Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Adolf Frederic II de Suècia
Història
Rei de Suècia (1751-71), primer sobirà de la dinastia Holstein-Gottorp, que pujà al tron gràcies a la intervenció russa.
El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació
Fadrique Álvarez de Toledo-Osorio y Ponce de León
Història
Setè marquès de Vilafranca do Bierzo, duc de Ferrandina i príncep de Montalbano com a successor del seu oncle, el sisè marquès, García Álvarez de Toledo-Osorio y de Mendoza.
El 1619 fou nomenat general de l’armada de l’Oceà Participà en la lluita naval contra Holanda i desplegà una intensa activitat en aigües americanes, on s’apoderà de San Salvador 1625, i obtingué resultats favorables lluitant contra els pirates anglesos i francesos, en ocupar l’illa de San Cristóbal 1630 Aquesta actuació el feu mereixedor del favor de Felip III i de Felip IV, així com també l’enemistà amb el comte duc d’Olivares Arran de les intrigues d’aquest últim, fou processat i, més tard, desterrat
aglàbida
Història
Membre de la família dels Banū al-A#gm;lab, dinastia àrab que governà Ifrīqiya (800-909), amb capital a Al-Qayrawān (Kairouan).
El seu fundador, Ibrāhīm al Aglab, fou nomenat governador del territori pel abbàssides i aconseguí independitzar-se El govern dels aglàbides es caracteritzà per nombroses i afortunades expedicions marítimes conquesta de Sicília 827-902, Malta 863 que enriquieren els sobirans Reconstruïren la gran mesquita del la capital El sisè sobirà de la dinastia, Abū-Ibrāhīm Aḥmad, per tal de fornir d’aigua la capital, féu construir dos grans dipòsits encara conservats Les intrigues del xiisme feren que la població berber es rebellés, i el darrer sobirà, Ziyādat Allāh III, fugí a Egipte…
Francesco Berni
Literatura italiana
Poeta italià.
Menà una vida d’intrigues entre l’aristocràcia i els prelats La seva poesia, burlesca, satírica i continuadora de la tradició realista toscana, inicià un gènere propi anomenat bernesc els sonetti i capitoli recollits a Rime giccose després del 1537 presenten, amb una temàtica oposada a la petrarquista, una imitació paròdica de la terza rima de Dante Refeu l' Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo Rifacimento dell’Orlando innamorato , 1541 per tal d’eliminar-ne els llombardismes i posar-lo al nivell de la llengua toscana, de més tradició literària Conreà, també, el teatre Il…
La Cartoixa de Parma
Novel·la de Stendhal, publicada el 1839.
Inspirada en l’evocació de Waterloo i en cròniques antigues llegides a Itàlia —principalment la que explicava els orígens de la família Farnese—, fou escrita en cinquanta-dos dies i publicada en dos volums per Ambroise Dupont, el qual, per tal d’estalviar-se les despeses d’un tercer volum, imposà a l’autor un final ràpid i ellíptic L’obra, que obtingué un notable èxit de crítica Balzac l’elogià a la “Revue Parisienne”, relata la vida aventurera d’un jove ambiciós, Fabrizio del Dongo, en un ambient eclesiàstic i polític, tot barrejant-hi intrigues sentimentals
Lisímac
Història
Militar
General macedoni.
Combaté a l’Àsia amb Alexandre, i, mort aquest, rebé el govern de Tràcia 321 aC Lluità, amb els altres diàdocs, contra Antígon Monóftalmos, el qual derrotà a Ipsos l’any 301 aC Entretant, s’havia proclamat rei de Tràcia 306-305 aC i havia fundat una nova capital, Lisimàquia Lluità, per ampliar els seus dominis, contra Demetri Poliorcetes, amb l’ajut de Pirros, Seleuc i Ptolemeu, i aconseguí, per les seves qualitats de bon ordenador, estrateg i polític, el poder d’un imperi vastíssim Amargat, però, per les intrigues familiars, s’enfrontà amb Seleuc i morí derrotat
Ciril Lukaris
Cristianisme
Teòleg grec.
Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’…
tractat de Salamanca
Història
Acord signat a Salamanca el 1505 en virtut del qual Ferran II de Catalunya-Aragó, Felip I de Castella i Joana I de Castella es comprometien a governar conjuntament els regnes de Castella i Lleó.
Felip i Joana serien jurats reis per les Corts, i Ferran, governador a perpetuïtat La mort d’Isabel la Catòlica 1504 i la subsegüent regència de Ferran havien ajudat a les intrigues de la noblesa castellana afavorida per Felip I i Maximilià d’Àustria amb la formació d’un bàndol partidari dels Habsburg, el qual volia desplaçar Ferran Per fer-hi cara, pactà amb Lluís XII de França tractat de Blois, 1505 i es casà amb Germana de Foix Fou per contrarestar els efectes d’aquesta aliança amb França que Felip inicià un apropament al regent de Castella, que portà al tractat de Salamanca
Guillem II d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1087-1100) i duc de Normandia (Guillem III: 1096-1100).
Fill i successor de Guillem I Malgrat les intrigues del seu germà Robert II, duc de Normandia, i del seu oncle Odó de Baveux, comte de Kent, des del 1088 pogué consolidar la seva autoritat amb el propòsit de refer la unitat anglonormanda trencada per l’herència del seu pare, desembarcà 1096 a Normandia on el seu germà li delegà l’autoritat a canvi de diners per anar a la primera croada i recuperà el comtat del Maine Malgrat el conflicte amb l’Església a propòsit de l’elecció dels bisbes 1093, s’imposà també a Anglaterra Fou assassinat durant una cacera per Walter Tirel, senyor de…
Pietro Metastasio
Disseny i arts gràfiques
Literatura italiana
Escriptor i llibretista italià.
El seu nom real era Pietro Trapassi, que hellenitzà El 1729, gràcies al seu predecessor A Zeno, fou nomenat poeta oficial de la cort de l’emperador Carles VI d’Àustria, càrrec que ocupà també sota Maria Teresa i Josep II Autor d’un gran nombre de llibrets d’òpera, que esdevingueren celebèrrims i que foren musicats durant prop d’un segle per la majoria dels compositors Semiramide 1728, Artaserse 1730, La clemenza di Tito 1734, Ipermestra 1744, Il re pastore 1751, etc Drames típics de la Illustració, defensen l’immobilisme social i un cert humanisme bonhomiós, amb intrigues…