Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Antoni Pladevall i Font
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Historiador i medievalista.
Vida i obra Després dels estudis eclesiàstics a la Gleva i a Vic, fou ordenat sacerdot el 1957 Realitzà els seus estudis superiors a la Universitat Catòlica de Lovaina, d’on obtingué la llicenciatura en història i també el mestratge en història eclesiàstica Exercí la seva tasca sacerdotal comuna al bisbat de Vic Es formà al costat de mossèn Eduard Junyent, amb qui cooperà durant anys en el Museu Episcopal i en l’Arxiu Diocesà Collaborà breument amb mossèn Antoni Griera Fou redactor del catàleg monumental del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments Històrics de la…
,
El Correo Catalán
Periodisme
Diari de Barcelona fundat el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà i de la Roca, que a l’origen servia una extrema dreta carlina, catòlica i conservadora.
Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en…
Castellàs
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell), drenat pel riu de Castellàs
Antic municipi del Pallars Sobirà, annexat el 1972 al de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
L’antic terme municipal pertanyia a la conca del Segre, del qual és afluent el riu de Castellàs neix dins el terme de Baén, sota Sant Sebastià de Buseu, i, després de rebre per l’esquerra els rius de Solans i de Guils, desguassa aigua avall d’Espaén, al riu de la Guàrdia El territori, de composició carbonífera i molt trencat, arriba al nord fins al coll del Cantó Hi predominen els erms i la vegetació arbustiva amb alguns claps de pins al sector NE El poble 13 h alg 1981 1 301 m alt és a l’esquerra del riu de Castellàs l’església parroquial és dedicada a sant Joan es conserva la casa…
Miquel dels Sants Gros i Pujol
Historiografia
Prevere, liturgista i historiador.
Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com…
,
Pasqual Sala i Sánchez
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret per la Universitat de València, s’especialitzà en dret administratiu i ingressà en la carrera judicial el 1961 Als anys setanta fou un dels integrants de Justicia Democrática, organització professional de juristes creada per afavorir la democratització de l’Estat espanyol en l’àmbit de la judicatura, i després del franquisme formà part de Jutges per la Democràcia, creada el 1984 amb uns objectius semblants Nomenat el 1982 pel Congrés dels Diputats membre del Tribunal de Comptes a proposta del PSOE, el 1986 s’incorporà al Tribunal Suprem, i el 1990 fou nomenat president d’…
Florentino Pérez Rodríguez
Economia
Enginyer, empresari i dirigent esportiu castellà.
Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Madrid 1971, fins el 1976 treballà en el sector privat, i fou director general 1973 de l’Asociación Española de la Carretera, formada per constructores d’infraestructures Posteriorment passà a l’administració pública, on fins el 1982 ocupà càrrecs en les àrees de sanejament, transport i agrícola El 1979 fou elegit regidor per Unión de Centro Democrático UCD a l’Ajuntament de Madrid Posà fi a la seva activitat política amb el fracàs de l’operació reformista de Miquel Roca i Junyent 1986, en la qual participà…
Palau de la Virreina
© Fototeca.cat
Edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, que fou construït (1772-76) per a Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, seguint els plànols de Josep Ausich.
El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts Decoratives, el Museu…
Centre Català de Santiago de Xile
Entitat dels catalans de Xile.
Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren exposicions pintures de Bolonyà…
Pere Esteve i Abad
Política
Polític.
Enginyer industrial i professor a l’Escola Tècnica d’Enginyers Industrials de Barcelona 1965-69, fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya 1989-92 i de diverses empreses Fundador de l’Institut Català de Tecnologia i de l’Institut Català d’Inspecció i Control Tècnic El 1975 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya i el 1984 entrà al consell nacional d’aquest partit Diputat al Parlament de Catalunya des del 1992 i secretari adjunt del consell executiu el 1995, en 1996-2000 ocupà la secretaria general de CDC, en substitució de Miquel Roca i Junyent Fou un dels…
Carles de Berenguer i Dusmet
Militar
Militar i enginyer.
El 1718 es graduà de tinent d’infanteria i el 1726 d’enginyer Formà part, el 1727, de la comissió de cinc facultatius, nomenats pel capità general de Catalunya, per portar a terme un projecte del canal d’Urgell El 1733, mitjançant el mariscal Verboom, fou admès al reial cos, sota l’autoritat del ministre José Patiño, com a enginyer extraordinari i amb el grau de tinent coronel Un any més tard fou enginyer en cap a Girona i el 1737 enginyer director a les Illes Balears Posteriorment, el destinaren al Perú com a capità de la guàrdia del virrei El 1764 fou corregidor d’Angaraes, intendent de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina