Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
integral primera
Matemàtiques
En una equació diferencial ordinària de segon ordre, equació diferencial ordinària de primer ordre, que resulta de fer una integració en l’equació original.
Així, per exemple, l’equació de la conservació de l’energia mecànica és obtinguda en fer una integració de l’equació del moviment d’un sistema conservatiu hom diu que l’energia és una integral primera del moviment, o, simplement, una integral del moviment
catenària
La major o menor concavitat de la corba depèn de la separació dels punts extrems (que es determinen pel paràmetre a de la seva equació)
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba que adopta una cadena, corda, etc, perfectament flexible i amb una càrrega uniformement repartida en tota la seva llargària, fixa en els seus extrems i suspesa lliurement.
L’expressió matemàtica d’aquesta corba és donada per l’equació y=achx/a , on a és la distància des del punt més baix de la corba a l’eix d’abcisses de referència
família
Matemàtiques
Conjunt de corbes o superfícies que tenen la mateixa equació diferencial.
Així, l’equació d’una família depèn d’un nombre determinat de paràmetres, i hom obté per a cada joc de valors dels paràmetres una corba o superfície de la família
resolvent
Matemàtiques
Donada una equació de quart grau amb solucions x1, x2, x3, x4 , equació de tercer grau que té com a solucions (x1+x2 ) · (x3+x4 ), (x1+x3 )·(x2+x4 ) i (x1+x4 )·(x2+x3 ).
Si l’equació de quart grau és de la forma x 4 +px 2 +qx+r = 0 la seva resolvent és y 3 -2py 2 + p 2 -4r y + q 2 = 0 A partir de les solucions d’aquesta equació cúbica hom n'obté fàcilment les de l’equació original
energia d’activació
Química
En cinètica química, la quantitat E que apareix en l’equació empírica d’Arrhenius
.
L’equació dóna la variació de la constant de velocitat k d’una reacció en funció de la temperatura absoluta T L’energia d’activació E suposada independent de T és interpretada com l’energia que han d’assolir conjuntament les molècules dels reactants perquè la reacció tingui lloc, i el fenomen de la catàlisi és interpretat com un abaixament de l’energia d’activació a causa de la presència del catalitzador Independentment de tota hipòtesi, el valor d' E és calculable a partir de dades experimentals amb resultats prou coherents perquè l’equació d’Arrhenius tingui…
funció beta
Matemàtiques
Funció definida per l’equació
que convergeix per a valors de r i s positius.
Anomenada també primera integral d’Euler, és relacionada amb la segona integral d’Euler funció gamma per l’equació
estrofoide
Estrofoide
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba plana, cúbica circular d’equació cartesiana
y 2
( a-x
) =
x 2
( a+x
), a
>0.
L’origen és un punt doble L’equació en coordenades polars és r = - a cos 2ϑ/cos ϑ La línia x = a n'és una asímptota
funcions de Bessel de primera classe
Matemàtiques
Solucions de l’equació diferencial de Bessel, de la forma
on Γ és la funció gamma.
J - n x n’és també una solució particular Si n és un nombre enter J - n x = -1 n J n x en canvi, si n no és enter J n x i J - n x són independents, de manera que la solució general de l’equació diferencial de Bessel és y x = aJ n x + bJ - n x ,en què a i b són constants
cissoide
cissoide
Matemàtiques
Corba algèbrica plana de tercer grau definida per l’equació y2(2a-x) = x3.
Hom atribueix la solució d’aquesta equació a Diocles La cissoide és engendrada pels punts M que són a una distància de O igual a la distància AP entre els punts A d’una circumferència de radi a i els corresponents punts P de la tangent T i la circumferència per B
model atòmic de Schrödinger
Física
Química
Model derivat de l’aplicació de l’equació de Schrödinger (Hψ = Eψ) per a l’estudi de l’estructura atòmica.
Per a un sistema determinat, les diferents funcions pròpies ψ, solucions de l’equació, són conegudes com a orbitals orbital , i són caracteritzades per uns valors propis que corresponen a l’energia dels esmentats orbitals El mòdul al quadrat de la funció ψ té el significat de la probabilitat de localització de l’electró que descriu l’esmentada funció en una regió determinada de l’espai, i la seva representació gràfica constitueix la imatge visual dels orbitals, habitualment emprada pels químics El coneixement exacte del hamiltonià H pot ésser únicament assolit en els sistemes…