Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
orfenat
Educació
Institució on són acollits i educats els infants orfes.
Aquests establiments, anomenats també casa d’infants orfes o asil d’orfes , funcionen com una escola en règim d’internat, amb la diferència que els infants no interrompen mai llur estada per cap motiu fins que són adults Normalment els nois o les noies internats en aquestes institucions són orientats vers els treballs artesanals
germà bohemi
Cristianisme
Membre d’un grup separat de l’església nacional utraquista txeca arran dels acords de Praga (1433), organitzat a Kunvald (1458) per Gregori, nebot del dirigent hussita Joan de Rokycana.
El grup dels germans bohemis, perseguit per utraquistes i catòlics, anà creixent, i des del 1538 rebé un fort influx luterà Després de la guerra d’Esmalcalda, un grup es refugià a Posen, Kozminek i Lissa Polònia, on, juntament amb altres protestants, publicaren una confessió comuna a Sendomir els altres assimilaren les doctrines luteranes i publicaren la Confessio bohemica 1575 Acollits alguns germans pel comte Nikolaus von Zinzendorf a les seves terres de Berthelsdorft 1722, es formà la comunitat de Herrnut, de tendència pietista Les seves característiques principals són la fe…
miracle
Teatre
Peça teatral breu que glossa un fet prodigiós atribuït a sant Vicent Ferrer i que es representa a València els dies de la vespra i la festa canònica del sant, en taulats (altars) instal·lats al carrer i presidits per una imatge del taumaturg, que hi és duta en processó.
N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís…
centre d’atenció a la infància
Dret civil català
Institució pública o privada en la qual són acollits els menors desemparats que estan necessitats de protecció i educació efectiva.
La seva existència és regulada a partir de la llei catalana sobre mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció 1991 Hom hi aplica la mesura de protecció d’acolliment simple en institució Són centres de règim obert, i el projecte educatiu ha d’estar elaborat d’acord amb el projecte marc aprovat per la Direcció General d’Atenció a la Infància Hom els classifica en dos tipus centres d’acolliment , de caràcter provisional, i centres residencials d’acció educativa , per als menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució D’aquests, als anomenats…
registre de famílies
Dret civil català
Organisme públic en el qual s’han d’inscriure els acolliments que es realitzin a Catalunya.
Atès que els acolliments poden ser simples i preadoptius, s’ha creat un registre de famílies per a cada cas El registre per a l’acolliment simple s’ha constituït en les demarcacions territorials de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida Aquest organisme té dues seccions en la primera s’inscriuen les sollicituds estimades en la segona, els acolliments constituïts La secció primera comprèn les dades generals dels sollicitants, les característiques del possible acolliment i les dades de la sollicitud la secció segona comprèn les dades dels menors acollits, la constitució de l’…
centre residencial d’acció educativa
Dret civil català
Centre d’atenció a la infància on són acollits els menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució.
L’objectiu d’aquests centres és que el menor convisqui en les mateixes condicions d’una família i, així, creixi d’una manera estable Per a poder aconseguir aquest resultat, cada menor tindrà un educador tutor individual Una vegada acollit el menor en el centre residencial i en el termini de 45 dies de la seva arribada, es procedirà a realitzar el seu projecte educatiu individualitzat En aquest estudi figuraran els objectius educatius i les formes d’actuació que caldrà utilitzar d’acord amb l’evolució del menor Hi ha diferents tipus de centres residencials per a menors de primera infància 0 a…
dia dels Morts
Cristianisme
Dia que l’Església catòlica fa commemoració dels qui han mort en la fe i que hom espera que siguin acollits per Déu en la glòria.
Hom el celebra el 2 de novembre, i un costum pietós hi permetia de dir tres misses
reformatori
Dret penal
Establiment penitenciari on són acollits certs delinqüents (com és ara els qui no arriben a 16 anys, que formen el grup de menors, i alguns majors de 16 a 18 anys).
Així com també infants simplement rebels als pares i àdhuc nois l’ambient familiar dels quals aconsella de separar-los-en, per tal de readaptar-los als usos i costums vigents en la societat, mitjançant no sols una estricta vigilància, ans també una capacitació professional i una formació cultural Bé que com més va més és generalitzada la consciència que la delinqüència juvenil planteja problemes específics i exigeix uns corresponents mètodes especials d’actuació envers els delinqüents que ho són ja de fet o que hom creu que poden ésser-ho fàcilment, els reformatoris es caracteritzen sovint…
cinema africà
Cinematografia
Cinema dels pobles de l’Àfrica negra.
El desenvolupament del cinema com a indústria i com a mitjà d’expressió a l’extensa zona excolonial o colonial africana varia segons els països colonitzadors de cada àrea Així, a les colònies i als països independents amb domini polític blanc i règim discriminatori, no hi ha cinema autòcton A l’Àfrica de llengua francesa, destaca la producció senegalesa, la més rica Entre els seus autors, el novellista i realitzador Ousmane Sembéné ha fet arribar la seva obra cinematogràfica als públics europeus i als festivals internacionals Els seus films La noir de, 1966 Le mandat , 1968 Emitai , 1971…
literatura llatina
© Fototeca.cat
Literatura llatina
Literatura en llengua llatina.
Comprèn diversos períodes, que reflecteixen les diverses vicissituds històriques de Roma i dels països que recolliren la seva tradició un període inicial època arcaica, una època d’extraordinària florida època clàssica i una progressiva decadència, seguida de l’època cristiana, de la medieval i de la renaixentista Les èpoques arcaica i clàssica Bé que Roma no produí una cultura ben personal, l’assimilà d’altres pobles, l’adaptà segons el seu temperament i les seves necessitats i la difongué pertot Fou Grècia, però, la seva mestra natural primer, d’una forma indirecta, a través dels etruscs…