Resultats de la cerca

Les negociacions facilitaren diversos acords parcials signats al marge del congrés Així, el tractat de Madrid 1721 fou signat entre França, la Gran Bretanya i Felip V de Castella L’emperador Carles VI reconegué 1724 els drets successoris de l’infant Carles, fill de Felip V, als ducats italians de Parma i Toscana a canvi del reconeixement del dret a la successió d’Àustria de la seva filla Maria Teresa L’incompliment per part de França del compromís matrimonial entre Lluís XV i la filla de Felip V, Maria Anna Victòria, afavorí la signatura del tractat de Viena entre aquest que es retirà al…

Juntament amb l’anterior pau de Barcelona , posà fi a la guerra amb la lliga de Cognac Essencialment, confirmava la renúncia per part del rei de França a les seves aspiracions sobre Milà, Gènova i Nàpols i a la sobirania sobre Flandes i Artois establerta pel tractat de Madrid 1525, a canvi, tanmateix, del reconeixement per part de Carles V de la sobirania francesa sobre Borgonya

Ferran II hi intervingué per tal de recuperar els ports de Bríndisi, Òtranto, Gallipoli, Trani i Polignano a Mare, pertanyents al regne de Nàpols i que havia hagut d’hipotecar a Venècia Ho assolí 1509 gràcies a l’acció de l’almirall Bernat de Vilamarí i de Ramon de Cardona, cap de l’exèrcit catalanoaragonès a Itàlia, i a la victòria dels francesos a Agnadello, èxit que contribuí a dissoldre la lliga i a crear, a instàncies del papa, una aliança antifrancesa, a la qual Ferran II també s’adheria Lliga Santa

Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…

La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el retorn de…

Felip II reconegué Enric IV i cedí a França el Vermandois, Calais i una part de la Picardia i la Bretanya Per contrapartida, França cedí Cambrai i el Charolais a Espanya Ambdues parts ratificaren els acords del tractat de Cateau-Cambrésis 1559

Establert com a comerciant a Constantinoble, hi negocià la pau amb els turcs 1502 Durant la guerra de la lliga de Cambrai excellí en la defensa de Venècia Nomenat dux 1523, cercà una política d’equilibri entre França i l’Imperi que el portà a diversos canvis d’aliança

Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella

Filla de Felip de Savoia i duquessa d’Angulema pel seu matrimoni amb Carles de Valois, de qui tingué Francesc I i Margarida de Valois Àvida de poder, es féu confiar la regència durant les campanyes italianes del seu fill Signà, amb Maria d’Àustria, la pau de Cambrai , i escriví un Diari

Reberen aquest nom perquè s’establiren a la riba del riu Sala actual Issel de la Germània inferior Els salis dominaren Cambrai i Tournai, durant el regnat de Clodió, primer rei conegut dels francs, del qual descendí la dinastia dels merovingis merovingi La seva llei llei sàlica, coneguda des del temps de Clodoveu 511, és la més antiga de les lleis franques