Resultats de la cerca

En el moment en què fou concebut, pretenia ser una ruptura amb les teories sobre l’home, la societat i la seva història tal com els seus creadors sostenien a Elf Thesen über Feuerbach ‘Onze tesis sobre Feuerbach’, aquestes es limitaven a contemplar i interpretar el món, però eren incapaces de transformar-lo perquè desconeixien el mecanisme del funcionament de les societats Tot i que aquesta premissa és interpretada d’una manera laxa per alguns marxistes cosa que inclouria l’acceptació d’altres corrents de pensament, en la versió més rigorista pressuposa que es tracta d’una teoria completa i…

Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat

Contradita aquesta idea per l’experiència dels països capitalistes avançats , hom creu que Marx es referia a la depauperació relativa , en la qual el salari real augmenta molt menys que la productivitat real, en augment continu

El seu mode de producció es basa en la propietat estatal de la terra, instituïda per a efectuar treballs collectius a gran escala embassaments, canalitzacions, etc lligats a una agricultura d’irrigació artificial L’absència de propietat privada del sòl dóna una gran cohesió interna a la comunitat local, que esdevé invulnerable al pas dels anys i de les guerres L’estat dirigeix d’una manera centralitzada els grans treballs d’irrigació i concentra la major part de l’excedent, i aquesta centralització dóna lloc a l’anomenat despotisme oriental, forma social dominant a Egipte, Mesopotàmia, Pèrsia…

L’existència d’aquesta diferència entre els valors esmentats és la base per a l’obtenció d’un excedent L’aportació de Marx és la demostració del fet que aquest excedent no es distribueixi entre la força de treball que la genera L’existència d’un excedent és comuna a totes les societats amb producció ampliada de mercaderies el que la diferencia és la forma en què hom fa efectiva l’explotació Marx distingeix la jornada de treball en dues parts treball necessari i treball excedent la seva diferència proporcional és la que dóna la magnitud de la taxa d’explotació En el…

Amb Adam Smith són autors principals d’aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s’anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics i aquest ordre serà el sistema clàssic veuen la necessitat d’un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen empren el mètode deductiu i arriben a graus d’abstracció…

El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a l’…

Fou considerat per Marx com a factor bàsic per a l’acompliment de la llei d’acumulació capitalista

A un cert nivell de desenvolupament de les forces productives, aquestes entren en contradicció amb les relacions de producció existents i es converteixen en un impediment a l’expansió del sistema És aleshores que segons Marx s’inicia una època de revolució social

Aquest concepte fou encunyat per Marx a ‘El 18 de brumari de Lluís Bonaparte’ 1852, a partir de ls forma d’estat instaurada per Lluís Bonaparte i després aplicat, amb més o menys rigor, per autors marxistes a certs règims plebiscitaris i carismàtics i a certes democràcies autoritàries