Resultats de la cerca

De família benestant, escriví poesia de caire molt tradicional Lais 1879, Ramell de semprevives 1891, Redempció 1913 i Rosari antic 1926, entre altres reculls Fou una activa propagandista de la participació de la dona en el moviment catalanista

Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell 1928 i collaborà a La Ciutat i al Diari de Sabadell Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell 1932, Conceptes i dites de Martí Rialp 1938, i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana 1930

Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga Regionalista, fou…

Josep Corominas i Humbert Sabadell 1797 — 1874 hi installà, el 1820, un taller rudimentari El seu fill Joan Baptista Corominas i Pla Sabadell 1823 — 1887 continuà l’activitat del pare i construí el vapor Corominas, també conegut per l’ Esmolet Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell 1881 El seu fill Manuel Corominas i Ferret Sabadell 1868 — 1931 i el seu net Manuel Corominas i Sánchez Sabadell 1895 — 1943 continuaren l’empresa, que girà sota el nom de M Corominas SA El primer fou president de la Caixa d’Estalvis de …

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona 1887, on féu també alguns cursos de lletres i de ciències Fou metge de la marina mercant i de la de guerra fins el 1890, que s’establí a Sabadell, on fou president del cos mèdic municipal, fundà l’agrupació de Rapsodes Catalans, dirigí la revista “Ars” 1914 i formà part del Centre Català Collaborà a la “Revista de Sabadell” i a altres publicacions sabadellenques, i a “Lo Catalanista”, “Acció Catalana” i “Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya”, amb poemes, que quedaren dispersos, articles de divulgació…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà a la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació MIró, Barcelona L’any 2000…

Té els seus precedents en la Institució Bosch i Cardellach, creada el 1942 per un grup de prohoms sabadellencs amb Ramon Arquer i Costajussà, Miquel Crusafont i Pairó , Joan Montllor i Pujal i Joan Farell i Domingo al capdavant L’entitat adoptà el nom del que fou metge, arxiver municipal i historiador local Antoni Bosch i Cardellach 1758-1829 Els seus òrgans de govern són el Patronat, la Junta Directiva, el Plenari i el Consell de Numeraris El Patronat està presidit per l’alcalde de Sabadell i format pel Banc de Sabadell, Unnim Caixa Sabadell, Gremi de…

Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca  i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra…

Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins…

Teixidor i principal dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell, cenetista, el 1926 hagué d’exiliar-se a l’Argentina, on residí fins el 1929 Quan en tornà fou secretari de la Federació Local de Sabadell, pel juny del 1931 assistí al congrés de la CNT a Madrid, i s’alineà aviat amb els trentistes A proposta seva, els sindicats de Sabadell deixaren de pagar el segell confederal després del ple regional del maig del 1932, fet que motivà la seva expulsió de la CNT pel comitè regional setembre del 1932 Amb això, exacerbat l’enfrontament entre…