Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
òxford
Indumentària
Sabata de cordons en què part de la pala se superposa a la talonera.
tractarisme
Cristianisme
Dins l’anglicanisme, moviment teològic d’Oxford que promogué la publicació dels Tracts for the Times (1833-41), opuscles sobre temes de tradició de l’Església.
En nasqué el moviment d'Oxford, conegut també per tractarisme
teoria de les branques
Cristianisme
Teoria propugnada sobretot al s XIX pel moviment anglicà d’Oxford.
Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes
megalosaure
Paleontologia
Saure gegantí extingit, de la família dels megalosàurids.
Aquest gènere de dinosaure carnívor visqué al Juràssic mitjà del sud d’Anglaterra, França i Portugal Megalosaurus fou el primer nom de dinosaure que hom troba a la literatura, descrit el 1824 per William Buckland, professor de geologia a Oxford Durant un quant temps aquest nom serví de calaix de sastre on s’incloïa gran quantitat de material de diversos dinosaures carnívors
occamisme
Filosofia
Corrent filosòfic variant de l’escolàstica, que derivà i prengué el nom de Guillem d'Occam, el qual es contraposa tant a l’escotisme com al tomisme
.
Extraordinàriament rigorós, incloïa pensadors molt influïts per Occam, però alhora força originals, preocupats per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic que aportaren valuosos descobriments fisicomatemàtics Cal destacar, a Oxford i a Cambridge, AWoodham i RHolkot i, a París, Gde Rimini, Jde Mirecourt, Nde Mirecourt, JBuridan, Ade Saxe, Nd’Oresme i MD’Inghen
anglonormand
Lingüística i sociolingüística
Dialecte antic de la llengua d’oïl, trasplantat a Anglaterra després d’ésser conquerida pels normands (1066).
A la base lingüística normanda se superposà una capa angevina, barreja que veié sovint diluïts els trets específics per la imitació del francès continental i la influència de la llengua literària Són coneguts més de 400 texts anglonormands, entre els quals figura el manuscrit d’Oxford de la Chanson de Roland Caracteritzen el dialecte la desaparició precoç de les dentals intervocàliques i de la declinació, l’ús de u per u, o i eu , l’aparició de u davant n aunt , francès antic ante i l’abundor d’arcaismes i anglicismes
escola franciscana
Filosofia
Cristianisme
Direcció del pensament filosoficoteològic, pròpia dels franciscans medievals.
Fins a un cert punt hom la pot caracteritzar com a propera a l'augustinisme i en contraposició al tomisme escolàstica Hom sol distingir una escola franciscana antiga amb figures com Alexandre de Hales i Bonaventura, a París, i Robert Grosseteste i Tomàs de York, a Oxford, una altra de mitjana dins la qual es destaca John Peckham, adversari declarat de Tomàs d’Aquino i una altra de darrera el cap de la qual fou Joan Duns Escot A la darreria de l’edat mitjana la influència platònica derivà vers un conceptualisme que preparava el nominalisme i del qual és representant típic Guillem d’Occam
intel·ligència espiritual
Educació
Capacitat de relacionar-se amb la dimensió transcendent de l’ésser humà i de generar un sentit personal de l’existència en relació amb la pròpia vida, els altres i la natura.
Dahar Zohar i Ian Marshall, investigadors de les universitats d’Oxford i Londres respectivament, proposaren aquest terme a final del s XX, a partir d’estudis empírics sobre l’activitat cerebral en moments de reflexió sobre el sentit global de la vida o bé en pràctiques espirituals Aquesta capacitat està relacionada amb la creença religiosa i fins i tot amb la pràctica d’una determinada religió Però no és exclusiva d’aquest camp Qualsevol persona sense una adscripció religiosa concreta pot desenvolupar les seves idees a l’entorn del sentit de la vida i de la transcendència,…
postveritat
Política
Tipus d’afirmació sobre qualsevol aspecte de la realitat en què és més important l’adequació a les predisposicions (tant si són de tipus emocional com ideacional) de l’emissor o del receptor, o bé d’ambdós, que no pas la conformitat amb fets comprovats empíricament.
Des d’un punt de vista terminològic, a diferència d’alguns compostos que contenen el prefix post , indicatius de “consecutivament a” postguerra , postvenda , postoperatori , en aquest cas indica la poca rellevància del substantiu que el segueix veritat El terme aparegué per primer cop els anys noranta en algunes obres literàries, però assolí una gran popularitat durant la campanya electoral del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump , marcada per l’abundància de desqualificacions, acusacions i afirmacions rotundes sense base factual, o bé molt poca, però d’un gran impacte…
filosofia analítica
Filosofia
Designació d’un conjunt de tendències filosòfiques heterogènies que constitueixen —junt amb el marxisme i sovint enfront d’ell— un dels grans blocs del pensament occidental del segle XX.
Totes elles coincideixen en el rebuig de l’idealisme i de la metafísica, en l’interès per la lògica i en la utilització de l’anàlisi com a mètode per a l’estudi del llenguatge Una de les seves fonts històriques cal cercar-la a Anglaterra, amb els treballs de B Russell sobre els llenguatges formalitzats i les anàlisis de GE Moore sobre el llenguatge corrent Simultàniament, a Viena, sorgeix per l’influx de la filosofia positivista de E Mach un moviment cercle de Viena que pretén superar les mancances lògiques d’aquesta, incorporant-hi les concepcions científiques coetànies i les reflexions…