Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
batuta
Música
Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç dret i —conjuntament amb altres recursos tècnics— fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.
El seu ús s’ha anat generalitzant a partir del s XIX
accent
Escriptura i paleografia
Signe escrit sobre una lletra vocal per a indicar-ne la quantitat o bé l’accent tònic.
Els accents gràfics més antics es troben en papirs del segle I per indicar les vocals llargues aviat caigueren en desús Reapareixen tímidament al segle IX s’anaren generalitzant per a indicar les vocals tòniques s XI-XII i com a signe diacrític de dues vocals iguals seguides s XII-XV Les diverses menes d’accent apareixen ja abans de la impremta, i es generalitzen amb ella, però no n'és regularitzat l’ús fins a l’època moderna
llei d’Avogadro
Física
Llei enunciada per Amedeo Avogadro el 1811 en forma d’hipòtesi i actualment experimentada a partir de la llei de Gay-Lussac dels volums de combinació entre gasos, segons la qual volums iguals de gasos diferents, a igual pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules.
Si per a un gas determinat hom defineix un volum-tipus volum molar tal que, a 0°C i 760 mm de Hg de pressió pesi en grams el valor donat pel seu pes molecular molècula gram , el nombre de molècules que es troben en aquest volum és igual al nombre d’Avogadro, qualsevol que sigui el gas Generalitzant, hom pot afirmar que una molècula gram de qualsevol substància, en estat sòlid, líquid o gasós, conté un nombre de molècules igual al nombre d’Avogadro
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar identificant…
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…
amiotròfia
Patologia humana
Atròfia muscular.
Representa la disminució del volum dels músculs amb minva de llur força, ocasionada per l’atròfia de les fibres musculars Aquesta afecció pot ésser conseqüència de lesions primitives de la fibra muscular de caràcter congènit miopaties primitives o distròfies musculars, de malalties sistèmiques polimiositis, dermatomiositis, de trastorns d’estructures properes miopaties reflexes i de malalties del sistema nerviós miopaties neurogèniques En un sentit restrictiu hom ha designat clàssicament com a amiotròfies les malalties musculars secundàries a una degeneració progressiva de les neurones…
escandall
Economia
Determinació aproximada del cost o valor d’un producte agafant-ne una mostra i generalitzant-ne els resultats.
fructicultura
Agronomia
Fructicultura
Branca de l’agricultura dedicada a l’estudi i al conreu d’arbres i plantes fruiters.
Els darrers anys el concepte de fructicultura ha variat sensiblement La recerca de varietats comercials ha fet grans progressos El gust de la fruita, el contingut en sucre, l’acidesa, la consistència de la polpa han anat guanyat punts amb relació a l’aspecte, que durant molts anys ha estat l’objectiu principal També s’ha millorat la resposta a la conservació atmosferes especials, controlades, s’afegeixen al fred per tal d’allargar el període de cambra sense pèrdua sensible de qualitats Les exigències en l’àmbit de la comercialització mundial han fet que sigui necessari tenir molta més cura en…
embarcació
Transports
Denominació general de qualsevol construcció naval, grossa o petita, destinada a solcar les aigües, dirigida per l’home, a fi de transportar persones o coses per mar, rius, llacs o albuferes.
Deixant de banda el tronc d’arbre i el manat de joncs, que en són els orígens més remots, les embarcacions primitives responen a cinc tipus fonamentals rai conjunt de troncs o canyes units de costat, piragua tronc buidat, carbasses dues carbasses assecades i buidades, bot inflat odre i quffa cistella folrada de pell A un estadi més avançat pertanyen la piragua doble , la piragua amb balancí, la piragua d’escorça, el caiac, l' umiak i el vas de taules de fusta El vas de taules, o vaixell , amb totes les seves variants galera, nau, drakar , barca, galió, navili, fragata, bergantí, constitueix…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals, àdhuc els de dall…