Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
clavari
Història
Tresorer, funcionari de l’administració municipal gremial i baronial catalana responsable de les finances.
El clavari municipal controlava el cobrament d’imposts i la direcció dels afers financers A Barcelona era un càrrec d’elecció bianual Ocupava el primer lloc en el tentrenari barceloní i altres juntes municipals Fou suprimit pel decret de Nova Planta, i substituït pel de majordorm de propis, institució d’origen castellà Subsistí, però, en els gremis, les confraries i els governs baronials i la seva gestió era controlada pels credencers i oïdors de comptes
racional
Economia
Història
A l’Antic Règim i fins a la Nova Planta, cap de la comptabilitat municipal al Principat i al regne de Mallorca.
Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals
Consell Secret
Història
Nom que prengué el Consell de la Universitat d’Eivissa fundat el 1299 per Jaume II de Mallorca, d’acord amb els consenyors eclesiàstics, en ésser fundat el Consell General d’Eivissa.
Era format per tres jurats jurats en cap, segon i tercer, un per cada mà major, mitjana i forana elegits pels batlles dels consenyors o per deu consellers elegits pels jurats Elegia el mostassaf i els oficials de la sal Amb el règim d’insaculació 1454, fou adjuntada una quarta juraderia entre els cessants de les dues primeres juraderies, i els consellers del Consell Secret foren insaculats dos un dels quals a la vegada escrivà de la sal per a la mà major, dos un dels quals mostassaf per a la mitjana i dos un dels quals tercer arbitrador de la sal, a més del clavari, l’obrer i el…
síndic | síndica
Història
A Mallorca, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.
El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren nomenats dos…
Jeroni Navel i de Cardona
Història
Polític.
Fill de Julià de Navel i Guirzes i ciutadà honrat, com ell Fou membre del Consell de Cent, i en 1629-30 fou elegit conseller en cap de Barcelona El 1630 fou clavari de la ciutat El 1632 dirigí un assalt a les duanes, motivat per un conflicte que sorgí entre la ciutat i el virrei, per una qüestió de drets damunt el blat El 1634, en suscitar-se novament l' avalot de les Quintes , fou enviat a Madrid per tractar de dissuadir Felip IV de reclamar-los, i envià una relació molt detallada de les seves converses amb el comte duc d’Olivares i amb altres alts càrrecs de la cort Fou…
Josep Miquel Quintana
Història
Política
Polític.
Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de Barcelona i intervingué en…
Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Ram
Història
Baró de Beniparrell, fill i successor d’Eiximèn Peres Escrivà i Saranyó i de Beatriu Ram.
Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de Sardenya el…
clavaria
Història
Llibre de comptes on hom assentava les entrades i les sortides i les definicions de comptes del clavari.