Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Política Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional del Tractat de la Unió Europea que treballa en l’establiment de polítiques exteriors i de seguretat comunes a tots els països membres.
El Tractat de Maastricht instituí en un quadre institucional únic —la Unió Europea— una estructura fonamentada en tres pilars les Comunitats Europees, la Política Exterior i de Seguretat Comuna PESC i la cooperació en els àmbits de la justícia i d’interior La Política Exterior i de Seguretat Comuna cobreix tots els dominis de la política estrangera i de seguretat i comprèn la definició d’una política de defensa basada en posicions comunes que es fan valer en el si de les organitzacions i conferències internacionals, i una acció comuna que permet mobilitzar les finances de la Unió El Tractat d…
Sòfocles
Teatre
Poeta tràgic grec.
Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció, hom ha conservat només obres…
latifundi
Geografia agrària
Explotació agrària de grans dimensions.
No existeix, de fet, cap criteri quantitatiu exacte per a determinar el pas de la gran explotació al latifundi pròpiament dit, car cal tenir en compte la productivitat de les terres que inclou, si són conreables o improductives, de secà o de regadiu, etc Tradicionalment hom considera latifundis, a la península Ibèrica, les explotacions agràries de més de 250 ha, mentre que a la resta dels països europeus del Mercat Comú ho són ja les de més de 100 ha Els latifundis, importants, sobretot, des del punt de vista de l’estructura de la propietat, han estat revalorats pel desenvolupament tècnic…
literatura hindi
Literatura
Literatura en llengua hindi.
El conreu literari del hindi començà vers el 900 amb la redacció de les cròniques anomenades rāso , sobre les gestes del poble rajput Entre els noms més famosos de la literatura hindi medieval hom compta els del guru Nānak 1469-1538, fundador dels sikh , Sūrdās 1483-1563, Dādū 1544-1603 i Tulsidās 1532-1623, tots poetes místics d’una gran qualitat La contribució musulmana a la literatura hindi és considerable Malik Muḥammād Hayaši ~1540, un sufí d’Oudh, escriví un poema epicoallegòric sobre la princesa Padmāvatī o Padminī de Chitor Al s XVIII, amb la decadència dels moghuls , hom …
tribuna
Arquitectura
Lloc elevat, en forma de llotja o galeria, situat normalment a una certa altura de les parets perimetrals d’una sala, des d’on el públic, o una certa categoria de públic —periodistes, diplomàtics, etc—, assisteix a una assemblea.
oratòria
Literatura
Art d’expressar-se, de parlar en públic (en una reunió, en una assemblea), en tant que és estudiada en la seva actuació pràctica, en les seves manifestacions històriques, en la seva evolució a través d’èpoques determinades en diversos pobles o en els diversos oradors.
A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…
observador | observadora
Persona que assisteix en una assemblea, una reunió, un congrés, un concili, etc, sense dret a intervenir en els debats, sinó únicament per presenciar-ne el desenvolupament i donar-ne compte al seu govern o al qui l’ha comissionat.
novel·la negra
Literatura
Gènere literari sorgit als EUA a la darreria dels anys vint del segle XX.
Basada en l’estructura i la trama pròpies de la novella policíaca , incideix en els aspectes més tèrbols de la societat contemporània, com ara la corrupció, la violència i l’abús de poder Aquest interès pel context social i la identificació més o menys explícita entre els mètodes i els objectius dels representants de l’ordre establert i els dels delinqüents, diferencien aquest gènere de la novella policíaca tradicional N'és típic l’estil concís i senzill, el predomini del llenguatge colloquial i un realisme que ressalta els aspectes més truculents de l’acció Generalment la narració és…
literatura aragonesa
Literatura
Literatura escrita en llengua aragonesa durant l’edat mitjana, o en els parlars dialectals d’Aragó en els temps moderns.
Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…
cinema txec
Cinematografia
Cinema produït a Txecoslovàquia, i més especialment a Txèquia.
Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica centreeuropea, amb…