Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Pliensbaquià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Liàsic, situat damunt el Sunemurià i sota el Toarcià.
L’estratotip és a Pliensbach Alemanya Alguns autors el consideren un superestatge, i el divideixen en Carixià Pliensbaquià inferior i en Domerià Pliensbaquià superior
escriptura de l’Algarve
Nom donat sovint a un tipus d’escriptura antiga d’origen preromà, que hom troba al S de Portugal, de Beja fins a l’Algarve —però també en un cas a Alcalá del Río, Sevilla—.
És un sistema mixt, de signes alfabètics i sillàbics, cosa que el fa semblant als sistemes d’escriptura ibèrics El valor fonètic de cadascun dels signes no és conegut d’una manera segura Sembla que fou usada entre els segles IV i I aC, bé que alguns investigadors la consideren més antiga
carta d’Arístees
Carta jueva escrita en grec.
L’autor, que es presenta com a funcionari de Ptolemeu II Filadelf 285-247 aC, pretén d’explicar l’origen de la versió grega dels Setanta Ultra recollir la llegenda de la traducció que efectuaren els setanta-dos savis jueus, inclou entusiastes elogis de la llei jueva i de la seva saviesa per demostrar la seva superioritat sobre la cultura hellenística Pot ésser datada aproximadament l’any 140 aC, bé que alguns autors la consideren del segle I dC
Agar
Segons el Gènesi
, esclava egípcia de Sara, muller d’Abraham.
Sara, que era estèril, la donà per concubina a Abraham per tal que tingués descendència el fill d’Agar fou Ismael Quan, més endavant, la mateixa Sara tingué un fill, Isaac, temé que Ismael no fos l’hereu i persuadí Abraham que expulsés Agar i el seu fill, a qui els àrabs consideren llur avantpassat Pau, en l' Epístola als Gàlates , creà una allegoria referent a les dues aliances, la vella i la nova, i utilitzà Agar com a símbol de la primera, la de la servitud de la llei Antic Testament
home de Heidelberg
Antropologia física
Raça humana fòssil (Homo erectus heidelbergensis) de la qual hom només coneix una mandíbula trobada en una pedrera de Mauer (Baden-Württemberg).
Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal
Llibre vermell de la Unesco sobre les llengües amenaçades
Informe que recull i avalua l’estat actual de les llengües del món.
Des del 1993 diversos lingüistes s’han ocupat d’aplegar dades sobre les llengües de cadascuna de les cinc àrees establertes —Europa, nord-est d’Àsia, Àsia i el Pacífic, Àfrica i Amèrica aquest darrer apartat es troba encara en preparació— i de valorar si corren perill de ser substituïdes i en quina mesura Segons aquest document, només 45 de les 94 llengües europees considerades són fora de perill, mentre que les altres es troben amenaçades en major o menor grau, o ja s’han extingit El català és inclòs dins del grup de llengües que no es consideren amenaçades
Vesta
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat dels romans i dels llatins que presidia el culte del foc domèstic i del foc públic.
D’origen molt discutit, mentre que alguns sostenen que el seu culte és antiquíssim i que no fou important, d’altres el consideren procedent de Grècia, com sembla indicar la connexió del seu nom amb el grec Ἑστία/ * ἑστία Venerada públicament en el temple circular aedes Vestae del fòrum com a Vesta publica populi romani , s’encarregaven del seu ritual les verges sacerdotesses anomenades vestal Invocada en el cas de calamitats ciutadanes, li foren consagrades unes festes, les Vestalia , que se celebraven anualment del 7 al 15 de juny August li dedicà un nou temple al Palatí 12 aC…
Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya
Recull de personatges i esdeveniments rellevants de l’Església catalana.
És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent, que consideren aquest diccionari com un graó vers una història general de l’Església catalana, projecte nascut al Primer Congrés d’Història de l’Església Catalana 1993 Té més de 400 entrades i hi han collaborat més de 200 persones Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s’han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona, Tortosa i Vic, de la de Barcelona i de la d’Elna-Perpinyà…
Brent Spar
Plataforma petroliera situada a la mar del Nord, propietat del grup Shell.
El 1995, la decisió de la companyia d’enfonsar-la un cop que ja no s’utilitzava provocà una campanya internacional i l’ocupació de la Brent Spar per militants de Greenpeace L’èxit del boicot a la Shell en certs països forçà la companyia a revisar el seu objectiu inicial Al final d’aquell any, però, Greenpeace demanà disculpes i reconegué que havia basat la seva campanya en algunes dades falses Tot i així, l’abandonament i el possible enfonsament de la plataforma petroliera ha estat objecte de polèmica Alguns informes descarten efectes negatius, mentre que altres estudis consideren…
Fraternitat Sant Pius X
Institució tradicionalista.
El bisbe tradicionalista francès Marcel Lefebvre fundà, el 1979, la Fraternitat Sant Pius X, que integra el seminari que ell mateix havia fundat l’any 1970 a Ecône Suïssa i altres centres tradicionalistes que s’havien anat creant a diversos països sense l’autorització de Roma La Fraternitat aplega els catòlics que no accepten els ensenyaments del concili II del Vaticà especialment en el camp de la reforma litúrgica, de l’ecumenisme i de la doctrina sobre la llibertat religiosa, perquè consideren que contradiuen la doctrina tradicional de l’Església catòlica Marcel Lefebvre, que d…