Resultats de la cerca

Cal distingir dos tipus de balanç el balanç material, o pressupost material , en el qual hom tracta de preveure els recursos de què disposarà l’economia en un període determinat i els usos que podran tenir aquests recursos produïts Aquests recursos poden procedir dels estocs de períodes anteriors, de la producció corrent del període en qüestió i de les importacions llur utilització serà encaminada al consum del període, a la formació de nous estocs o d’equip productiu i a les exportacions Aquest tipus de balanç —com indica el seu nom— és expressat en unitats físiques quilograms, metres,…

Té per finalitat de comprovar les anotacions realitzades, presentar la situació de les finances, reflectir el conjunt d’operacions d’un grup de valors o de tots els d’un patrimoni i justificar aspectes parcials del control administratiu La llei mana que hom el faci periòdicament generalment una vegada l’any i que sigui consignat en un llibre especial, dit d’inventaris i balanços d’altres entitats no empresarials també tenen l’obligació de formular balanços i presentar-los a les oficines administratives corresponents L’obligació legal dels comerciants de fer el balanç…

Per fer l’inventari anual hom procedeix al recompte físic dels béns de l’empresa amb l’objecte de comprovar les quantitats comptabilitzades Una vegada valorat, hom registra aquest recompte en el llibre d’inventaris i balanços L’inventari és una de les garanties que estableix la llei quan el patrimoni d’una persona és administrat per altri

El balanç es realitza tenint en compte les precipitacions i pèrdues del sòl hagudes al llarg d’un any, i en resulta una divisió en períodes d' excés d’aigua que humitegen el sòl, períodes d' aprofitament en què la humitat és suficient i l’evaporació estimula la producció agrícola i períodes de dèficit caracteritzats per una constant evaporació del sòl Les diferents zones climàtiques es caracteritzen pels seus balanços hídrics

Aquesta funció és assumida pels llibres principals — diari, major i d’inventaris i balanços —, juntament amb els auxiliars — copiador de registres— i altres d’específics, segons el tipus de societat de què es tracti Aquests llibres són regulats i de compliment obligat per part de l’empresa comercial Els llibres principals proporcionen, respectivament, la recopilació cronològica dels fets comptables, llur classificació sistemàtica i una visió sintètica de la situació patrimonial

La seva tasca era de fer la síntesi de tots els plans econòmics, culturals i socials la coherència dels quals era determinada mitjançant els balanços materials, a partir dels quals hom cerca una previsió dels recursos i de les assignacions, l’elaboració del pla general i el control de la seva execució a través dels representants del Gosplan a les diverses repúbliques de l’URSS Deixà d’existir al desembre del 1991, amb la dissolució de l’URSS

Indica, per exemple, les tones de carbó necessàries per a produir una tona d’acer o les hores-home necessàries per a produir una tona de ciment Interrelaciona, per tant, els balanços materials de diferents sectors involucrats en un procés productiu És semblant al coeficient tècnic de les taules input-output, però se'n diferencia perquè expressa les relacions obtingudes en les empreses que treballen més eficaçment i, a més, és establert en quantitats físiques Introduït per John Walras, el concepte fou primerament aplicat a la metodologia de la planificació soviètica

Hom l’empra especialment en la indústria química i petroliera per a donar, d’una manera gràfica i simple, una idea global de tot el procés A la pràctica, hom el construeix representant, mitjançant símbols convencionals, els aparells on hom efectua les operacions unitàries columnes, separadors, bescanviadors, calderes, etc i la instrumentació auxiliar bombes, vàlvules, dipòsits, aparells de control, etc, com també les direccions i la magnitud del flux de matèries i d’energia necessari per a la producció, i hom indica també les condicions de pressió i temperatura de les operacions De la…

Convertida en una pràctica per a reduir els riscos dels balanços dels bancs, la titulització s’expandí i s’emprà per a tota mena de crèdits, entre els quals els hipotecaris i, dins d’aquests, els subprime D’aquesta manera, el deute garantit tenia cada cop més préstecs hipotecaris com a actiu subjacent Al llarg de la primera dècada del s XXI aquesta pràctica esdevingué creixent en els bancs d’inversió i una de les vies principals d’ingressos per a les agències de ràting Aquests productes es traslladaren a tota mena d’inversors institucionals atesa la bona qualificació creditícia…