Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
galeria
Arts de l'espectacle (altres)
En els teatres, llotja o balcó tot al voltant de la sala que conté una renglera o més d’espectadors.
dol
Història
Aflicció acusada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia.
Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del difunt Als…
Ponç Pons i Giménez
© Fototeca.cat / J. Sans
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Estudià filosofia i lletres i es dedica a l’ensenyament La seva trajectòria com a poeta s’inicià amb el volum Dins un perol d’aigua infecta 1977, que continuà a Quadern d’amorositats i altres indiferències 1979, Al marge 1983, Lira de bova poemes 1987, Desert encès 1989, Faunes que fugen 1992, On s’acaba el sender 1995, premi Ciutat de Palma, Estigma 1995, flor natural i premi Cavall Verd, El salobre 1997, premi Carles Riba 1996, Pessoanes 2003, premis València Alfons el Magnànim de poesia 2003 i Cavall Verd-Josep M Llompart de poesia 2004, Nura 2007, premi Nacional de la Crítica…
,
balustre
Construcció i obres públiques
Columneta tornejada adornada amb motllures, de terrissa, pedra, etc, que serveix per a formar baranes de balcó, de terrat, d’escala, etc.
Fabià Puigserver i Plana
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i director teatral.
Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…
Rosa Novell i Clausells
© Focus / Jordi Folch
Teatre
Actriu i directora teatral.
Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, com a actriu es formà a l'Institut del Teatre Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó 1980 de Jean Genet, Al vostre gust 1984 de Shakespeare, Oh, els bons dies 1984 de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda 1988 de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider 1989 de Sergi Belbel, Restauració 1990, obra del seu company Eduardo Mendoza , amb el qual collaborà sovint, La Senyora Florentina i el seu amor Homer 1995 de Mercè Rodoreda, pel qual rebé…
floreig
Art
Obra de passamà de ferro que fa volutes, popularitzada en baranes de balcó o d’escala i en els enreixats de caràcter barroc.
cartel·la
Construcció i obres públiques
Peça que, fixada en una paret, serveix de suport a un balcó, una cornisa, una estàtua, els coixinets d’un arbre de transmissió, etc; mènsula.
Édouard Manet
(CC0)
Pintura
Pintor francès.
Estudià al taller de Thomas Couture, però els seus veritables mestres foren els pintors clàssics, dels quals prengué el tema, la composició i la tècnica Així, hom veu l’influx de Giorgione i Rafael en El dinar campestre 1863 Musée d’Orsay, París, veritable peça d’escàndol al Salon des Réfusés del 1863, per la temàtica i per la composició, que tracta de produir un efecte de plein air i que contrasta els tons foscs dels vestits dels dos homes amb la taca clara de la dona nua a primer terme També escandalitzà Olympia 1865 Musée d’Orsay, que, inspirada en les Venus de Giorgione i el Ticià, esdevé…
volada
Construcció i obres públiques
Dret català
Part d’una obra de fàbrica o d’un element arquitectònic (balcó, ràfec, etc) que surt enfora del mur que el sosté, sense tenir altre aguant.
En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís