Resultats de la cerca
Es mostren 428 resultats
Manuel Duran i Bas
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurisconsult i polític.
Vida i obra Fill de Ramon Duran i Obiols Es formà als jesuïtes de Madrid i a Barcelona Estudià a la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Barcelona 1840-45 També obtingué el grau de batxiller en filosofia 1849, i es doctorà a Barcelona, en dret civil i canònic el 1852 El 1859 es llicencià en dret administratiu Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà, de Reynals i Rabassa i de Permanyer i Tuyets, fou considerat per Prat de la Riba l’inspirador de l’escola jurídica catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1850, exercí com a catedràtic de dret mercantil i penal des del 1862…
,
Miquel Duran i Tortajada
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí “València Nova” i els setmanaris “El Crit de la Pàtria” i “Renaiximent” El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del “Diari de Sabadell”, al capdavant del qual romangué sis anys El mateix any publicava a “L’Avenç” el recull de poemes Cordes vibrants Durant una llarga residència a Barcelona, interrompuda per un breu exili 1919-20, dirigí “La Publicidad”, animà una “Biblioteca Valenciana” i publicà la versió catalana de Flor de maig i La barraca de Blasco i Ibáñez La seva poesia…
Agustí Duran i Sanpere
© Fototeca.cat
Arqueologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Literatura catalana
Historiador, arxiver i arqueòleg.
Es llicencià en lletres a Barcelona 1908 i es doctorà en dret a Madrid Iniciat en el món de l’arxivística a Cervera el 1912, des d’aquest any collaborà en la constitució del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans Promogué l’excavació del poblat ibèric del tossal de les Tenalles, de Sidamon Segrià, i l’exploració de la Valltorta Maestrat, a més de constants campanyes a la Segarra i a Barcelona El 1917 s’incorporà a l’arxiu municipal de Barcelona i hi organitzà l’oficina d’investigacions i publicacions municipals, l’ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i…
, ,
Estanislau Duran i Reynals
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Història del dret
Advocat, orador i polític.
Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor Manuel Duran i Duran i germà d’ Eudald , Raimon i Francesc Duran i Reynals
Raimon Duran i Reynals
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del carrer Camp d’En…
Francesc Duran i Reynals
© Fototeca.cat
Metge i biòleg investigador.
Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions…
Miquel Duran i Saurina
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Sociologia
Edició
Publicista, poeta i impressor, de família pagesa humil.
Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina
Fèlix Duran i Cañameras
© Fototeca.cat
Historiografia
Història del dret
Historiador, llicenciat en dret i doctor en història.
El 1913 ingressà al cos d’arxivers bibliotecaris i arqueòlegs, en el qual ocupà diversos càrrecs Collaborà en revistes jurídiques i històriques i en la premsa diària Prengué una part molt activa en les tasques del Centre Excursionista de Catalunya, com a bibliotecari 1914-20 i president de la secció de ciències i arts 1948, en l’Acadèmia de Jurisprudència, en el Collegi de Doctors i en la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou president Durant la guerra civil de 1936-39 fou conservador de la documentació judicial procedent del palau de justícia Fou director de la biblioteca…
Jordi Basté i Duran
© RAC1
Periodisme
Periodista.
Del 1982 al 2004 treballà a Catalunya Ràdio , on collaborà en les retransmissions de futbol de Joaquim Maria Puyal i Ortiga i retransmeté els partits de basquetbol, alhora que fou conductor d’alguns programes La jornada i No ho diguis a ningú L’any 2004 s’incorporà a l’emissora RAC1 , on fins el 2007 presentà el programa esportiu Tu diràs Des d’aquest any és presentador del magazín El món a RAC1 , un dels programes amb nivells d’audiència més alts de Catalunya i pel qual l’any 2010 aconseguí el Premi Nacional de Radiodifusió, el 2018 el premi Ondas al millor presentador radiofònic de l’…
Pere Duran i Farell
© Fototeca.cat
Enginyer i empresari.
Estudià enginyeria de camins i, com a home de confiança del grup del Banco Urquijo a Catalunya, ocupà càrrecs executius o representatius en empreses com Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Marítima i Catalana de Gas i Electricitat, on desenvolupà una labor de modernització molt important Fou el promotor de Gas Natural SA i Hifrensa central nuclear de Vandellòs, dues realitzacions noves en el camp energètic català Per mitjà de la Corporació Industrial Catalana intentà la creació d’un holding industrial President de la junta general d’accionistes de Catalana de Gas i…