Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Joan Hircà I
Història
Cristianisme
Judaisme
Summe sacerdot i príncep dels jueus, fill de Simó Macabeu.
Reconegué la sobirania d’Antíoc VII, però, en morir aquest, amb l’ajut de Roma, prengué Siquem, destruí el temple de Garizim i s’imposà als idumeus, que es judaïtzaren Reeixí a independitzar-se de Síria El succeí el seu fill Aristòbul
asmoneu | asmonea
Història
Membre d’una família sacerdotal israelita.
A l’època de la dominació siríaca, quan Antíoc IV Epífanes suprimí la llibertat de culte, un membre d’aquesta família, Judes, un dels macabeus, fills de Mataties, inicià la revolta que culminà amb la independència jueva macabeu La dinastia asmonea Joan Hircà, Aristòbul I, Alexandre Janneu, Aristòbul II i Hircà II exercí alhora els poders civil i religiós fins que, a causa de la intervenció de Roma, l’últim dels seus representants fou substituït per Herodes, de família idumea 40 aC
Garizim
Muntanya
Muntanya de Palestina (870 m), al S de Siquem.
Lloc de l’antic temple dels samaritans, destruït per Joan Hircà 128 aC, continua essent lloc de culte i sacrificis dels samaritans
Antíoc VII
Història
Rei de Síria (139-129).
Germà de Demetri II, prengué Jerusalem i acceptà Joan Hircà com a gran sacerdot Portà les seves tropes fins a Mesopotàmia i Mèdia, on morí en combat
Perea
Història
Antiga regió jueva situada a l’est del Jordà.
S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró
edomita
Bíblia
Individu d’un poble que habità Edom.
En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra El llibre del Gènesi , en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial Al s VIII aC els…
Herodes
Història
Rei de Judea (40-4 aC).
Fill d’Antípatre, fou ministre d’Hircà II i governador de Galilea 47 aC fugitiu d’Antígon, es refugià a Roma, on el senat el proclamà rei de Judea, del qual regne s’emparà amb l’ajut dels romans Hellenista, partidari de Roma i gran estadista, mai no gaudí de l’estimació dels jueus L' evangeli de la infància el fa protagonista de la matança dels Innocents La figura d’Herodes ha estat tractada sovint en la iconografia religiosa, així com en la literatura popular catalana El Misteri del rei Herodes és una de les representacions, musicada en part, que tenia lloc, fins al…
Galilea
Regió que comprèn la part septentrional de l’altiplà interior de Palestina (des del 1967, a l’estat d’Israel).
Limitada al N pels darrers contraforts meridionals del Líban i de l’Antilíban, al S per la plana de Iezreel, a l’E pel riu Jordà i el llac de Genesaret o mar de Galilea i a l’W per les planes de Zabuló Les pluges, relativament abundoses de 500 a 800 mm anuals, hi afavoreixen l’explotació agrícola fruiters, tabac i cereals Un altre recurs és la pesca al llac de Genesaret La ciutat principal és Natzaret Arran de la conquesta israelita, restà dividida entre els territoris d’Ašer, Zabuló i Neftalí El 732 aC, Tiglath-Pileser III la incorporà a l’imperi assiri i en deportà una gran part dels…
Samaria
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Palestina, fundada per Omrí (870 aC), capital del regne d'Israel en substitució de Tirça.
Situada en el centre de l’antic reialme, s’alçava damunt la muntanya homònima, excellent “talaia” estratègica Destruïda per Salmanasar V o Sargon II el 722 aC, els seus habitants uns 30 000, deportats a Assíria, foren substituïts per colons assiris Conquerida pels babilonis s VII aC i pels perses s V aC, amb la conquesta d’Alexandre el Gran s IV, els grecs hi establiren una colònia Destruïda per Joan Hircà ~104 aC i repoblada per Alexandre Janneu, Herodes la reconstruí en forma de típica ciutat romana i l’anomenà Sebaste Augusta en honor d’August Evangelitzada pel diaca Felip en temps…