Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
ió bicarbonat
Bioquímica
Amortidor fisiològic sanguini ( solució amortidora
)..
La major part és en forma salina HCO 3 però la concentració de l’àcid pot augmentar fàcilment en minvar l’eliminació pulmonar de CO 2 , ja que l’àcid carbònic és en equilibri amb el seu anhídrid, volàtil, en una reacció canalitzada per l’anhidrasa carbònica
efervescent
Alimentació
Dit de la beguda que conté anhídrid carbònic en la seva massa.
Aquest anhídrid carbònic pot ésser d’origen natural aigües minerals, procedent d’una fermentació alcohòlica xampany, sidra, etc o produït per reacció in situ , en aigua potable, d’una barreja d’un àcid orgànic tartàric, cítric, etc i una sal carbònica bicarbonat sòdic i de liti o carbonat de magnesi, generalment
deshidratasa
Bioquímica
Nom usual d’alguns enzims del grup de les hidrolases.
La carbonatodeshidratasa o anhidrasa carbònica catalitza reversiblement la hidratació i deshidratació del diòxid de carboni Intervé en la regulació del pH de la sang i en processos de bescanvi gasós a nivell pulmonar Les deshidratases d’aminoàcids, com la L-serina, la treonina i altres, catalitzen la deshidratació d’aquests aminoàcids, acompanyada d’alliberament d’amoníac, per desaminació no oxidativa Aquests enzims depenen del fosfat de piridoxal com a coenzim
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
bany
Tecnologia
Procediment de bescanvi tèrmic efectuat generalment en un recipient, clos o obert, que conté un fluid o un altre mitjà transmissor que bescanvia calor amb la substància que hom vol escalfar o refredar.
Es pot produir directament bany d’aire, bany de sals —en el cas que el transmissor sigui una mescla de sals, generalment alcalines, en estat líquid—, etc o indirectament quan entre el transmissor i la substància a escalfar hi ha un altre recipient bany d’oli, bany maria si el mitjà transmissor és l’aigua, bany de sorra , etc El bany pot ésser també emprat per a mantenir a una determinada temperatura certes reaccions 8 bany de glaç, bany de neu carbònica
vall d’Aro
Vall
Fossa tectònica al Baix Empordà, que limita amb el massís de les Gavarres, i que talla obliquament d’E a W la Serralada Costanera Catalana.
Molt estreta i intensament conreada, és limitada per petites falles on es troben fonts d’aigua carbònica i petits afloraments volcànics És una via de penetració del litoral cap a la depressió prelitoral de la Selva i del Gironès, i facilita especialment les comunicacions entre Girona i Sant Feliu de Guíxols Aquesta vall és drenada pel riu d’Aro o Ridaura La seva façana marítima és la llarga platja d’Aro o de la vall d’Aro , a l’extrem septentrional de la qual sorgí, gràcies al turisme, la població de Platja d’Aro La vall és dividida entre els termes municipals de Castell d’Aro,…
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle també és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de les quals es desprèn quan arriben…
cola
Alimentació
Beguda carbònica en la qual són utilitzats extractes de cola.
És fortament acidulada amb àcid fosfòric, acolorida amb caramel, edulcorada amb sucre i aromatitzada amb barreges complexes d’aromatitzants naturals i artificials del tipus llima, llimona, etc Pels volts del 1880 hom començà a fer begudes carbòniques amb cola als EUA, les quals contenien extractes de coca i de cola posteriorment aparegueren algunes patents que hi incloïen també cafeïna i teobromina, les quals li donen un valor estimulant En aquest camp és important el químic John Pemberton, el qual entre 1884-85 creà la beguda mundialment coneguda com a Coca-cola