Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
casament a casa
Dret civil
Conveni o pacte fet en capítols matrimonials.
Estableix que el cònjuge que restarà viu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal, i amb la facultat de transmetre'l al nou cònjuge, de forma que la casa i els béns del premorient restaran en poder del sobrevivent i hi tindran igualtat de drets els fills d’ambdós matrimonis L’atorguen els pares instituïdors i, en llur defecte, el consell de família Hom acostuma a posar-hi la condició que el segon consort haurà d’ésser d’igual o semblant qualitat i circumstància És una institució consuetudinària de Ribagorça, de l’alt Aragó i de Sobrarb
lligallo
Història
Comunitat ramadera de municipis d’una comarca, amb la funció de recollir, custodiar i lliurar als propietaris els caps de bestiar sense amo, perduts o esgarriats.
Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo…
Clodoveu I
Història
Primer rei de tots els francs (~509-511).
Succeí el seu pare Khilderic I Atacà Siagri, darrer representant de la sobirania de l’imperi Romà a la Gàllia, el vencé prop de Soissons, el féu matar 486 i ocupà el territori que li era subjecte, entre el Somme i el Loira Aconseguí d’imposar-se com a rei únic dels francs salis Acudí en auxili dels francs ripuaris, atacats pels alamans, els quals foren vençuts 496 i sotmesos vers el 509 fou elegit rei pels francs ripuaris Es convertí al cristianisme i fou batejat a Reims pel bisbe Remigi Únic cap d’estat cristià a Occident, enfront dels arians, obtingué la influent adhesió de l’episcopat,…
ballet
Folklore
Dansa i ball
Dansa folklòrica, espontània o conreada per agrupacions, emprada en certes ocasions com a manifestació consuetudinària.
L’autor i l’origen d’aquesta dansa són desconeguts, i és transmesa de generació en generació És anomenada també ballet popular , per tal de distingir-la del ballet acadèmic
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
cabalatge
Dret català
Institució consuetudinària, pròpia de l’Urgell, la Conca de Barberà i una part de la Segarra, per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler
que es casa amb una pubilla, és assignada a aquest una soldada.
Constitueix un peculi creditici del pubill durant deu anys de matrimoni, si no hi ha pacte contrari El marit no pot disposar del producte d’aquesta soldada fins que enviduï o deixi la casa amb justa causa Aquest costum fou admès i regulat en la compilació del dret català del 1960 També és anomenat soldada del pubill i despesa
dret català
Dret
Ordenament jurídic que estigué plenament en vigor als Països Catalans fins els decrets de Nova Planta (1707-16).
L’abast d’aquest sistema jurídic comprèn els ordenaments jurídics següents en primer lloc, el dret català en sentit estricte, compost del dret general del Principat de Catalunya dret català 2 i dret local de les ciutats i les comarques del Principat que tenen dret propi, com Barcelona, Tortosa, Girona, el Camp de Tarragona, Lleida, la Vall d’Aran, el Rosselló, el Pallars Sobirà i la Conca de Tremp en segon lloc, el dret del País Valencià, tant en el seu sistema general, com en les particularitats de determinades comarques en tercer lloc, el dret de les Illes Balears dret mallorquí, menorquí i…
dret català
Dret català
Ordenament jurídic del Principat de Catalunya en vigor, formalment, fins el 1716, que comprenia, mentre es mantingué en la seva plenitud, totes les branques del dret públic i privat.
En l’etapa definitiva de formació, la seva base essencial era el dret romà justinianeu, moderat pel dret canònic i el pòsit dels usos feudals de tota l’Europa occidental —aquestes tres, fonts integrants de l’anomenat dret comú —, juntament amb normes peculiars, com usatges, constitucions, capítols i actes de cort, sediments consuetudinaris, pragmàtiques, privilegis, ordinacions i altres normes legals que, a voltes, aclareixen, limiten, deroguen o interpreten aquell dret comú Al costat d’això romanien usos i costums locals i comarcals, uns, escrits, i uns altres, no Aquest dret civil es…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…