Resultats de la cerca
Es mostren 330 resultats
funció tangent complexa
Matemàtiques
Funció tg: ℂ-{(k+1/2)π, k ∈ℤ} →ℂ, definida per l’assignació z →tgz = (sinz)/(cosz), on sin z és la funció sinus complex i cos z la funció cosinus complex.
Hom pot comprovar que tg z = e 2 i z - 1 / i e 2 i z + 1
funció tangent hiperbòlica complexa
Matemàtiques
Funció th: ℂ-{i(k+1/2)π, k ∈ℤ} →ℂdefinida per l’assignació z →th z=(sh z/(ch z), on sh x i ch z són les funcions sinus i cosinus hiperbòlics complexos, respectivament.
Se satisfà que th z = e z - e - z / e z + e - z , i que th z =- i tgiz, i que th iz = i tg z , on tg és la funció tangent complexa
funció cosinus hiperbòlic complex
Matemàtiques
Funció ch: ℂ→ℂdefinida per l’assignació z →(ez + e-z)/2, on ez és la funció exponencial complexa.
Se satisfà que ch z = cos iz i que cos z = ch iz , on cos és la funció cosinus complex
funció sinus hiperbòlic complex
Matemàtiques
Funció sh: ℂ→ℂdefinida per l’assignació z → (ez-e-z)/2, on ez és la funció exponencial complexa.
Se satisfà que sh z = -i sin iz i que sin z = 1/ i ch iz , on sin és la funció sinus complex
funció doblement periòdica
Matemàtiques
Funció f:ℂ→ℂtal que existeixen dos complexos no nuls, z1 i z2, anomenats períodes, que satisfan z1≠az2 per a tot a∈, i tals que f(z+n1z1 +n2z2 )=f(z).
per a tot parell d’enters n 1 i n 2 i per a tot complex z
funció hipergeomètrica
Matemàtiques
Funció F α β γ:I ⊂ℂ→ℂ, definida per F α β γ(z)=F(α,β,γ; z).
I és el disc | z | i F α,β,γ z és la suma de la sèrie hipergeomètrica per al valor z de la variable És solució de l’equació diferencial z 2 - z y' + 1+α+β z -γ y´ +αβ y = 0
mòdul d’un nombre complex
Matemàtiques
Donat un nombre complex, z=a+ib, arrel quadrada de a 2+b 2
.
És denotat per | z | Satisfà que | z | 2 = zz , on z és el complex conjugat de z
núclid
Física
Espècie química caracteritzada pel seu nombre atòmic Z i pel seu nombre de massa A
.
Dos núclids amb el mateix Z són núclids isotòpics dos núclids amb el mateix A són núclids isobàrics Un element és constituït pels núclids isotòpics amb el Z que defineix l’element Generalment, un núclid és representat pel símbol químic de l’element definit pel seu Z i per un superíndex que n'expressa el nombre de massa p ex, els núclids que tenen 92 protons Z =92 i 143 neutrons A =92+143=235 són representats per 2 3 5 9 2 U o, simplement, per 2 3 5 U
lleis de Soddy
Física
Enunciats que estableixen la variació del nombre atòmic Z i del nombre de massa A dels nuclis atòmics en les transformacions radioactives.
Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy
angle al zenit
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z