Resultats de la cerca

És una variant del retrat collectiu holandès Fou tractat per Thomas de Keyser i d’altres, especialment Rembrandt, que n’aconseguí els millors exemples en la Lliçó d’anatomia del doctor Tulp 1632, Mauritshuis, la Haia, una de les obres més reeixides de la primera època, i en La lliçó d’anatomia del doctor Deyman 1656, Rijksmuseum, Amsterdam, de la qual resta només el fragment central, on és clara la influència del Crist mort d’Adel Mantegna i on el tema inicial, tractat amb el clarobscur de l’època de maduresa de l’artista, esdevé una meditació davant la mort

A la primera època apareixien amb el pseudònim d' El Narrador Gentil El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intellectuals diversos

Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps

Hendrick Utrecht 1565 — Amsterdam 1621, arquitecte de la ciutat d’Amsterdam, com a escultor feu la tomba de Guillem el Taciturn Nieuwe Kerk, Delft Pieter , fill seu Amsterdam 1595 — 1676, arquitecte i escultor, feu nombrosos monuments funeraris El seu germà Thomas Amsterdam ~1596 — 1667, arquitecte i pintor, feu retrats collectius, com la Lliçó d’anatomia Rijksmuseum, Amsterdam Willem , germà dels anteriors Amsterdam 1603 — Londres ~1674, arquitecte i escultor, treballà a Anglaterra

L’autor hi propugna, segons Balasch, el seu traductor català 1973, la política més noble una ciutat imaginària —la dels ocells— és regida modèlicament, enèrgicament, pel seu fundador, que rebutja tota mena de farsants i d’impostors i els qui voldrien viure amb l’esquena dreta a costa de les suades d’altri No és possible la comparació d’aquesta ciutat amb qualsevol de les ciutats gregues, però la imatge que ofereix el govern de la utòpica ciutat és una lliçó d’honradesa i d’integritat que pot ésser apresa per qualsevol altra polis real

Dedicada a Brut, escrita el 45 aC i publicada al cap d’un any, consta de cinc llibres, que tracten sobre el problema de la felicitat humana amb un estil i una tècnica nous l’interlocutor és un anònim que posa objeccions als temes més diversos i els qüestiona Aquests temes són el menyspreu de la mort, el saber suportar el dolor, l’alleujament del dolor, les torbacions de l’ànim i el conreu de la virtut, com a base única de la felicitat Inspirades en la filosofia de Plató, de Filó i de l’Acadèmia Nova, com també en la dels partidaris de la conciliació de les doctrines socraticoplatòniques amb…

La versió més antiga, en grec, apareix en el llibre vuitè dels Oracula Sibilina , que data de les albors del cristianisme Els versos foren recollits per Eusebi de Cesarea al seu Oratio Constantini ad Sanctorum Coetum , i un segle més tard reapareixen a De civitate Dei La ciutat de Déu  La traducció fou reproduïda a l’anònim Contra iudaeos segles V-VI, i fins als segles IX i X no aparegué la música que s'interpretava en els oficis de la nit de Nadal La següent font que transmet els versos sibillins és el Sermo de symbolo , atribuït a Quodvultus, bisbe de Cartago 437-453, tot i que a l’Edat…

Evolució S’hi palesa una voluntat emuladora de la Nouvelle Vague i dels cinemes "nous", "joves" i "lliures" que emergiren a Europa i als Estats Units des de la fi dels anys cinquanta Una bona mostra d’aquest tarannà el constituí l’elecció del nom, inspirat en l’Escola de Nova York S’oposà a l’anomenat Nuevo Cine Español realitzat a Madrid, del qual criticà tant el realisme sociològic amb propensió a l’academicisme com la submissió a la censura, tot i les relacions professionals i d’amistat entre els membres d’ambdós grups Les produccions de l’EdB volgueren ser elitistes, modernes,…

És una narració dels fets més importants de la vida del rei, escrita en plural de primera persona apareix, doncs, com una autobiografia, que conté, tanmateix, una lliçó adreçada als seus descendents i familiars que confirma l’obra del rei com a fundadora del nou estat de Corbeil, i atenua la projecció ultrapirinenca mentre reivindica la seva figura en el conjunt hispànic Comprèn des de l’engendrament del rei 1207 fins a la seva mort 1276, amb alguns antecedents corresponents als regnats d’ Alfons I d’Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó des del 1174 Respecte a si cal considerar-la…