Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
recristal·lització
Mineralogia i petrografia
Formació d’una nova cristal·lització en el si d’una roca; si aquesta és endògena, té lloc per accions internes químiques, tèrmiques o mecàniques que produïren la fusió d’alguns dels seus elements cristal·litzats, els quals, després, un cop variades les condicions, cristal·litzaren de nou.
Si la roca és exògena, té lloc per mitjà de la diagènesi, on intervé també la pressió i la circulació d’aigües mineralitzadores que dipositen substàncies que després cristallitzaren en el si de la roca
la Colla del Safrà
Grup artístic format vers el 1893, integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.
Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896
dimoni
Religió
Personificació indeterminada de forces de la natura o de l’ànima humana.
Considerats com a éssers intermedis entre els déus i els homes, en principi els dimonis són èticament neutrals Tanmateix, hom diferencià aviat els dimonis bons , o esperits guardians com aquell que guiava i aconsellava Sòcrates, que apareixen, en certes religions, com a àngels de la guarda o, en l’espiritisme, com a mèdiums, i els esperits dolents , o agents del mal, la raó dels quals és de justificar l’existència del mal en el món i que, per influència de la mitologia zoroàstrica i del judaisme tardà, cristallitzaren d’una manera definitiva en el cristianisme
saló
Art
Exposició pública periòdica, especialment de Belles Arts, sovint organitzada per una entitat o unes entitats oficials o paraoficials.
Instituïts de manera esporàdica el 1667 a París —al Salon d’Apollon del Louvre, d’on li ve el nom— seguint el moviment de revaloració social de l’activitat artística, el 1737 esdevingué biennal, fins que amb la Revolució fou anual Els criteris d’admissió d’obres seguits pels jurats provocaren controvèrsies, que el 1863 cristallitzaren en l’organització d’un Salon des Refusés i el 1884 amb la creació del Salon des Indépendants , institució lliure i sense jurats ni premis El saló oficial — Salon des Artistes Français — sofrí una important escissió de signe moderadament obert, el Salon de la…
illes Britàniques

La península irlandesa d’An Daingean (Dingle)
Arxipèlag
Arxipèlag del nord-oest d’Europa, entre la mar del Nord i l’oceà Atlàntic, format essencialment per les illes de Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, Shetland, Hèbrides i Òrcades, a més d’un gran nombre d’illes petites i illots.
Políticament l’arxipèlag és repartit entre el Regne Unit Anglaterra, Escòcia, Galles, Cornualla i Irlanda del Nord amb el seu apèndix, l’illa de Man, i la República d’Irlanda , que comprèn la major part de l’illa d’aquest nom Les primeres restes d’indústria humana semblen ésser les localitzades al comtat de Suffolk, que poden remuntar a l’era terciària Comparable a l’Abbevillià inicial és la indústria norviciana del Norwich Crag, seguida del Cromerià de Cromer, amb pesants destrals de mà La tècnica clactoniana de la localitat de Clacton-on-Sea fou utilitzada molt aviat en la…
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
El caràcter austriacista de la seva família l’obligà a passar a Barcelona després de la batalla d’Almansa Hi estudià llatí i retòrica El 1713 tornà a València, i ingressà a la Universitat, on estudià dret i filosofia Hi féu estreta amistat amb els novatores Tosca, Coratjà i Íñigo i amb humanistes deixebles de Martí, com Minyana El 1719 anà a Salamanca, on perfeccionà els estudis jurídics El 1723 guanyà la càtedra de dret de Justinià de la Universitat de València aviat es féu remarcar pel seu caràcter reformista en dret es plantejà la necessitat de defensar la veritat abans que l’autoritat…
Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol
Literatura catalana
Música
Periodisme
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, Sebastià J Carner, fou director de La Hormiga de Oro i collaborador d’ El Correo Catalán Publicà els primers escrits essent tot just un adolescent en revistes populars catalanistes, tradicionalistes, d’herència renaixentista i oposició al modernisme, com L’Aureneta o L’Atlàntida També participà en tot tipus de certàmens populars, inclosos els Jocs Florals de Barcelona El 1897 ingressà a la universitat i es llicencià en dret 1902 i en filosofia i lletres 1904 Mentre estudiava, fou membre de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, en la qual liderà un grup…
, ,
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…
Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič

Dmitrij Dmitrijevič Šostakovič
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1 Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…
,