Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Ferran VI d’Espanya
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
vectigal
Dret romà
A l’antiga Roma, impost indirecte i rendes deduïdes del fisc en concepte d’explotació, per arrendament de les terres pertanyents a l’estat.
contraban
Dret administratiu
Infracció administrativa consistent en la importació o exportació d’articles sense despatxar-los per la duana.
En el tràfic o comerç dels aritcles importats illegalment, en la importació, exportació o tinença d’efectes estancs o prohibits i en l’exportació, sense autorització, d’obres o objectes d’interès històric o artístic A la majoria d’estats és objecte d’una legislació especial que cerca de protegir els interessos del fisc, i també, en alguns casos, la seguretat o la salubritat Les sancions als infractors de contraban consisteixen, generalment, en la multa i el comís Als Països Catalans, el contraban per via terrestre és en relació amb la frontera oficial de l’Estat francès els…
frau
Economia
Dret fiscal
Acció de falsejar les declaracions al fisc o de dur a terme actes maliciosos en perjudici d’aquest, per tal d'incomplir les obligacions fiscals.
En principi, cal distingir el frau fiscal de l’ elusió fiscal , que és com es coneixen els procediments que aprofiten tots els recursos emparats per la legislació vigent amb l’objectiu de pagar l’import més baix possible en concepte d’impostos i taxes Atès que les lleis poden ésser objecte de modificacions i que sovint són susceptibles d’interpretació, els límits entre frau i elusió fiscals no són sempre clars ni permanents Les grans fortunes acostumen a fer ús dels paradisos fiscals per sostreure’s a la pressió fiscal, i moltes vegades incorren en frau fiscal Els grans mitjans de què…
les Vespres Sicilianes
© Fototeca.cat
Militar
Aixecament popular de Sicília contra la dominació francesa (1282), que originà la coronació, com a rei de l’illa, de Pere II de Catalunya després de la seva victoriosa intervenció militar feta a petició dels sicilians: fou l’inici de la dominació catalana de Sicília.
El govern de Carles I de Nàpols a Sicília tenia descontents els súbdits, a causa dels seus abusos i opressions Havia repartit els feus i els càrrecs principals entre els francesos i gent del partit güelf Pere II de Catalunya mantenia aspiracions al tron sicilià per raó de la seva muller Constança, filla del rei Manfred, i havia acollit a la cort molts gibellins Pere entaulà negociacions diplomàtiques amb altres gibellins destacats, com el marquès de Montferrat, i també amb Miquel Paleòleg, per mitjà de Joan de Pròixida i amb el bon acord de Gènova Així mateix, s’alià amb Castella i Anglaterra…
procurador fiscal
Història
Oficial reial que secundava, en tot allò que es relacionava amb el patrimoni reial o el fisc, el batlle general de Catalunya o de València o el procurador reial de Mallorca.
emfiteusi
Dret civil
Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil d’una cosa immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe.
A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de l’emfiteuta o senyor útil generalment, a l’acte d’establiment, l’emfiteuta paga una quantitat d'entrada Aquesta institució ja era d’ús a Grècia, pel cap baix des del s V aC, on la concessió era sempre perpètua A la Roma republicana existí també aquest tipus d’establiment, qualificat com a arrendament a llarg termini, especialment aplicat als nous territoris conquerits hom entenia que el domini era del poble romà, però els terrenys eren lliurats als soldats victoriosos o als anteriors posseïdors amb l’obligació de pagar un…
barcatge
Història
Dret d’origen medieval exigit pel fisc o pels senyors jurisdiccionals per la utilització d’un servei públic de barca per a travessar un riu on la falta de pont trenca la continuïtat d’una ruta.
Com el portatge i el pontatge dret de barra, tenia el doble caràcter de pagament per un servei i de tribut a l’erari reial o senyorial Els ingressos eren aplicats a la conservació i millora del servei, però el tresor públic o senyorial n'obtenia un gran benefici, generalment mitjançant l’arrendament de concessions en exclusiva Modernament perdé importància amb la construcció de ponts, i finalment fou abolit amb els altres drets similars A l’Estat espanyol, com a dret senyorial desaparegué el 1813, amb l’abolició de les jurisdiccions senyorials, i també com a recurs del tresor públic…
timbre
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Dret fiscal
Segell que estampa l’estat en el paper on hom estén documents públics i privats que es refereixen a actes de comerç, judicials o administratius, i que indica la quantitat que hom ha de pagar al fisc en concepte de drets.
Fou creat el 1637 per Felip IV de Castella com a nou sistema d’imposició Fou anomenat timbre per tal com duia representat l’escut reial A l’Estat espanyol, la llei tributària del 1963 l’imposà com a mitjà de recaptació d’ingressos públics i com a mitjà de realització del preu de certs serveis públics correus i telègrafs o de certes exaccions rifes, apostes, travesses, conferències telefòniques interurbanes
pena de terç
Història del dret català
Del segle XIII al XVIII, en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes en els quals s’imposava una obligació de pagament, clàusula penal contractual inserida normalment o per al cas d’incompliment de l’obligació: el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc, mesura coactiva que obligava a pagar el deute per tal que el debitor no pogués ésser empresonat com a deutor del fisc.
L’instrument públic on hi havia aquest pacte rebia vulgarment el nom d'escriptura de terç Generalment en aquesta mena de contractes hi era addicional la clàusula guarentígia