Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
bàlsam tranquil
Farmàcia
Preparat galènic obtingut per decocció en oli de fulles de belladona, estramoni, tabac i cascalls.
Hom obté el líquid esprement les fulles i afegint-hi essència de fonoll, de menta i d’altres plantes aromàtiques juntament amb alcohol de 95° És emprat externament com a sedant anodí local
integritat
Electrònica i informàtica
Propietat de la informació de mantenir-se lliure de modificacions no autoritzades.
Garantir la integritat de la informació és un dels objectius fonamentals de la seguretat de la informació i s’aconsegueix afegint a la mateixa un conjunt de dades de comprovació, conegut com a empremta digital
alcoholat
Química
Cada una de les sals de fórmula general ROM, obtingudes substituint per un metall l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.
Els alcoholats dits també alcòxids s’anomenen fent anar seguit el nom de l’anió pel del metall, i l’anió RO — es designa, sigui afegint el sufix - at al nom de l’alcohol o al del radical R, bé afegint el sufix - d al nom del grup alcoxi RO— Així el compost C₂H₅ONa pot anomenar-se etanolat, etilat o etòxid de sodi Els alcoholats són sòlids solubles en els alcohols i, sovint, en altres solvents orgànics Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d’alumini Els alcoholats són preparats fent reaccionar l’alcohol, bé amb el metall pur o…
brillantina
Cosmètica
Preparat cosmètic per a fer lluents els cabells i donar-los una certa adherència després de pentinats.
Des de temps molt antic eren emprats greixos vegetals i animals Actualment hom prepara les brillantines a base de composts estables, afegint-hi additius per a augmentar-ne la lluentor o l’adherència, o per a perfumar
climograma
Meteorologia
Geografia
Diagrama en què són representades les dades de temperatures (ordenades) i precipitacions (abscisses) mensuals d’una localitat, la gràfica resultant del qual permet d’obtenir els índexs climàtics.
El terme fou creat per T Griffith Taylor Amb canvis d’escala i afegint noves dades hom confecciona diferents tipus de climogrames, com el de Visher, per a predir les collites, o el de Gaussin, per a estudiar l’aridesa
marquesat de Benimeixís
Història
Títol concedit el 1762 a Maria-Anna de Tàrrega-Sanç de la Llosa i de Roca, senyora de Benimeixís i de Senyera (Ribera Alta), vídua de Juan-Diego Verdes-Montenegro y Castro-Bahamonde.
La grandesa d’Espanya fou atorgada al seu net, Antoni-Enric de Salaverd i Verdes-Montenegro Rodríguez de la Roca i Tàrrega, afegint a la denominació la de Sistallo marquesat de Benimeixís de Sistallo El títol passà als de Pedro, i després als Iturralde
Politar andorrà
Història
Compilació dels costums de les Valls d’Andorra feta pel sacerdot Antoni Puig el 1763, sota el títol Politar andorrà. De la antiquitat, govern i religió, dels privilegis, usos, preheminències, consuetuds i prerrogatives de la Vall d’Andorra
.
L’autor es limita a copiar, afegint-hi algunes modificacions, el Manual Digest d' Antoni Fiter i Rossell És una obra privada, testimoni de la tradició, que ha adquirit amb el temps un caràcter semioficial per l’autoritat que li reconeixen els mateixos andorrans
amarar
Construcció i obres públiques
Mullar la calç viva, o calç de llenya (òxid càlcic), fins a convertir-la en pasta de calç amarada (hidròxid càlcic).
En un primer temps, la calç és apagada amb l’afegit d’una quantitat d’aigua aproximadament igual a la de la calç, i hom obté calç en pols després, afegint-hi una quantitat d’aigua similar a l’anterior, es converteix en pasta de calç
cafè concert
Música
Arts de l'espectacle (altres)
Cafè on eren presentats números de música o de cant en una tarima o en un petit escenari.
A partir de mitjan segle XIX s’hi anaren afegint altres atraccions números còmics, illusionisme, ballet, mímica, etc, i els locals, generalment exòtics i decorats amb luxe, s’adaptaren a la preeminència de l’espectacle Molt estesos per tot Europa, decandiren després de la Primera Guerra Mundial
xurro
© MPG
Pastisseria
Peça de pasta de bunyol de forma llarguera.
Hom la prepara afegint aigua bullent amb sal sobre farina i mesclant-ho fins a aconseguir una pasta fina, que és emmotllada amb una màquina apropiada, de manera que adquireix una forma tubular estriada després és fregit en oli abundant, i eventualment hom hi posa sucre per sobre