Resultats de la cerca
Es mostren 670 resultats
dret alemany
Història del dret
Dret propi del poble alemany.
En la història del dret alemany pot ésser assenyalada una primera època, que correspon als períodes germànics merovingi, carolingi i otonià fins al segle XI de drets propis de les diverses estirps germàniques Stammesrechte dret germànic És l’època de les leges Lex Salica , Lex Ripuaria , Lex Allemannorum , Lex Baiuvariorum , Lex Saxonum , etc En constituir-se el regne franc, la llei franca Lex Salica esdevingué un cert principi unificador, sense, però, eliminar els diversos drets de les estirps Els capitulars dels monarques contribuïren també a aquesta unificació Segueix una època…
deontologia pedagògica
Educació
Estudi i regulació dels deures i responsabilitats ètiques i morals dels professionals de l’educació en relació amb el desenvolupament de les seves funcions pedagògiques.
A més dels codis deontològics propis dels collegis professionals, Catalunya té el document de Compromís ètic del professorat, acordat a Vic, el 28 de maig de 2011, per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya Altres textos són el Codi Deontològic del Collegi de Pedagogs de Catalunya 2006, el dels educadors socials 2004 i el de la professió docent 2010 Els dos últims, aprovats per la totalitat dels collegis oficials estatals respectius El codi de la professió docent recull els compromisos i deures en relació amb l’alumnat, les famílies, la…
Jean-Jacques Régis de Cambacérès
Història
Història del dret
Jurista i polític francès.
De família de magistrats, fou diputat de l’Erau a la Convenció 1792, i membre del Comitè de Salvació Pública i del Consell dels Cinc-cents Fou membre del consell de legislació primer projecte de codi civil, 1793 i ministre de justícia 1799 del Directori Napoleó Bonaparte el nomenà segon cònsol 1799, arxicanceller de l’imperi 1804 i duc de Parma Presidí el senat i el consell d’estat en absència de Napoleó, del qual fou el principal conseller jurídic tingué un paper principal en la redacció del codi civil 1801-04 i dels subsegüents codis Desaconsellà les invasions d’…
presó perpètua
Dret
Màxima pena de privació de llibertat de què disposa la legislació d’un país.
La presó perpètua adopta formes i denominacions diferents segons la jurisdicció de cada país, i en molts casos inclou la possibilitat de la concessió de llibertat condicional un cop acomplerta una part de la pena A l’Estat espanyol estigué en vigor del 1822 al 1928 i inicialment fou anomenada treballs perpetus , per tal com consistia més en treballs forçats que no pas en la reclusió El 1848, quan s’implantà la pràctica de lligar el reu amb una cadena i els treballs eren realitzats al penal, adquirí la denominació de cadena perpètua La reforma del codi penal del 1870 introduí la…
Active Server Pages
Electrònica i informàtica
Tecnologia del costat del servidor, desenvolupada per Microsoft per a pàgines web generades dinàmicament.
Comercialitzada com un annex de l’Internet Information Server IIS de Microsoft, ha passat per quatre períodes de desenvolupament ASP 10 distribuït amb el IIS 30, ASP 20 distribuït amb el IIS 40, ASP 30 distribuït amb el IIS 50 i ASPNET part de la plataforma NET de Microsoft Les versions anteriors al NET es denominen des del 2002 ASP clàssic A l’ASP 30 hi ha sis objectes integrats disponibles per al programador Application, ASPError, Request, Response, Server i Session Cadascun dels objectes correspon a un grup de funcionalitats que són utilitzades i útils per a la creació de pàgines web…
Joan Egea i Fernández
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat de Barcelona 1981 i catedràtic de dret civil de la Universitat Pompeu Fabra d’ençà del 1991, fou degà de la facultat de dret entre el 1994 i el 2000 És especialista en dret civil català i ha participat com a expert del departament de justícia en les principals reformes legislatives en matèria de dret de família aprovades pel Parlament de Catalunya durant els anys noranta, entre les quals el codi de família És autor de desenes de publicacions en la seva especialitat, entre les quals destaquen els Comentaris al Codi de Família, a la…
amistançament
Dret civil
Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb dona que no sigui la seva muller.
El predomini del patriarcat ha fet que l’amistançament com també el concubinat, bé que legalment equiparable a altres formes d’adulteri, hagi gaudit d’un alt grau de permissivitat especialment envers l’home Aquest era el cas als estats grecs, a Roma i als països germànics La tradició romana fou acceptada, en línies generals, pel cristianisme, bé que aquest equiparava ambdós cònjuges Tot i que el 1964 el Congrés Internacional de Dret Penal de la Haia despenalitzà l’adulteri en general, fins ben entrat el segle XX l’amistançament fou un delicte vigent en el codi de Napoleó i en l’…
International Standard Book Number
Número assignat a cada llibre publicat o a una nova edició i que l’identifica exactament i internacionalment.
És format per deu dígits dividits en quatre grups El primer és l’indicador del país, el segon de l’editorial, el tercer de l’edició i el quart és un identificador especial Aquest sistema és emprat tant en biblioteconomia com comercialment L’agència de l’ISBN té la seu a Berlín L’1 de gener de 2007 se’n modificà el format, i l’ISBN passà de 10 a 13 dígits Els motius del canvi foren, sobretot, la necessitat d’augmentar la capacitat del sistema i compatibilitzar-lo amb el codi EAN-13 sigla d’European Article Number, que es manté malgrat el canvi de nom pel d’International Article…
IBAN
Codi que identifica un compte corrent bancari en operacions internacionals.
És la sigla d’ International Bank Account Number i consisteix en quatre dígits que s’afegeixen al compte corrent bancari Permet operar amb el mateix compte a 33 països d'Europa els pertanyents a la Unió Europea, més Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega i Suïssa Entre els seus objectius hi ha la simplificació de les transaccions entre aquests països i l’eliminació de comissions Impulsat pel Comitè Europeu d’Estàndards Bancaris, entrà en vigor l’1 de febrer de 2014
Fedora
Sistema operatiu tipus UNIX de lliure distribució i codi obert.
El 2003, per decisió de Red Hat Inc, l’empresa on es creà, Red Hat Linux deixà de ser un sistema operatiu de lliure distribució i s’escindí en dues branques la branca comercial, enfocada al món empresarial i grans servidors, i la branca comunitària enfocada a l’ús domèstic i gestionada pel Projecte Fedora Malgrat l’escissió, el Projecte Fedora rep el patrocini de Red Hat Inc Per herència de Red Hat Linux, Fedora incorpora les eines GNU i un nucli Linux
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina