Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
enciclopedisme
Filosofia
Visió de la natura i de la societat, variant radical de la Il·lustració, pròpia dels creadors de l’Enciclopèdia.
El pensament enciclopedista pot ésser identificat amb el dels anomenats “filòsofs” francesos de la segona meitat del segle XVIII Fora de França, la influència de l’enciclopedisme fou força notable, especialment a Suïssa, a Polònia i a les penínsules ibèrica i italiana així, per exemple, la Junta de Comerç de Barcelona tenia l' Enciclopèdia a la seva biblioteca, malgrat que havia estat prohibida per la inquisició En rebutjar el dogmatisme i la tradició establerta, basant-se visiblement en el racionalisme i l’empirisme, els enciclopedistes pretenien d’assolir l’objectivitat crítica…
enciclopedisme
Possessió de tots els coneixements humans.
enciclopedista
Seguidor de l’enciclopedisme.
Jean-Martin de Prades
Literatura francesa
Escriptor i polemista occità en llengua francesa.
Ordenat de sacerdot, la seva tesi doctoral, influïda per l’enciclopedisme, suscità escàndol a la Sorbona Les seves proposicions sobre l’essència de l’ànima, la revelació i els miracles són a la base de la seva polèmica amb l’Església i foren censurades pel Parlament L’article Certitude de l’Enciclopèdia li valgué l’exili a Holanda Escriví una Apologie ajudat per Diderot Es retractà públicament 1754 i morí essent ardiaca del capítol de Głogów
Histoire naturelle
Història
Obra de caràcter enciclopèdic concebuda i iniciada pel comte de Buffon
.
Consta de 44 volums i fou publicada a París del 1749 al 1804 Un assaig metodològic que esbossa els principis per a l’estudi de la història natural obre el primer volum i justifica la totalitat de l’obra En els volums següents hi ha tractats sobre cosmologia, geologia, mineralogia, biologia de l’home i dels animals vertebrats i un llarg estudi dels ocells L’obra, situada en el corrent de l’enciclopedisme, és considerada un precedent del mètode experimental
fideisme
Filosofia
Religió
Doctrina que accepta la fe i la revelació divina com a darrer criteri de certesa per a conèixer els primers principis metafísics, ètics i religiosos, inaccessibles a la raó.
El fideisme fou una reacció conservadora de catòlics i protestants davant l’efervescència ideològica i política de la darreria del segle XVIII, dirigida principalment contra l’enciclopedisme, el racionalisme illustrat i la Revolució Francesa Les seves arrels foren la impotència de la raó natural per a defensar la veritat contra l’escepticisme i l’ateisme i, alhora, el desig de mantenir les veritats fonamentals de l’ordre moral i religiós tradicionals S’estengué per França, Bèlgica i Alemanya, i fou condemnat per l’Església Catòlica en el concili I del Vaticà
Francesc Gustà i Salvador
Cristianisme
Apologista i crític.
Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho 1781 més…
Francisco Cabarrús
Economia
Història
Financer i polític al servei de la monarquia hispànica.
Comte de Cabarús S'establí a Saragossa a casa d’un comerciant català, Gelabert, amb la filla del qual es casà, i a Madrid, com a fabricant de sabons A la seva iniciativa es degué la creació del Banco de San Carlos 1782, el primer banc oficial de la monarquia, del qual fou director, i de la formació de la Compañía de Filipinas 1785 —fusió de la Companyia de Comerç de Barcelona i de la Compañía Guipuzcoana de Caracas—, que monopolitzà el comerç amb Àsia Des del 1783 fou conseller de finances A la mort de Carles III perdé la seva influència hagué de dimitir la direcció del banc, fou denunciat a…
terminologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les nocions pròpies dels diversos camps especialitzats de coneixement i de la seva designació o representació per mitjà de termes.
La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües…
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada…