen un bon nombre d’elements catalans, en gran majoria lèxics Per aquest motiu hom s’hi refereix sovint com a dialectes mixts o barrejats Els parlars d’Énguera i de tota la Canal de Navarrés, en una zona més al S, també ofereixen trets semblants, i s’han d’incloure en el mateix grup En realitat, hi ha afinitats lèxiques entre tots els parlars fronterers de l’antic Regne de València, fins a Múrcia La castellanització de l’aragonès —trasplantat a la zona xurra pels pobladors procedents del Baix Aragó, en general—…