Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
teorema de Bolzano-Cauchy
Matemàtiques
Teorema referit a l’estudi de la convergència de funcions.
Estableix que la condició necessària i suficient perquè la funció y x sigui convergent en x →η és que, per a cada nombre ε > 0, es compleixi per a tot parell de valors x’, x' d’un cert entorn reduït de η l’acotació | y x' - y x' | < ε Aquest teorema referit a la convergència de funcions és aplicat a la teoria de sèries quan la variable és natural i d’integrals
diagrama de Laue
Mineralogia i petrografia
Diagrama que hom obté en recollir sobre una placa fotogràfica la figura de difracció que resulta de fer passar a través d’un cristall prim un feix de raigs X policromàtic i finament col·limat.
Hom observa en el diagrama de Laue, anomenat també lauegrama , una distribució de taques clares, com a conseqüència del fet que el cristall difracta solament les longituds d’ona per a les quals existeix, en el cristall, un conjunt de plans reticulars parallels, separats una distància d i inclinats un angle θ tals, que es compleixi la llei de Bragg L’estudi de la distribució de les taques del lauegrama permet de fer determinacions ràpides de l’orientació i la simetria dels cristalls i estudiar-ne les imperfeccions
conflicte col·lectiu de treball
Economia
Dret del treball
Alteració de les relacions de treball caracteritzada perquè els efectes derivats de la solució donada tenen un àmbit d’eficàcia extensiva a persones que no han actuat com a parts en la solució del conflicte.
En aquests casos, hom promou sempre un interès collectiu El conflicte pot ésser jurídic, quan l’objecte de la pretensió consisteix a demanar que hom compleixi, interpreti o apliqui una norma ja existent, o bé de reglamentació, quan les diferències entre les parts provenen del fet que hom demana un canvi en les condicions de treball existents Les manifestacions conflictives més característiques són la vaga locaut En el dret espanyol vigent, els conflictes collectius de treball són regulats per l' Estatut dels Treballadors , aprovat el 1980 El dret de vaga és protegit tant per la…
cos complex
Matemàtiques
L’equació quadràtica x2 + 1 = 0 no té solució en el cos ℝ dels nombres reals.
Cal, doncs, construir un cos que contingui el cos ℝ com a subcòs i alhora un element i que compleixi i 2 + 1 = 0 Per fer-ho és possible procedir de dues formes D’una banda, és possible de considerar el pla complex D’una altra, és possible de considerar l’anell quocient ℂ = ℝ X / x 2 + 1, on ℝ X és l’anell dels polinomis en la variable X amb coeficients reals i X 2 + 1 és l’ideal engendrat pel polinomi, irreductible a ℝ, X 2 + 1 Hom disposa aleshores de l’aplicació canònica π ℝ X → ℂ i la imatge d’ X és anomenada i És a dir, i = π X Aquest cos té una propietat molt important és…
fugacitat
Física
Química
Funció termodinàmica que substitueix la pressió parcial en les equacions que tracten de descriure el comportament dels gasos reals.
Si G 1 i G 2 són les energies lliures normals d’un gas a dues pressions p 1 i p 2 , les fugacitats f 1 i f 2 del gas a aquestes pressions són definides de forma que es compleixi l’equació G 2 — G 1 = nRT ln f 2 / f 1 Comparant aquesta equació amb l’equació dels gasos ideals G 2 — G 1 = nRT ln p 2 / p 1 , hom veu que, per al comportament ideal, la fugacitat és proporcional a la pressió contràriament, per al comportament no ideal la fugacitat no coincideix amb la pressió corresponent La fugacitat pot ésser determinada per l’equació RT ln f/p = v — RT /p dp , on v = V/ n és el…
ordinador amb conjunt d’instruccions complexes
Electrònica i informàtica
Microprocessador dotat d’un conjunt ric d’instruccions.
La majoria dels ordinadors personals estan basats en un microprocessador CISC, amb un conjunt d’instruccions que pot superar els 100 elements Els microprocessadors CISC no tan sols disposen d’un gran nombre d’instruccions, sinó que aquestes poden ser d’una complexitat bastant elevada per exemple, moure el contingut de posicions contigües de memòria a una altra ubicació, fins que no es compleixi certa condició L’ús de microprocessadors CISC es basa en la idea que es poden preestablir quines són les operacions que més habitualment voldrà realitzar un programador, i per tant es…
llei de Raoult

Llei de Raoult
Química
Relació descoberta per F. M. Raoult l’any 1887 en estudiar la pressió de vapor de solucions salines.
Estableix que el descens relatiu de la pressió de vapor d’un líquid pur i en dissoldre-hi una substància no volàtil s , és proporcional a la fracció molar d’aquesta p i o - p i /p i o = x s = 1- x i La llei de Raoult pot ésser també aplicada a mescles líquides binàries i d’ordre superior amb la següent formulació la pressió de vapor parcial del component i p i és igual a la pressió de vapor del líquid i p i o pur a la mateixa temperatura multiplicada per la seva fracció molar en la mescla p i = p i o x i Molt poques solucions compleixen la llei de Raoult en un interval ample de…
zelar
Procurar amb gran interès que (algú, especialment un inferior) compleixi els seus deures, observi les lleis, etc.
iteració
Electrònica i informàtica
Execució d’una sèrie d’instruccions d’un programa per a un valor del paràmetre, que serà repetida successivament fins que aquest valor no hagi arribat a un valor que permeti entrar en un procés lògic i sortir, així, d’aquesta sèrie de repeticions.
El conegut garbell d’Eratòstenes per a determinar quins nombres d’un conjunt són primers és una iteració en cada pas se suprimeixen els nombres divisibles per un nombre determinat i els passos es van repetint, canviant el valor del divisor, fins que ja no es puguin suprimir més elements del conjunt La iteració és una de les estructures principals dins el paradigma de la programació imperativa El conjunt de passos que es van repetint s’anomena cos de la iteració, i la condició d’aturada de la repetició, condició de la iteració les condicions que compleixen les dades després de cada execució…
principi de complementarietat
Física
Principi, establert per Niels Bohr el 1927, que s’aplica quan hom vol donar una descripció de la cinemàtica i la dinàmica d’una partícula, o dels fenòmens que hi són relacionats, mitjançant conceptes clàssics, per més que els fenòmens puguin transcendir de molt l’abast de les explicacions de física clàssica; fou enunciat com a conseqüència de la nova significació que prenia el mot experiència en l’estudi dels fenòmens a escala atòmica.
Mentre que en la física clàssica en fer una observació o sia, en efectuar una experiència hom podia conèixer amb tota certesa el resultat final i podia calcular els errors de mesura, en el camp de la física atòmica hi ha una forta interacció entre el sistema físic i l’instrument amb el qual hom efectua l’observació, i no hi ha entre ells la distinció clara que exigeix el concepte ordinari d’observació, i, consegüentment, els resultats de les observacions efectuades en el mateix sistema, en distintes condicions experimentals, no arriben a aconseguir llur unitat en una imatge única, sinó que…