Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
condicional
Gramàtica
Temps verbal que expressa la possibilitat d’un fet o d’una acció que depèn explícitament o implícitament d’una altra circumstància o acció prèvia o passada.
La formació històrica d’aquest temps per aglutinació de l’infinitiu amb les formes contractes de l’imperfet d’indicatiu cantar+havia, cantar hia, cantaria , semblantment a la formació del futur, conferí al temps un sentit d’obligació o d’intencionalitat de realització des del passat D’aquí el seu valor significatiu de la possibilitat, que ha justificat el seu nom de potencial o bé el de futur hipotètic o simplement condicional amb què el designen preferentment els gramàtics moderns, atesa la seva subordinació explícita o implícita a un passat En tot cas, no pot considerar-se com un mode…
deduir
Treure d’una proposició les conseqüències que conté implícitament.
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord
deducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom conclou rigorosament d’una o més proposicions (premisses) una altra que n’és la conseqüència (conclusió), en virtut d’unes regles lògiques.
Identificada sovint, tot i que no pugui ésser-ho, amb el sillogisme, n'és la forma més usual Com a mètode cognoscitiu, sol ésser contraposada a la inducció Hom distingeix la deducció constructiva o demostració, en la qual la conseqüència deduïda suposa un avanç per al pensament, de la simple deducció formal , en què la conclusió —implícitament continguda en les premisses— no hi afegeix res de nou
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida passà al partit reformista…
associació
Retòrica
Figura que consisteix a aplicar a molts, explícitament, allò que es refereix implícitament a un de sol.
Acostuma a servir de recurs per a dissimular un elogi o una censura
Ángel Sanz Briz
Diplomàtic espanyol.
Després de llicenciar-se en dret, cursà estudis diplomàtics, que acabà el 1933 Acabada la Guerra Civil Espanyola, en la qual combaté en el bàndol franquista, s’incorporà a la carrera diplomàtica La seva primera destinació fou el Caire 1942, i el mateix any passà a l’ambaixada de Budapest El març del 1944 els nazis ocuparen Hongria, i immediatament posaren en marxa la deportació massiva de jueus hongaresos a Auschwitz, que en poques setmanes arribà a uns 400000 deportats Sanz Briz n’informà el govern espanyol, però, en no rebre resposta, decidí actuar pel seu compte Utilitzant una antiga llei…
foli de Descartes

Foli de Descartes
© fototeca.cat
Matemàtiques
Cúbica expressada implícitament per l’equació cartesiana x3+y3=3axy, on a és una constant.
En forma paramètrica és expressada per x=3at|1+t 3 i y=3at 2 |1+t 3 La recta traçada pels punts de coordenades - a , 0 i 0, -a és una asímptota de la corba L’àrea A limitada pel llaç és igual a l’àrea B compresa entre les dues branques infinites i la asímptota esmentada
pronom
Gramàtica
Categoria gramatical de referència variable que representa o substitueix algun nom enunciat abans, explícitament o implícitament, en el context.
Els pronoms representen diverses característiques constitueixen una sèrie de sistemes morfològics tancats la majoria prenen morfemes de gènere i nombre, com els noms, i alguns són del gènere neutre en alguns usos poden neutralitzar l’oposició de gènere en singular en el discurs poden funcionar indistintament com els substantius, adjectius substantivats, adjectius o adverbis semànticament, no tenen significat ple, si no és relacionat amb el context Segons el mode de significació, els pronoms es poden agrupar en indicadors del camp referencial personal, possessiu, demostratiu, determinatius…
David Hume

David Hume, retrat d'Allan Ramsay conservat a la National Gallery of Scotland
Filosofia
Historiografia
Filòsof i historiador escocès.
Empirista, portà fins a llurs conclusions lògiques la filosofia de Locke i de Berkeley i, malgrat no haver obtingut cap càtedra a causa de la seva fama d’escèptic, exercí una gran influència a Anglaterra i a França Tingué contacte —sovint polèmic— amb els enciclopedistes, especialment amb Rousseau Escriví A Treatise of Human Nature 1740, en tres llibres sobre el coneixement, refós a An Enquiry concerning Human Understanding 1748, sobre les passions i sobre la moral, refós, aquest darrer, a An Enquiry concerning the Principles of Morals 1751 Publicà, a més, Political Discourses 1752, History…