Resultats de la cerca

Tenen com a característica la recerca de formes ornamentals que els donen distinció i elegància, obtingudes tant per l’allargassament del cos de les lletres com per l’estirament i la decoració dels traços llargs També és característica llur perduració volguda, que les sostreu a l’evolució normal de les altres escriptures coetànies Un cas típic ha estat el de la usada a la cancelleria pontifícia del segle XV, que perdurà estrafeta fins al segle XIX Fou notable l’escriptura reservada a la cancelleria imperial romana als segles IV i V, derivació sense continuïtat de la cursiva comuna clàssica s’…

Característiques de la paleografia El subjecte de la paleografia és tota mena d’alfabets i d’escriptures des de l’antiguitat fins a l’època actual El seu objecte primer és la lectura i transcripció correcta del text escrit però tan important o més, com a objectiu ulterior, és datar i localitzar les escriptures que no duen indicació de temps o de lloc Com a ciència auxiliar, projecta la seva llum directa sobre la codicologia, la diplomàtica, la papirologia, l'epigrafia, la tipografia, etc, qualsevol que sigui la forma externa del document i el material utilitzat, ja que totes tenen com a…

Foren començades a compilar el 1604 pel guru Arjan Dev Aquesta compilació, escrita en panjabi, antic hindi occidental, marathi i persa, fou continuada pels seus successors comprèn escrits i dites dels gurus, com també d’altres sants i savis, anteriors a Nānak Conté 3 384 himnes i és objecte de culte reverencial, entronitzat als temples sikhs

A cadascun avantposa una diligència o nota d’obertura i una altra al final de cloenda Les escriptures i els documents són foliats i tenen un número correlatiu des de l’inici de cada any per cada notaria Els protocols notarials són secrets i en el cas que alguna part interessada en un instrument vulgui examinar-lo, el notari ha de buscar-ho personalment impedint la lectura de les altres escriptures l’exhibició ha d’ésser en tot cas davant dos testimonis i se'n llevarà acte públic De tota còpia autenticada d’un instrument del protocol n'ha de quedar constància en nota marginal en l’original A l…

Es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó El feu recopilar Alfons I vers el 1192, i l’autor és Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99 Representa l’esforç de la corona per a senyorejar el país fraccionat i sovint usurpat pels senyors feudals conté aliances, vendes, testaments, comandes de castells i sagraments d’homenatge Originalment s’anomenava Liber domini regis , i es componia de dos volums, amb un total de 888 folis i prop d’un miler de documents els més antics són del segle IX Actualment, després de moltes mutilacions, forma un volum de 88 folis amb 183 escriptures fet…

La G majúscula llatina deriva gràficament de la C amb un afegitó inferior que es retreu endins La G clàssica de les inscripcions romanes consta, doncs, d’un semicercle a l’esquerra lleugerament tancat per dalt i que té l’extrem inferior corbat endins El ductus de la G capital rústica elegant consta de tres traços, l’ordre dels quals era primer, el semicercle que comprèn l’esquena i la base segon, el traç complementari que baixa tangent cap a la dreta i tercer, la part superior, lleument convexa, amb tendència, però, a l’horitzontalitat Amb la…

El terme era emprat normalment en escriptures per a referir-se a una persona difunta

Entenia en qüestions de tutoria, escriptures de venda i emfitèutiques Intervenia en les zones de jurisdicció feudal Havia de residir a Sineu

les obres bàsiques, escrites en sànscrit 2000 a 600 aC, són, dins el Shruti ‘Cosa oïda’ o cànon estricte, els quatre Veda Samhita , els Brāhmana , els Āraṇyaca , els Upanisḥad , i dins elSmṛiti ‘Record’, els texts del Sūtra