Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
reixa
reixa de ferro forjat
© Fototeca.cat
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, usualment de ferro però a vegades de fusta, bronze o altres materials, que, amb predomini del buit sobre el ple, separen un ambient o protegeixen una obertura.
Durant l’antiguitat foren molt simples i d’un ús molt escàs, però des de l’alta edat mitjana esdevingueren progressivament freqüents i elaborades, per a substituir algunes portes i finestres de fusta i també per a establir una tanca de separació Al s XVII, per primera vegada, hom utilitzà reixes de ferro per a tancar espais descoberts, sobretot en villes suburbanes i en els jardins dels grans casals Més tard solen ésser sistemàticament reixades les finestres de les plantes baixes dels edificis, les rampes d’escales, les terrasses, els balcons, etc El Modernisme promogué una decisiva…
common-rail
Transports
Sistema d’alimentació per a motors dièsel d’injecció directa basat en els sistemes d’alimentació dels motors d’injecció de gasolina.
De fet, el seu funcionament és el mateix Consisteix a bombejar combustible a pressió en un conducte comú o acumulador que en els motors d’injecció de gasolina s’anomena “rampa d’injecció” A partir d’aquest acumulador surten unes canonades cap als injectors tantes com injectors tingui el motor Els injectors d’accionament electromagnètic són controlats per centraleta UCE Unitat de Control Electrònica, de la mateixa manera que en els motors d’injecció per gasolina Aquesta centraleta està dissenyada i programada per a adaptar-se a la forma de funcionament dels motors dièsel d’injecció directa La…
forn de microones

Forn microones
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Forn de cocció que funciona electrònicament mitjançant microones (ones d’altíssima freqüència) les quals desenvolupen calor en les substàncies dielèctriques.
És emprat com a forn domèstic i també en restaurants, bars, etc per a escalfar aliments, coure'ls, o descongelar-los Redueix notablement el temps de cocció, que en molts casos pot ésser pocs minuts
Joseph Bramah
Tecnologia
Tècnic anglès.
És autor de nombroses invencions i millores en els camps més diversos bombes hidràuliques, extintors d’incendis, una màquina distribuïdora de cervesa per a bars, el vàter primera patent el 1788, una màquina per a imprimir talons bancaris 1806, etc Es plantejà teòricament i pràcticament els problemes inherents a la producció en cadena i fou dels primers a proposar l’hèlix com a propulsor dels vaixells de vapor
George Segal
Escultura
Escultor nord-americà.
Formà part d’un grup d’artistes nord-americans que abandonaren l’expressionisme abstracte per endinsar-se en els camins del pop art Des del 1956 exposà regularment als EUA La seva obra es caracteritza per les figures fetes a partir de motllos de guix de persones vives collocades en ambients reconstruïts i recreats amb objectes reals escales, cabines telefòniques, cambres de bany, bars, etc, molt dins el món pop americà En resulta una visió volgudament banal, freda i colpidora de la seva societat, on els objectes passen a ésser protagonistes i els homes esdevenen ninots…
Alejandro Sanz
Música
Nom artístic del cantant madrileny d’origen andalús Alejandro Sánchez Pizarro.
Després d’anys actuant en bars i locals diversos, el 1991 enregistrà el disc Viviendo deprisa , que ràpidament es convertí en un èxit de vendes i que marcà el camí que seguirien les seves produccions posteriors, com Más 1997 o El alma al aire 2001 Les seves cançons es basen en balades de melodies enganxoses i cops d’efecte per a emocionar grans auditoris El 2004 tornà a aconseguir ésser el gran protagonista de la cerimònia dels Grammy llatins, on el seu vuitè disc, No es lo mismo , meresqué els premis al millor enregistrament, al millor disc, a la millor cançó per No es lo mismo…
Eddie Murphy
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
A quinze anys ja demostrà el seu vessant còmic escrivint i interpretant monòlegs en centres juvenils i en bars, des d’on donà el salt a teatres còmics i, més endavant, al cèlebre programa televisiu Saturday Night Live Debutà al cinema amb la comèdia policíaca 48 Hrs 1982, de WHill, i posteriorment protagonitzà, entre d’altres, Trading Places 1983, de JLandis Beverly Hills Cop 1984, de MBrest Coming to America 1988, de JLandis The Distinguished Gentleman 1992, de JLynn Vampire in Brooklyn 1994, de WCraven The Nutty Professor 1996, de TShadyac Doctor Dolittle 1998, de BThomas…
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s XV, les…
Daniel Day-Lewis

Daniel Day-Lewis, Oscar a millor actor per There Will Be Blood, de P.T.Anderson
© Michael Yada / A.M.P.A.S
Cinematografia
Actor cinematogràfic anglès.
Fill del poeta Cecil Day-Lewis i de l’actriu Jill Balcon Després de protagonitzar The Unbearable Lightness of Being P Kaufmann, 1987, obtingué el BAFTA i l’Oscar del 1989 al millor actor per My Left Foot , de J Sheridan, pellícula que el confirmà com un excellent actor dramàtic Altres films seus són Gandhi R Attenborough, 1982, Stars and Bars P O'Connor, 1988, The Last of Mohicans MMann, 1992, The Age of Innocence M Scorsese, 1993, In the Name of the Father J Sheridan, 1993, The crucible N Hytner, 1996, The Boxer J Sheridan, 1997, Gangs of New York M Scorsese, 2002 pel qual…
cafè
cafè El Cafè de les Delícies de Barcelona (s XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…