Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
glaciologia
Hidrografia
Ciència que estudia la formació i el comportament del glaç i les diverses formes en què aquest es presenta a la natura (inlandsis, glaceres, icebergs, etc).
El glaç és format per nombrosos cristalls amb estructures molt complexes a causa de la pressió, que és molt elevada en determinades concentracions de glaç, com és a l’Antàrtida —on el gruix assoleix els 3 000 m— o a Grenlàndia, el glaç experimenta un tipus determinat de metamorfisme que el fa altament consistent, i el seu comportament no s’allunya gaire de l’observat en alguns tipus de roques En alguns aspectes, el glaç es comporta com una roca sedimentària, car és fàcil d’observar distintes capes corresponents a diversos períodes climatològics
traspàs
Electrònica i informàtica
Procés pel qual, en una xarxa de comunicacions mòbils cel·lular, el control d’una trucada activa o una sessió de dades és transferit d’una estació base a una altra, a causa del moviment de l’usuari.
Gràcies al procés de traspàs, un usuari pot mantenir una comunicació de veu o dades sense interrupcions evidents, malgrat estar en moviment i canviant el seu punt d’accés a la xarxa Quan un usuari s’allunya de la seva estació base, la qualitat del senyal en recepció es degrada Llavors, tenint en compte el senyal que l’estació mòbil rep de les estacions base del seu voltant i la capacitat disponible d’aquestes, des de la xarxa cas de GSM o bé des de la mateixa estació mòbil cas de Wi-Fi es pren la decisió d’iniciar un traspàs
clima oceànic
Meteorologia
Geografia
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada.
Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscillació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental Alguns autors fan servir la denominació de…
territori
Etologia
Zona habitada per un animal o un grup d’animals, que la defensen contra els altres individus, en especial contra els seus congèneres, sovint contra els del mateix sexe.
Les dimensions del territori són característiques de cada espècie i depenen de la quantitat i la natura de l’aliment els carnívors necessiten un territori més extens que els omnívors i de la productivitat del territori els animals que viuen a la sabana tenen un territori més gran que no pas els que viuen al bosc L’estructura del territori varia segons les espècies, i pot ésser el niu, els llocs freqüentats regularment per a capturar l’aliment o per a deixar-hi els excrements, la zona on és efectuada l’exhibició nupcial, etc Els límits del territori no són unes línies, sinó unes franges…
asímptota
Matemàtiques
Recta a la qual s’acosta un punt variable sobre una branca de corba quan el punt s’allunya cap a l’infinit.
Per a poder afirmar que una branca de corba té una asímptota cal que, si el punt P es mou sobre aquesta de manera que la distància de P a l’origen de coordenades O creix infinitament, la direcció de la recta OP tingui un límit determinat Hom troba aquest límit per mitjà del quocient y/x = tg a Coneguda la direcció de l’asímptota, hom determina la seva ordenada a l’origen per la condició que la distància entre dos punts que tinguin igual abscissa, un sobre la corba, l’altre sobre l’asímptota, tingui límit zero quan aquella abscissa comuna es fa infinita Així, per exemple, la hipèrbola té dues…
helíac | helíaca
Astronomia
Dit de totes les postes o sortides de l’època en què un astre s’acosta a la seva conjunció o se n’allunya.
aberració del so
Física
Alteració que experimenta la freqüència de les ones sonores quan el punt emissor s’acosta a l’observador o se n’allunya (efecte Doppler).
Terra
Religions de Grècia i Roma
Divinitat mitològica, personificació de la Terra.
La Terra ocupa un lloc important en la mentalitat religiosa de nombroses civilitzacions Primer de tot, pel fet d’ésser el lloc on habita l’home i d’ésser coberta pel cel, la Terra és centre de nombrosos mites cosmogònics que pressuposen una unió primordial de la Terra i del Cel, així com una ulterior separació deguda a una gesta d’un heroi o un “pecat original” La separació del Cel i la Terra representa l’inici de l’existència normal, la cessació de les condicions paradisíaques, l’allunyament culpable o no del món dels déus, que fins aleshores convivien amb l’home En un altre cicle mitològic…
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui validesa pràctica En efecte,…
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…