Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Lluís Fabra
Literatura catalana
Medicina
Doctor en medicina i escriptor.
Resident a Girona Estudià la pesta de 1586-89 que afectà principalment Occitània i el nord del Principat a Discurs sobre la pesta explicant l’essència d’ella Perpinyà, 1589
,
Berenguer de Tarragona
Història
Fill menor de Robert Bordet
(o d’Aguiló
) i d’Agnès, conqueridors de Tarragona.
Consta des del 1149 actuant al costat del seu pare El 1171, arran de l’assassinat del seu germà Guillem de Tarragona i de les tibantors amb l’arquebisbe Hug de Cervelló, tingut per responsable del crim, matà l’arquebisbe, juntament amb el seu germà Robert, i fugiren a refugiar-se a Mallorca Des d’allà escriví al rei Alfons I fent-se responsable del crim i explicant-li les causes A Mallorca morí el seu germà Robert 1173 i ell més tard retornà de les illes, acollit al perdó reial, però aleshores es perden les seves traces
Antoni Ferran
Pintura
Pintor i miniaturista.
Deixeble de Flaugier i format a Llotja Barcelona, hi obtingué una medalla d’or el 1826 i hi fou professor 1834-57 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Pintor romàntic, conreà especialment la temàtica històrica L’Acadèmia de Sant Jordi en conserva l' Otello explicant les seves proeses , i els Museus d’Art de Barcelona, La forja de Vulcà Fou també un bon retratista Francesca Ferran de Vila , 1840, collecció hereus de Massó i Torrents Participà en nombroses exposicions de Barcelona i de Madrid, on la reina governadora…
Sever de Menorca
Cristianisme
Bisbe de Menorca.
Residia a la ciutat de Iammona Ciutadella És famós per la carta que el 417 dirigí als bisbes i els fidels de la cristiandat explicant la conversió dels jueus de Magona Maó Narra que, amb motiu d’haver portat Pau Orosi les relíquies de sant Esteve, hi hagué una sèrie de discussions i controvèrsies a Maó, que acabaren amb la conversió dels jueus En la carta, titulada Epistola de Judeis l’autor literari de la qual fou, probablement, Consenci , hi ha una explicació de la jerarquia, la litúrgia, el catecumenat i la situació jurídica dels jueus i la vida dels fidels, que és el millor…
cos
Filosofia
Religió
Substància material que juntament amb l’ànima o l’esperit integra el compost humà.
La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec corresponent a cos σὠμα…
Tomàs de Rocamora
Cristianisme
Mestre general de l’orde dominicà i bisbe de Mallorca (1644-53).
Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora 1642-43 Bisbe de…
Samuel Vila i Ventura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Cristianisme
Pastor protestant, escriptor i editor.
El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa Durant la Guerra Civil del 1936-39 gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur…
Escacs d’Amor
Literatura catalana
Debat poètic valencià del segle XV fet en col·laboració per Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar.
Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al seu adversari…
,
Xavier Theros
literatura castellana
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en antropologia per la Universitat de Barcelona, l’any 1991 cofundà amb Rafael Metlikovez el grup de poesia escènica Accidents Polipoètics, amb el qual creà espectacles que presentà a Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, França, Itàlia, Alemanya, Colòmbia i Mèxic, Publicaren conjuntament els poemaris Más triste es robar 1997, Todos tenemos la razón 2003 i Polipoesía urbana de pueblo 1995 Així mateix, collaboraren en projectes del grup teatral La Fura dels Baus i de la coreògrafa Sol Picó Ha impartit cursos i tallers de poesia oral, i ha estrenat espectacles en solitari i ha…
Joan de la Creu
Literatura
Cristianisme
Escriptor místic castellà i doctor de l’Església.
El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…