Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
broqueta

Broquetes de gambes
© Corel
Gastronomia
Combinació culinària preparada utilitzant broquetes.
El nom de la carn utilitzada dóna el nom del plat broqueta de ronyons, etc
perdiu

perdiu
ruk1n (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 34 cm, que té plomatge conspicu, amb les parts superiors de color gris rogenc, les galtes i la gola blanques i limitades per una franja negra, i les potes i el bec vermells.
És gregària, sedentària i apreciadíssima com a peça culinària i de caça Habita a la península Ibèrica, al sud de França, al NW d’Itàlia, al sud de la Gran Bretanya, a Còrsega i a les Balears excepte a Formentera El mercat de perdius vives a Vilanova de Meià és l’únic a Catalunya i se celebra anualment el dia 11 de novembre Sant Martí, amb diversos actes populars Hi assisteixen gent de moltes comarques catalanes i fins i tot d’Aragó
bolet de femer

Bolet de femer
CC Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets de mida petita o mitjana, de la família de les coprinàcies, de barret al principi ovoide, poc o gens carnós, que acaba sovint per obrir-se amb la vora aixecada (reflexa).
Les làmines, delicades, maduren de la perifèria cap al centre, i prenen la coloració negra de les espores, alhora que es desfan en un suc semblant a tinta Viuen sobre substrats rics en nitrats, sobretot fems, buina, excrements diversos, terres molt adobades, fusta podrida, humus, etc Alguns són comestibles i molt apreciats, com el bolet de tinta C comatus La majoria no tenen valor culinària i un d’ells C atramentarius pot causar una intoxicació passatgera, si és consumit juntament amb alguna beguda alcohòlica
rostir a l’ast
Rostir una peça de carn traspassada per un ast que rep un moviment de rotació mitjançant un sistema mecànic o elèctric, a fi de coure-la homogèniament.
Tècnica culinària de gran tradició als Països Catalans i a Occitània, moltes llars tenien un ast a la llar de foc que, suportat per un aster, es feia girar manualment Són típics en aquests territoris els establiments especialitzats a vendre pollastres a l’ast, on també s’hi poden rostir altres carns conill, etc Aquesta tècnica apareix als primers receptaris medievals, com el Llibre de Sent Soví i el Llibre del coch , i també a La cuinera catalana , llibre de cuina del segle XIX, on també es recull alguna recepta de peix a l’ast També és molt popular a la cuina del Magrib
farcellet
Gastronomia
Preparació culinària embolcallada amb vegetals de fulla ampla, habitualment col.
Josep Rondissoni i Battù

Josep Rondissoni i Battù
Gastronomia
Cuiner d’origen italià.
Es formà a França amb Auguste Escoffier, sota la direcció del qual treballà a mitjan primera dècada de 1900 Arribà a Barcelona el 1914, i fou contractat per l’hotel Majestic, el Cercle del Liceu, l’hotel Victòria de Palma i el casino de l’Arrabassada de Barcelona, d’on fou xef El 1921 es feu càrrec del departament de cuina i economia familiar de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-37, fundat per Francesca Bonnemaison Des d’aquesta institució, on assistiren més de 40000 mestresses de casa, noies joves i minyones, transmeté amb un gran sentit didàctic la seva concepció…
molinet
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Aparell electrodomèstic emprat per a la trituració de diferents productes d’aplicació culinària.
Deixant de banda les batedores - trituradores , més emprades per a materials líquids i sòlids sucosos, els molinets corrents són emprats preferentment com a aparells moledors de cafè, i també de pebre i d’altres sòlids secs Els emprats actualment són molinets elèctrics i van proveïts d’un recipient on hi ha el producte a triturar
migas

Migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur
condimentar
Posar condiment a una menja, amanir, seguint la majoria de les vegades una tradició culinària.
tortell

Tortell de pasta fullada i nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Pastís de pasta fullada o d’una altra massa, en forma d’anella, farcit de nata, de crema, de confitura, de massapà, de cabell d’àngel, etc.
El tortell és un element molt important de la tradició culinària catalana, i apareix en diverses celebracions festives al llarg de l’any Era tradició que el padrí regalés un tortell al seu fillol o fillola En algunes comarques catalanes regalava el tortell quan la criatura acabava de recitar el verset de Nadal --tortell de Reis--, i altres el regalaven per Pasqua, amb la benedicció de la palma El tortell de Rams encara és vigent en alguns indrets de les comarques gironines, tot i que la mona de Pasqua ha anat guanyant popularitat a tot el territori Tortell de pasta de brioix i…