Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
oligosacàrid
Bioquímica
Substància formada per unes poques (10 com a màxim) unitats de monosacàrids, units mitjançant enllaços glucosídics.
Els més coneguts són els disacàrids com la maltosa, la lactosa i la sacarosa i els trisacàrids com la rafinosa Poden ésser identificats i analitzats mitjançant procediments cromatogràfics automàtics
degradació d’Edman
Bioquímica
Mètode bioquímic utilitzat per a identificar la seqüència d’aminoàcids de l’extrem amí terminal d’una proteïna o pèptid.
Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió
inscripció damasiana
Cristianisme
Nom donat als epígrafs dactílics llatins redactats en honor dels sants màrtirs gravats per Furi Dionís Filòcal, en gran part restituïts per les investigacions fetes a les catacumbes romanes i en una petita part transmesos pels còdexs.
Damaus fou l’autor de molts d’aquests epigrames hom n'ha identificats una seixantena d’altres li han estat atribuïts Contenen reminiscències de la poesia clàssica, especialment de Virgili Per llur estil aquestes inscripcions han estat també anomenades lletres damasianes
Fèlix Graupera i Lleonart
Industrial.
Intervingué activament en les lluites polítiques que enfrontaren patrons i obrers Fou membre de la comissió organitzadora del segon congrés de la Confederació Patronal, celebrat a Barcelona, i president de la Federació Patronal Catalana 1919-20 el dia 5 de febrer de 1920 sofrí un atemptat per part d’elements no identificats El 1936 fou assassinat
passioner
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté els relats de la passió dels màrtirs, col·locats segons el calendari del santoral, per a l’ofici matinal, i en la litúrgia hispana, gal·licana i ambrosiana, també a la missa.
De vegades porta texts hagiogràfics de sants no màrtirs, i quan aquests són molt nombrosos s’anomena llegender del santoral Correspon al sinaxari grec El primer passioner conegut és del final del segle VII, i els més antics de tipus hispànic són del segle X No es conserven passioners catalans íntegres, però els nombrosos fragments fins ara identificats, probablement permetran de refer-ne el contingut
Gervasi
Cristianisme
Màrtir cristià.
El 386, en unes excavacions fetes fer per sant Ambròs a la basílica del sant Fèlix i Sant Nàbor, de Milà, aparegueren dos cossos tacats de sang, identificats per dos ancians milanesos com els dels màrtirs Gervasi i Protasi El 19 de juny festivitat del sant foren traslladats a la basílica ambrosiana sant Agustí en fou testimoni presencial S'universalitzà llur culte a Occident pels sacramentaris gelasians i gregorians
clau
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que hom fa servir per a identificar una dada elemental.
Per accedir a un element identificat d’aquesta manera, hom compara la clau associada a la dada amb la clau donada aquesta operació, quan es té una memòria associativa, es fa automàticament La identificació pot ésser única o no si no ho és, l’objectiu de la recerca per clau pot consistir a seleccionar tots els elements identificats per aquesta clau Tipus particulars molt corrents de claus són l' etiqueta i el marcador definits pel fet d’ésser inseparable o separable, respectivament, de l’element encara que la definició precisa de cada una depèn del context o del llenguatge de…
fosfat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid fosfòric (H3PO4).
Hom en coneix tres M 1 H 2 PO 4 , M 1 2 HPO 4 i M 3 1 PO 4 , que són, respectivament, les sals monometàlliques, dimetàlliques i trimetàlliques, de les quals les alcalines són solubles en aigua Els fosfats dimetàllics són molt poc solubles en aigua, i els trimetàllics, gairebé insolubles Tant els fosfats com l’àcid poden ésser identificats, una vegada neutralitzats, mitjançant la mixtura magnesiana, segons la reacció PO 4 &≡sup+ Mg + + +NH + 4 →MgNH 4 PO 4 ↓ Són molt emprats en l’obtenció d’àcid fosfòric, d’adobs i de superfosfats
dinucleòtid
Bioquímica
Molècula constituïda per dues unitats de mononucleòtid (nucleòtid) enllaçades per un pont d’àcid fosfòric.
Diversos dinucleòtids provenen de la hidròlisi enzimàtica dels àcids nucleics i tenen un enllaç 3’,5'-fosfodiester A la cèllula hom troba també dinucleòtids que no procedeixen dels àcids nucleics, bo i tenint aleshores un pont 5’,5'-pirofosfat els més importants d’aquests darrers són el nicotinamida-adenina dinucleòtid NAD, el seu 3'-fosfat NADP i el flavina-adenina dinucleòtid FAD El NAD i el NADP actuen de coenzims, i el FAD de grup prostètic, en les reaccions catalitzades per oxidoreductases Tots tres foren isolats i identificats gràcies als treballs de Hvon Euler, OWarburg,…
Llibre del sindicat remença
Història
Llibre que recull les actes de les reunions dels pagesos de remença en un gran nombre de parròquies de la Catalunya Vella entre el 13 d’octubre de 1448 i el 10 de març de 1449.
Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta Escrit en llatí llevat dels topònims, que són en català, el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud remença i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció Hi són identificats, a més, els participants Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina