Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
demòtic
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma col·loquial del grec modern, enfront de la forma culta o ‘‘pura’’ (καναρέυουσα, ‘kathareussa‘).
La pugna entre demòtic i ‘khatareussa’ més arcaïtzant i tradicionalment circumscrit a usos formals com ara el polític, el religiós i el científic ha tingut durant el sXX connotacions polítiques durant la dictadura militar de 1967-74, la forma ‘kathareussa’ fou obligatòria a l’escola i a l’administració El 1975 el parlament aprovà la igualtat d’ambdues modalitats, i des d’aleshores el demòtic s’ha imposat de manera absoluta
Thomas Young
© Fototeca.cat
Física
Arqueologia
Físic, metge i arqueòleg anglès.
Estudià la fisiologia de la visió, i descobrí la funció d’acomodació del cristallí elaborà una teoria sobre la visió dels colors, i també sobre l’astigmatisme També s’interessà per diverses qüestions d’òptica i acústica, i, en mecànica, per l’elasticitat, que investigà i mesurà, i establí el concepte del mòdul de Young Fou també un notable egiptòleg, i publicà diversos estudis sobre els jeroglífics Hieroglyphics , 1823-28, sobre el demòtic i sobre la pedra de Rosetta
pedra de Rosetta
© E. Molner
Història
Estela de granodiorita descoberta el 1799 per l’oficial francès André Joseph Boussard (o Bouchard).
Traslladada a Alexandria, amb la capitulació davant la Gran Bretanya 1801 fou lliurada als britànics, els quals la transportaren el 1802 a Londres, on és conservada al British Museum Apareix inscrita amb tres texts jeroglífic bastant malmès demòtic i grec, aquests dos últims quasi complets Es tracta d’un decret emès pel sínode de sacerdots egipcis aplegats a Memfis per celebrar el primer aniversari 196 aC del coronament de Ptolemeu V Per agrair diversos favors del sobirà, el decret estableix una sèrie d’honors per a ell La importància de la pedra de Rosetta està fonamentalment en…
escriptura hieràtica
Escriptura i paleografia
Tipus cursiu de l’escriptura jeroglífica (jeroglífic).
Nasqué, com tota la cursiva, de la necessitat d’augmentar la rapidesa d’escriptura, la qual cosa implicà, en el seu cas, una esquematització dels signes jeroglífics Documentada del 2684 aC al 394 dC, canvià bastant de forma en el decurs d’aquests trenta-un segles hieràtic del Regne Antic proper encara a l’escriptura jeroglífica del Mitjà i del Nou Durant aquests tres períodes, fou utilitzada, quasi exclusivament, en l’administració, la correspondència i la literatura, però a partir de l’aparició del demòtic dinastia XXV veié restringit el seu ús als texts religiosos i…
jeroglífic | jeroglífica
© E. Molner
Escriptura i paleografia
Dit d’un dels tres tipus d’escriptura emprats a l’Egipte antic.
En sentit lat, hom l’aplica també a l’escriptura jeroglífica meroítica, a la jeroglífica hittita, a la pseudojeroglífica de Biblos i a la maia Pel que fa a l’egípcia, estigué en ús des del ~3100 aC fins al 394 dC Durant la major part d’aquest període, fou utilitzada en diversos llocs temples, tombes, esteles, obeliscs, etc, però en època ptolemaica a partir del 332 aC, la seva àrea havia quedat restringida, bàsicament, als monuments i, sobretot, als temples d’ací el terme grec “hieroglífica” o “caràcters sagrats” en egipci, “escriptura de les paraules divines” o “escriptura de la Casa de Vida…
escriptura egípcia
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic emprat a l’Egipte antic, documentat del 3100 aC (paleta de Narmer o Menes) al 473 dC (darrer text demòtic).
D’una certa complexitat inferior, però, a la del sistema sumeroaccadi, fou influït, potser, per aquest quant als principis que el regeixen Es tracta d’una escriptura pictòrica, en la qual paraula i imatge estan estretament relacidonades D’ací la importància dels ideogrames , o signes mot, que reprodueixen fidelment allò que hom vol designar una casa, un home, etc Altres elements són els fonogrames , que poden ésser triliterals tres consonants, biliterals i uniliterals, o signes alfabètics 24 en total els determinants d’idea , que, a diferència dels del sistema sumeroaccadi, van sempre darrere…
d
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Quarta lletra de l’alfabet català, anomenada de [pl des].
La D majúscula llatina prové de l’alfabet grecooccidental, forma arrodonida de la grega clàssica, provinent, al seu torn, de l’alfabet fenici de Biblos i de l’egipci demòtic L’estructura primitiva llatina consisteix en dos traços el primer, vertical, gruixut el segon, semicircular, prim-gruixut-prim, a la dreta Com la B , també la D capital de les inscripcions llatines tenia reforços o petits elements estètics que decoraven l’atac superior i la base de la lletra La inclinació de la ploma i la velocitat del traçat contribuïren a la transformació del ductus de la D capital clàssica majúscula…
meroític
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada i escrita en el regne de Kuš (~750 aC-350 dC), bé que només apareix documentada als cinc darrers segles.
La seva adscripció a una família lingüística ha resultat impossible, tant per la migradesa del material de què hom disposa com per la manca de parallels clars amb altres llengües Hom ha formulat diverses hipòtesis avantpassat de l’actual nubi nilòtic, membre de la branca cuixítica o de la del sudanès oriental, cap, però, prou convincent Pel que fa a la seva extensió territorial, hom dubta també si abastava tot el regne o si, encara que oficial, només era parlada a l’illa de Meroe, mentre a la resta del país de la primera cascada a la quarta hom emprava ja el nubi D’altra banda, els texts…
egipci
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada a l’Egipte antic.
Pertany a la família camitosemítica o afroasiàtica És documentada del 3100 aC al 473 dC, per bé que continuà essent parlada en forma de copte fins al s XVI Els seus orígens són controvertits per a alguns és una llengua semítica africanitzada i per a d’altres el contrari Des d’un punt de vista gramatical, presenta les característiques següents en la fonètica , predomini de les consonants sobre les vocals en la morfologia , triliteralisme els mots solen tenir tres consonants, existència d’adjectius nisbats i d’un genitiu indirecte a base de n i, així mateix, una gran riquesa en el camp del verb…
literatura xipriota
Literatura
Literatura produïda a l’illa de Xipre.
Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les…