Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Alejandro Agustín Lanusse
Política
Militar i polític argentí.
Oficial de cavalleria, fou un enemic del peronisme i encapçalà, sense èxit, un cop d’estat contra el règim de Perón el 1951, pel qual passà quatre anys empresonat Els anys seixanta participà en els cops d’estat contra Frondizi 1962 i Arturo Illía 1966 i dirigí el derrocament de Juan Carlos Onganía 1970 i Roberto Marcelo Levingston 1971 Fou nomenat president de l’Argentina al març del 1971, però arran de les eleccions que convocà el 1973 Perón retornà a la presidència Detingut el 1977 per irregularitats administratives en l’adjudicació de la planta industrial d’alumini Aluar,…
Plutarco Elías Calles

Plutarco Elías Calles
© Fototeca.cat
Política
President de Mèxic (1924-28).
Governador de Sonora 1912-19, on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà Fou secretari de governació 1920-23 del nou president Obregón, el qual succeí 1924 Prosseguí la seva política de reformes reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana, la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent…
Carles XIV de Suècia
Història
Mariscal de França i després rei de Suècia i de Noruega (1818-44).
El seu nom era Jean-Baptiste Bernadotte Entrà a l’exèrcit francès el 1780 i arribà a general de brigada el 1794 Comandà els exèrcits de la Convenció a Holanda i obtingué diverses victòries El 1797 collaborà amb Napoleó Bonaparte a la campanya d’Itàlia El 1798 es casà amb Désirée Clary i esdevingué cunyat de Josep Bonaparte El 1804 Napoleó el nomenà mariscal i passà a ésser governador de Hannover Es distingí a Austerlitz 1805 i fou nomenat príncep de Pontecorvo 1806 Durant la quarta coalició obtingué victòries sobre els russos i prussians i deturà l’ofensiva sobre Suècia amb motiu del …
Josep M Macià i Vidiella
Cristianisme
Eclesiàtic franciscà i bisbe.
Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…
la Jamància

Vista de la Ciutadella de Barcelona atacada per la Jamància pel juny del 1843, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual fou coneguda la bullanga de Barcelona del 1843.
El nom provenia del verb caló jamar ‘menjar’, i alludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi cinc rals diaris La revolta s’inicià com a ajut a la insurrecció general contra Espartero, que acabà amb el derrocament d’aquest, però aviat es girà contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals Aquest intent, de sentit conservador, provocà l’…
Saddam Ḥusayn

Saddam Husayn
© U.S. Departament of Defense
Política
Polític iraquià.
Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…
Grenada

El turisme és la base de l'economia de Grenada
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Estat de l’Amèrica Central, a la mar de les Antilles, constituït per l’illa homònima i el grup meridional de l’arxipèlag de les Grenadines; la capital és Saint George’s.
La geografia Gairebé tot el territori és dominat per l’illa de Grenada, de 311 km 2 , mentre que la resta és composta per petites illes, de les quals només destaca Carriacou, d’uns 33 km 2 Situada al cinyell volcànic de les Petites Antilles, Grenada és accidentada per nombrosos pics volcànics, dels quals es destaca el mont Saint Catherine, que amb 840 m és el cim més alt del país El clima és semitropical, amb una mitjana anual de temperatura de 28°C a les terres més baixes La mitjana anual de pluges és de 1500 mm a les zones costaneres i de 3800 mm a 5100 mm a les àrees muntanyoses L’illa té…
Sudan

Estat
Estat de l’Àfrica oriental, que limita al N amb Egipte, a l’E amb la mar Roja, Eritrea i Etiòpia, al S amb la República del Sudan del Sud i a l’W amb la República Centreafricana i el Txad; la capital és Khartum.
La geografia física La major part del Sudan és una gran plana travessada en direcció S-N pel Nil i els seus tributaris la perifèria és constituïda per sistemes muntanyosos, en algunes àrees força accidentats Al nord s’estén una gran zona desèrtica, separada de la mar Roja per un llarg sistema rocallós, que ateny els 2780 m al Ǧabal Hamoyet una zona també rocallosa constitueix la frontera amb l’altiplà etiòpic Al sud, a la frontera amb la República del Sudan del Sud, la gran plana sudanesa dona inici a l’anomenat Nil Blanc A l’oest abunden els altiplans sorrencs, interromputs pels relleus del…
Xina

Estat
Estat de l’Àsia oriental.
Limita al N amb Corea del Nord, Rússia, Mongòlia, el Kazakhstan i el Kirguizistan, a l’W amb el Tadjikistan i el Pakistan al S amb l’Índia, el Nepal, Bhutan, Myanmar, Laos i Vietnam, i a l’E amb l’oceà Pacífic de S a N, mar de la Xina Meridional, mar de la Xina Oriental i mar Groga La capital és Pequín La geografia física El relleu Per la seva extensió, l’estat xinès presenta una gran varietat d’aspectes litològics i morfològics Els relleus del SW i del NW pertanyen al període arcaic, i els de la Xina oriental pertanyen als plegaments caledonià, hercinià i alpí El Quaternari és present a les…