Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tartèssia, cultura
Arqueologia
Prehistòria
Cultura desenvolupada entre els segles VIII i V aC a la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva.
Mentre la recerca de la ciutat de Tartessos , empresa per l’arqueologia moderna, no ha donat resultat, les investigacions han permès de conèixer molts dels aspectes materials de la cultura tartèssia, que ha estat una de les novetats de l’arqueologia peninsular d’ençà de 1950-60 A la vall baixa del Guadalquivir i a la zona de Huelva apareix, entre els s VIII-V aC, una cultura amb poblats com el del Carambolo prop de Sevilla, que utilitza ceràmiques de vernís vermell de tradició fenícia, amb una orfebreria d’or molt rica tresors d’Aliseda, a la província de Càceres, del Carambolo,…
maduixa
Botànica
Agronomia
Fruit complex comestible de la maduixera, constituït pel receptacle floral, carnós i aromàtic, sobre el qual s’insereixen d’altres fruits, petits i aqueniformes.
Als Països Catalans les maduixes conreades tingueren un valor comercial almenys des del segle XVIII Maresme al segle XIX, el primer lloc en producció passà al Barcelonès delta del Besòs, i al començament del segle XX, al Baix Llobregat Molins de Rei, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat en produïren 90 tones el 1910 A partir de mitjan segle XX es generalitzà el conreu dels maduixots o fragues, i el primer lloc on tornà fou al Maresme sobretot, Calella, Sant Pol, Canet, Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta, on les maduixeres ocupaven unes 120 ha amb una producció d’unes 1800 tones de…
oliva
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…
conserva
© Fototeca.cat
Alimentació
Producte alimentari d’origen vegetal o animal, alterable.
En el qual la conservació és assegurada per l’envasament en un recipient estanc als líquids, als gasos i als microorganismes, a qualsevol temperatura inferior a 55°C, i pel tractament amb calor o qualsevol altre mètode autoritzat, a fi de destruir o inhibir totalment els enzims, els microorganismes o les seves toxines El valor nutritiu global d’una conserva és sempre una mica inferior al dels seus components en fresc La dessecació i la salaó de productes animals ja eren practicades a l’antiguitat per grecs i romans són àmpliament testimoniades, per exemple, la salaó de porc als Pirineus i la…
cèltic | cèltica
Història
Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i ocupant també el sud d’Extremadura i part de l’actual província de Huelva.
El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…
gas
© Fototeca.cat
Química
Mescla combustible de gasos emprada per a la producció de calor, per a l’enllumenat, etc.
Composició del gas Els gasos combustibles emprats normalment no són, gairebé mai, espècies químiques úniques, sinó que són formats per mescles de diversos components Hom expressa la composició dels gasos per la proporció en què intervé cadascun dels components El coneixement de la composició del gas i de les propietats físiques dels components permet de determinar les propietats físiques del gas Hom classifica els gasos combustibles en tres famílies, segons llur poder calorífic i llur densitat relativa respecte a l’aire Els gasos d’una mateixa família són intercanviables, és a dir, hom els…
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablament la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l' anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…
futbol
Esport
Esport practicat a ple aire entre dos equips d’onze jugadors cadascun amb la finalitat d’introduir una pilota, impulsada amb els peus, a la porteria del contrari.
Reglament i competicions Els jugadors vesteixen samarreta, pantalons curts i mitjons i porten botes especials Cada equip consta d’un porter i de deu jugadors de camp, que originàriament eren dos defenses, tres mitjos i cinc davanters La pilota té un perímetre total de 68 a 71 cm i un pes que pot oscillar entre 396 i 453 g Esquema i dimensions d’un camp de futbol © Fototecacat El camp de joc, en general cobert de gespa, té una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m Les mides màximes per a partits internacionals són de 110 per 75 m, i les mínimes, de 100 per 64 m La línia de 12 cm d’…
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…