Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Ávalos
Militar
Família d’origen castellà que s’establí a Nàpols a mitjan segle XV, on esdevingué, per la seva fortuna i els càrrecs polítics i militars que ocuparen els seus membres, una de les més importants a la Itàlia del segle XVI.
Ja en possessió del marquesat de Pescara i del comtat de Loreto, heretats dels Aquino, obtingué el 1496 el marquesat del Vasto i, més tard, els principats de Montesarchio 1529, Francavilla 1540, Isèrnia 1644 i Troia Durant dos segles els fou vinculat el càrrec de gran camarlenc del regne de Nàpols Destacaren entre els seus membres Rodrigo o Ruy López de Ávalos 1357‒1428 comte de Ribadeo i conestable de Castella, desterrat per Joan II de Castella i establert a València els seus fills Alfonso de Ávalos , que destacà com a brillant condottiere , i Enyego d’Àvalos o Íñigo de Ávalos , primer…
cicle
Literatura
Conjunt de tradicions èpiques sorgides entorn d’una mateixa època o d’un personatge històric i llegendari.
Conreat primerament pels poetes dels darrers temps clàssics que completaren l’obra d’Homer Troia, fou continuat a l’edat mitjana, d’on sortiren els tres cicles més importants el que gira entorn de les fetes de Carlemany i els seus vassalls cicle carolingi, el que tracta dels fets d’armes i d’amor dels cavallers del rei Artús i dels personatges que s’hi relacionen matèria de Bretanya i el que reconstrueix els fets dels herois clàssics, com Enees, Alexandre, etc Roma
Neoptòlem
Mitologia
Heroi mític grec (anomenat també Pirros), fill d’Aquil·les i de Deidamia.
Participà en el saqueig de Troia Occí Príam i capturà Andròmaca, que tingué com a concubina Sobre el seu retorn circulen moltes llegendes de l’Epir havia tornat a la pàtria, on prengué com a muller Hermíone, filla de Menelau i promesa d’Orestes Aquest l’occí, o el féu occir, a Delfos, on era venerada la seva tomba El mite de Neoptòlem inspirà tota la literatura grega especialment els tràgics i la romana Sovint apareix a les arts figuratives
Jaume Conesa
Lingüística i sociolingüística
Funcionari reial i traductor.
Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari 1351 i després protonotari 1365 de Pere el Cerimoniós Fou un dels renovadors de la prosa catalana —es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360— El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae 1287 amb el títol Històries troianes publicada el 1906 La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics
Tròade
Geografia històrica
Antiga regió històrica de l’Àsia Menor, compresa entre l’Hel·lespont i el golf Edremit, al NW de la Turquia asiàtica.
Dominada pel mont Ida, és travessada pel curs dels rius Escamandre i Simois Habitada ja en època prehistòrica tercer i segon millenni, com ho testimonien les excavacions de Troia-Hisarlik, la regió passà posteriorment al domini dels frigis, i a la seva costa foren establertes moltes colònies gregues Possessió dels lidis i dels perses 546 aC, fou conquerida per Alexandre el Gran el 334 aC Suportà el període de guerres entre els diàdocs, i passà finalment a formar part de l’imperi Romà, dins la província d’Àsia
Mèmnon
José Luiz Bernardes Ribeiro / CC BY-SA 4.0
Mitologia
Rei dels etíops, fill de Titó i de l’Aurora.
Acudí a Troia per ajudar Príam en la contesa contra els grecs, i occí Antíloc, amic d’Aquilles Aquest, delerós de venjar l’amic, l’occí en un combat Però, a precs de la mare, que suplicà Zeus amb plors —que són les gotes de la rosada matinal—, obtingué del deu la immortalitat La seva figura inspirà obres —avui perdudes— d’Èsquil i de Sòfocles La tradició ha donat el seu nom a dos colossos colossos de Mèmnon , unes estàtues de Karnak que, en realitat, representen Amenofis III
Štefan Žáry
Literatura
Poeta eslovac.
Fou un dels representants més importants del surrealisme eslovac En les colleccions Cesta ‘El camí’, 1952, Akǎ to vóňa ‘Quina olor tan bona’, 1957 i Po mne ini ‘Després de mi, els altres’, 1957, de caràcter introspectiu, proclama la fe en l’home Ikar večne živý ‘Ícar eternament viu’, 1960 i Múza oblieha Tróju ‘La Musa assetja Troia’, 1965 tracten sobre els viatges espacials i el reconeixement de l’interior de l’home Publicà Malá letná suita v štyroch vetách 1995, una paròdia de cançons tradicional eslovaques, Satironikon 1990, i la novella Ktorýsi deň z konca leta 1998
Heinrich Schliemann
Arqueologia
Arqueòleg alemany, descobridor de la civilització micènica.
Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi excavacions
Dictis de Creta
Història
Escriptor grec que escriví sobre la guerra de Troia.
Un papir del s III dC, descobert el 1907, ofereix una part del text grec, conegut fins aleshores només per les edicions llatines
Carl William Blegen
Arqueologia
Arqueòleg nord-americà.
Professor d’arqueologia clàssica a la Universitat de Cincinnati Ohio, dirigí diverses expedicions a Grècia per explotar el jaciment de l’antiga Troia, els resultats de les quals publicà en sis volums Troy Excavacions Conducted by the University of Cincinnati 1932-38 i altres treballs sobre aquest tema Troy and the Trojans 1963 L’any 1939 descobrí l’emplaçament del possible palau del rei Nèstor a Pilos The Palace of Nestor at Pylos in Western Messinia 1966 Del 1913 al 1927 treballà a l’American School of Classical Studies d’Atenes excavant diversos jaciments del Peloponès i contribuí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina