Resultats de la cerca

En els tetràpodes, i, per tant, en l’home, la cintura escapular és formada per tres ossos parells el toràcic que rep el nom de clavícula i l’os coracoide que en els mamífers només substitueix com una apòfisi de l’omòplat i serveix de sostenimant a les extremitats superiors

La clavícula presenta dues cares, dos cantells i dos extrems s’hi insereixen els músculs deltoide, trapezi, esternoclidomastoidal, subclavi, pectoral major i esternoclidohioidal Forma part de la cintura escapular de molts vertebrats

Les set primeres vèrtebres són procèliques, i la vuitena és amficèlica No tenen costelles, i la cintura escapular és del tipus firmistern L’ordre comprèn quatre famílies racofòrids, microhílids, frinomèrids i rànids Són de distribució cosmopolita

El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre

Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis

Tenen un aspecte, semblant al dels hílids, però amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra sacra de forma cilíndrica i les dues meitats de la cintura escapular fermament soldades per les vores Comprèn 10 gèneres, que habiten a l’Àfrica, Madagascar, l’Àsia sud-oriental, l’Índia oriental, la Xina, les Filipines i el Japó El gènere més representatiu és Rhacophorus, amb l’espècie Rleucomystax , d’uns 7 cm de llargada, que habita a la Xina i al sud-est d’Àsia presenta els ulls molt grossos, el timpà rodó i palès i els dits de les potes anteriors independents i acabats en un disc adhesiu…

Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves curvatures fisiològiques, la…

L’armadura pot ésser formada per bandes successives d’escudets, articulades entre elles Priodontes, Chaetophractus , etc, o bé per dues plaques d’escudets grosses, una d’escapular i una de pelviana separades per bandes d’escudets Dasypus i Tolypeutes Els armadillos, com els eriçons, tenen la facultat d’arraulir-se formant una bola, com a mesura defensiva Viuen en llocs planers i descoberts, i moltes espècies caven caus i galeries tenen les potes anteriors amb cinc dits forts, proveïts d’ungles potents, amb les quals caven, mentre s’apuntalen sobre la cua i les potes posteriors…

En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…

Es caracteritzen per la presència d’una cuirassa que els cobreix una gran part el cos Tenen el cap allargat principalment el musell, la boca estreta, la cua no gaire llarga i de forma cilindrocònica, i les potes, curtes i fortes Reben també el nom d' armadillos Llurs dimensions són molt variables, puix que van des d’uns 12 cm fins al metre, com en el cas de l' armadillo gegant La cuirassa és originada per la pell, que forma escates còrnies que a la llarga s’ossifiquen i formen escuts el cefàlic, l’escapular i el pelvià i un nombre variable de bandes mòbils situades entre els…