Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Toribio Reoyo
Història
Política
Dirigent socialista.
Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —de la qual…
Toribio Alzaga
Teatre
Dramaturg basc.
Successivament actor, director i autor, participà activament en l’intent de promoure i consolidar un teatre modern en llengua basca, i deixà una trentena de peces entre originals de nota sovint humorística, llibrets d’òpera, traduccions i adaptacions En són exemple Aterako gera ‘Sortirem’, 1888, Bost Urtian ‘En cinc anys’, 1922, Irritza adaptació del Macbeth , 1924, etc Fou director de l’Academia de la Lengua y Declamación Vasca, fundada el 1915 per l’ajuntament de Sant Sebastià i de gran importància per al renaixement teatral, i dirigí la revista literària “Euskalerria” ‘País basc’
la Liébana
El monestir de Santo Toribio, a la comarca de la Liébana, Cantàbria
© B. Llebaria
Comarca de Cantàbria, situada al bell mig de la serralada Cantàbrica, al peu dels Picos de Europa.
És una fossa tectònica regada pel Deva Hi ha conreus de cereals, ametllers, vinya i fruiters Té ramaderia bovina i ovina Indret turístic, conserva el monestir de Santo Toribio antigament San Martín, cèlebre pel monjo Beat de Liébana
illes Carolines
Arxipèlag
Conjunt d’illes i atols de la Micronèsia, a l’oceà Pacífic, d’origen coral·lí i volcànic, que formen petits grups.
Les illes principals són Ponape, Chuuk, Kosrae i Palau Llurs principals recursos econòmics són l’exportació de copra, fosfats i bauxita Descobertes per Toribio Alonso Salazar el 1526 i annexades a la corona castellana el 1686, el 1899 foren venudes per l’Estat espanyol a Alemanya i restaren sota el seu domini fins el 1914, que foren annexades al Japó Durant la Segona Guerra Mundial foren conquerides pels EUA passaren després sota la tutela de l’ONU, que en confià l’administració als EUA, en règim de fideïcomís, dins el grup designat com a Illes del Pacífic en Administració Fiduciària
El Obrero
Setmanari
Setmanari, òrgan de la Federació de Les Tres Classes del Vapor, aparegut a Barcelona del desembre del 1880 al novembre del 1891.
El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà partidari del…
Societat Tipogràfica de Barcelona
Organisme obrer fundat a Barcelona el 15 d’agost de 1879 i que pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial.
El seu primer president fou Tomàs Gallego, i entre d’altres en foren socis Toribio Reoyo, Antoni Pellicer, Eudald Canibell, Josep Llunas, Anselmo Lorenzo, etc Féu aparèixer un Boletín Oficial febrer del 1880 — setembre del 1883 i impulsà la creació d’organismes similars a Palma, Lleida, Castelló de la Plana i Barcelona Tenia 136 afiliats a la fi del 1879, 327 pel gener del 1881 i 520 pel febrer del 1882 —sobre un total d’uns 800 obrers del ram— Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els antipolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció…
Euskaltzaindia
Institució creada el 1918 per Resurrección María de Azkue, Arturo Campión, Luis de Eleizalde i Julio de Urquijo amb la finalitat d’estudiar i estructurar la llengua basca.
Ha publicat la revista Euskera , bàsicament de temes filològics i de problemàtica lingüística S’ha responsabilitzat de l’organització de congressos i d’actes culturals encaminats al foment i la difusió de la llengua basca, i ha unificat la llengua literària En el Congrés d’Arantzazu 1968 es posaren les bases per a l’establiment d’una normativa per a la llengua estàndard Distribueix anualment els premis Lizardi de poesia, Xenpelar de poesia popular, Domingo Aguirre de novella i Toribio Alzaga de teatre Consta de 24 membres titulars, a més d’altres membres corresponents i d’honor N’han estat…