Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ambivalència
Psicologia
Presència simultània de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa, especialment amor i odi.
L’ambivalència és essencial en algunes neurosis i psicosis i és característica en el nen de menys de cinc anys
ambivalència
Fet de posseir simultàniament dos valors diferents, dues significacions oposades.
Jan Steen
Pintura
Pintor holandès.
Deixeble de Van Ostade a Haarlem i de Van Goyen —amb la filla del qual es casà— a la Haia Conreà la pintura de gènere d’una ambivalència entre picaresca i moralitzant, semblant a la manera de Frans Hals
puresa
Religió
En moltes religions, fins i tot primitives, condició de no contaminat pel contacte amb persones o coses que hom considera impures, sobretot amb vista al culte (impuresa legal).
De la condició d’impuresa hom passa a la de puresa per mitjà dels ritus de purificació Donada l’ambivalència del sagrat, la sacralitat pot sostreure persones o coses a la condició normal aleshores la sacralitat equival a impuresa i la dessacralització profanació a purificació
Aleksandr Lukašenko

Aleksandr Lukašenko
© Consell de la Unió Europea
Política
Polític bielorús.
Graduat a la Universitat Estatal Mogilovskij 1975 i a l’Acadèmia Bielorussa d’Agricultura 1985, fou membre de l’exèrcit soviètic 1975-77 i 1980-82 i director de la granja estatal de Gorodets 1985 Vicepresident del Soviet Suprem de Bielorússia 1990, al desembre del 1991 votà al parlament bielorús contra la dissolució de l’URSS El 1993 fou elegit president del comitè anticorrupció del parlament i, el 1994, president de Bielorússia El 1996 féu aprovar en referèndum una nova constitució que ampliava el seu mandat de quatre a set anys i accentuà el seu autoritarisme clausurà el parlament i en…
pintor | pintora
Art
Persona que exerceix l’art de la pintura.
La personalitat corporativa pròpia dels pintors als Països Catalans no es perfilà fins als darrers anys del s XV, sempre sota l’advocació de sant Lluc A Perpinyà, des del s XIV formaren un dels collegis d’arts honorables, juntament amb els escultors, dauradors i brodadors A Barcelona, durant la baixa edat mitjana formaren un dels grups interns de la confraria de Sant Esteve dels freners esteve, grup que comprenia també els dauradors, batifullers i guadamassilers El 1519 els pintors barcelonins obtingueren un privilegi propi tenien diverses especialitzacions, la de pintor de retaules , la de…
sang
Bioquímica
Líquid que, amb la limfa i el líquid intersticials, forma part del medi intern del cos.
És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang hemostàsia, dels quals, per…
cristianisme

Expansió del cristianisme a Europa i a la conca mediterrània fins al segle X
© fototeca.cat
Religió
Conjunt d’Esglésies que es consideren a si mateixes com a seguidores de Jesús de Natzaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.
El cristianisme sorgí històricament en el marc del judaisme, en ésser proclamada per part d’un petit grup de creients la resurrecció de Jesús i en identificar-lo amb el Messies o Crist anunciat en l’Antic Testament La seva ambivalent relació amb el judaisme és un dels trets característics i, alhora, més difícils de definir del cristianisme Tot coincidint en un estricte monoteisme, es diferencien radicalment a partir de llurs respectives interpretacions del fet de Jesús i de llur comprensió de Déu Això es manifestà en el llarg procés de reflexió cristiana que portà a la formulació del misteri…
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,
comèdia cinematogràfica
Cinematografia
Gènere cinematogràfic del tipus del cinema còmic, del qual, però, es diferencia per un humor molt més refinat i intel·lectualitzat, com indica el seu nom anglès ( sophisticated comedy
), i perquè és el director qui dóna caràcter a l’obra i no l’actor.
Els seus gags són les frases amb doble sentit, les situacions finament ridícules i els embolics elegants, que fan somriure un públic burgès, moralista i de certa cultura, sense ferir el seu bon gust i educació Aquest gènere, insinuat a la darreria del cinema mut amb alguns films de Cecil B de Mille, s’afirmà i obtingué un gran apogeu quan arribà el cinema sonor Alguns dels seus mestres han estat Howard Hawks, Ernst Lubitsch, Leo Mc Carey, Preston Sturges, Frank Capra, George Cukor, Vincente Minnelli, Stanley Donen, Billy Wilder, Blake Edwards, i més modernament Peter Bogdanovich, Mel Brooks,…