Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
fruita
Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
aigua-ros
Perfumeria
aigua aromàtica destil·lada
obtinguda a partir de roses fresques.
És obtinguda en general al mateix temps que l’oli essencial de roses, del qual se separa amb un vas florentí La destillació és feta cobrint les roses totalment d’aigua 1 kg de flors dóna 1 kg d’aigua-ros És un producte típic de Bulgària i encara que conegut des de molt antic, continua essent utilitzat en perfumeria i cosmètica El seu principal constituent actiu és l’alcohol feniletílic
campaneta
Campaneta blava (Campanula persicifolia)
HermannFalkner/sokol (cc-by-nc-2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, biennals o, més rarament, anuals, de la família de les campanulàcies, de fulles simples, enteres o dentades, alternes, de flors grans, disposades diversament, blaves, violàcies o, excepcionalment, blanques, amb calze tubulós quinquepartit i corol·la campanulada, i de fruits en càpsula dehiscent.
Comprèn unes 250 espècies de l’hemisferi nord, la majoria pròpies de les regions fresques i humides algunes d’elles són conreades en jardins
amanida catalana
Amanida catalana
Magnus Manske (CC BY 2.0)
Gastronomia
Plat típic de la cuina catalana.
Conté, com a ingredients bàsics, hortalisses fresques enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, pebrot, etc acompanyades d’embotits, també sol portar espàrrecs blancs, olives i en alguns casos ou dur i pernil
pacana
Pacanes
© Corel - Helen Cohen
Botànica
Alimentació
Llavor comestible del pacaner.
Les pacanes, consumides fresques o seques, tenen nombroses aplicacions culinàries, especialment en pastisseria Es conreen principalment als Estats Units, amb més del 60% de la producció, i a Mèxic 25%
aranyoner
Aranyoner fructificat
© Xevi Varela
Botànica
Arbust caducifoli i espinós, de la família de les rosàcies, de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s’obren en començar la primavera.
El fruit, l' aranyó , és de color blau fosc, pruïnós, rodó, esmussant i aspre Viu principalment a les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa
bergamota
Botànica
Planta perenne, de la família de les labiades, de tija quadrada amb estries profundes, que presenta fulles lanceolades, de vores dentades i lleugerament piloses.
Les flors són blanques o rosades, neixen dels verticils a l’extrem de la tija i tenen bràctees verdes i pètals llargs Es propaga per esqueixos i llavors Les fulles fresques, esmicolades, s’usen per a aromatitzar amanides
espinac
Espinacs
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades
areca
Botànica
Petita palmera, de la família de les palmes, originària d’Indonèsia, de tronc prim, productora de ramells de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca
, rica en taní i en greixos.
Les nous d’areca són molt consumides pels pobles de l’Àsia meridional i de l’Àfrica oriental com a masticatori Hom les sol mastegar acompanyades de fulles fresques de bètel Piper betel , de resina d’uncària Uncaria gambir i de calç, després dels àpats Alhora que aromatitzen l’alè, actuen com a estimulant Llur principi actiu és l’arecolina
batalla de Marengo
Història
Militar
Batalla lliurada el 14 de juny de 1800 a la plana de Marengo (localitat situada prop d’Alessandria, al Piemont) entre les tropes franceses, dirigides per Napoleó Bonaparte, i els austríacs.
Aquests s’havien establert a la regió piemontesa-lígur Bonaparte, havent travessat els Alps, arribà a Milà sense haver trobat resistència D’entrada, els austríacs enfonsaren les línies franceses, però les càrregues de la cavalleria de Kellermann i l’arribada de Desaix que morí en el combat amb tropes fresques, invertiren la situació i els austríacs sofriren una derrota greu