Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pere Riera i Riquer
Literatura catalana
Poeta.
Collaborà a Joventut i, amic de Jeroni Zanné i de Pin i Soler, collaborà amb aquest a Sonets d’uns i altres 1904 Publicà també Poesies 1927 i Amor foll, amatent, dolç 1934, i una sèrie de sonets seus foren recollits a Lectura Popular
Broadwood & Sons
Música
Fàbrica de clavecins i pianos anglesa.
Fou fundada a Londres cap al 1728 pel suís Burkhard Tschudi 1702-1773 El 1770, Tschudi s’associà al seu gendre, John Broadwood 1732-1812, un ebenista escocès que arribà a dirigir l’empresa Des dels clavecins primerencs fabricats per Tschudi, la firma Broadwood & Sons ha estat amatent a les millores tècniques dels instruments de tecla i ha aconseguit un gran prestigi
Yves Pérotin
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Arxiver de la Societat de Nacions de Ginebra i posteriorment al servei de l’ONU, fou consultor de l’OMS, del BIT i de la UNESCO a Ginebra, París, Algèria, el Marroc i el Perú Es retirà a Perpinyà, com a sotsdirector dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals Amatent a les realitats nord-catalanes, publicà Roussillon ou Catalogne-Nord, la liberté et l’histoire 1978, breu estudi polèmic sobre la denominació de les terres catalanes administrades per l’Estat francès Publicà, entre d’altres, De quoi riaient-ils 1966 i Manchego 1972, obres literàries, a més d' A manual of…
Jules Massenet
© Fototeca.cat
Música
Compositor francès.
Estudià a París, amb Bazin i A Thomas, i guanyà el premi de Roma 1863 NHReber l’animà a compondre Es donà a conèixer amb l’òpera còmica La grand’tante 1867, i es consagrà amb Le roi de Lahore 1877 El 1878 ingressà al conservatori de París, on fou mestre d’ABruneau, GPierné, GCharpentier, FSchmitt i altres Assolí nous èxits amb Hérodiade 1881 i, sobretot, amb Manon Manon Lescaut 1884, de fama universal, i Le Cid 1885 Es mostrà hàbil en l’orquestració i amatent al corrent verista italià, especialment amb Werther 1892, Thaïs 1894 i La Navarraise 1894, fet que li valgué crítiques…
sotjar
Observar, amb cautela o d’amagat (algú o alguna cosa) estant amatent al que pugui esdevenir-se.
Antoni Balmanya
©
Educació
Pedagog.
Estudià a l’escola de nois que regentava el mestre Joan Clarà a la Bisbal d’Empordà, i a quinze anys féu d’ajudant El 1863 anà a estudiar a la Normal de Girona, i el 1867 el nomenaren mestre interí de Castell d’Aro Traslladat el 1868, fou nomenat mestre interí d’Espolla La seva muller, Maria Carlas, era la mestra de l’escola de noies Identificat amb la vida del poble i amatent a l’evolució del món de la cultura, fou un renovador de la pedagogia pels seus treballs d’observació directa de la natura, tant d’arqueologia com de ciències naturals, fets amb els seus deixebles Per això…
Adrienne Rich
Literatura
Poetessa nord-americana.
Es graduà en arts el 1951 i posteriorment fou professora en diverses universitats, entre les quals cal esmentar les de Stanford i Cornell D’uns inicis de factura clàssica i equilibrada en els primers reculls, A Change of World 1951 i The Diamond Cutters 1955, evolucionà vers una poesia formalment trencadora i fluïda que reflectí el seu compromís amb la condició femenina i de dignificació de l’homosexualitat Aquest canvi fou ja evident en el segon poemari Snapshots of a Daughter-in-Law 1963 , i persistí en els següents volums Necessities of Life 1966, Leaflets 1969, Diving into the Wreck …
a
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ a Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten L’indret on és o s’esdevé alguna cosa Tenir botiga a la ciutat Viure a València La direcció devers un punt sovint en correlació amb la preposició de Anar a veure una pellícula Els vols diaris a París Anar de Barcelona a Perpinyà El terme final d’un moviment, propi o figurat Arribar al riu Aquest negoci va al desastre En correlació amb de , el terme final d’una distància De banda a banda del carrer 2 Expressa relacions circumstancials de temps que denoten El moment o el temps en què és o s’esdevé alguna cosa Som…
esnob
Persona que és amatent a acollir tota novetat en les idees, els gusts, etc, pel sol fet que la seva adopció li sembla ésser un senyal de distinció, bon gust, intel·ligència, etc.
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, pensador i polític.
Completà els estudis del seminari a la Universitat de Cervera, on es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Però les seves preferències en aquest període de la seva vida, passat a Catalunya del 1841 al 1844, a Barcelona, s’orientaren envers l’apologètica i la sociologia, aquella, tractada en opuscles i en llibres sistemàtics, i aquesta, en revistes i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización publicada per ell en 1841-43 en collaboració amb Roca i Cornet i amb Ferrer i Subirana i…